Vaig presentar en un article anterior el contingut del Segon Campus per la Pau, organitzat per Justícia i Pau i l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG, i Joaquim Bohigas en publicà un altre amb un resum de les conclusions. Ara m'agradarà de fer unes reflexions, sobre aspectes dels temes que es van tractar.

Sorprèn la complexitat dels conflictes als estats de l'Àfrica subsahariana, gairebé tots ells interns, i en els quals intervenen el govern i dos o més grups armats, fins i tot deu. Aquests grups són finançats, de forma encoberta, per les grans companyies transnacionals que volen controlar les riqueses d'aquells països. Aquesta multiplicitat d'interessos dificulta el diàleg i la solució dels conflictes.

També és molt complexa la situació a l'Orient Mitjà i al Pròxim Orient, on es barreja la lluita pel control dels combustibles fòssils, la supervivència d'Israel com a estat, l'aïllament del poble palestí, l'equilibri difícil entre estats amb fronteres artificials creats en el moment de la descolonització del territori, etc.

L'Amèrica Llatina és condicionada pels interessos de les empreses dels països europeus antics colonitzadors que competeixen, moltes vegades, amb les dels Estats Units. Així veiem que si una opció d'esquerra assoleix democràticament el govern, en poc temps es munta una campanya, en l'àmbit mundial, de desprestigi dels seus líders com en els casos d'Evo Morales, Hugo Chávez i altres. Va ser especialment colpidor el testimoni de Maria José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, antic guerriller que deixà les armes el 1990 i es presentà com a candidat a la presidència. Fou assassinat en plena campanya electoral quan es preveia que sortiria elegit.

El segon dia començà amb la denúncia de la manipulació amb què ens arriba la informació relativa a temes d'armament. Arcadi Oliveres comentà que als consells d'administració dels principals mitjans o agències hi ha sempre representades la indústria d'armament, la del petroli, la gran banca, la de l'automòbil i la farmacèutica o química. Cal contrastar bé la informació que rebem. Oliveres presentà alternatives reals als conflictes armats: per fer desaparèixer el terrorisme cal organitzar taules de negociació; per reduir el narcotràfic s'ha de treballar des de l'economia i facilitar cultius alternatius i rendibles als agricultors; davant el concepte d'immigració il·legal, cal pensar quina autoritat moral té l'Estat espanyol, font d'emigració durant molts anys.

La mesa de diàleg sobre Humanitarisme militar, militarisme humanitari? comptà amb la presència d'un capità de corbeta i un membre del Centre Delàs. El militar justificà i defensà l'actuació de l'exèrcit en la lluita contra el terrorisme, el narcotràfic, les armes de destrucció massiva i afirmà que molts conflictes venen de la mala resolució de la 2a Guerra Mundial i de la descolonització. L'altre membre de la mesa digué que l'exèrcit es vol apropiar del discurs humanitari i que una acció d'aquest tipus és molt més cara si la fa l'exèrcit que si la fan els civils. També remarcà que l'exèrcit respon a interessos polítics i no als de la societat, i que per solucionar els conflictes cal diàleg i no l'ús de la força. El militar reconegué que la formació de l'exèrcit és per al combat i que no els agrada haver de fer accions humanitàries perquè hi ha el perill de perdre la "cultura de combat" i esdevenir una mena d'ONG. També subratllà que ells obeeixen ordres del govern i que només poden influir, com qualsevol altre ciutadà, mitjançant el seu vot quan hi ha eleccions.

El tercer dia es dedicà a alternatives al nostre abast per construir la pau, com ara el consum responsable, l'adquisició de productes que no provinguin de l'explotació dels treballadors en general, especialment nens i dones, la inversió dels estalvis en entitats de banca ètica per evitar que s'inverteixin en indústria militar i d'armament o en explotació de la mà d'obra barata i, sobretot, el treball individual de discerniment de la responsabilitat que cadascú té envers la comunitat a què pertany.

Lluís M. De Puig, president del Consell d'Europa, tancà el Campus. Digué que cal el diàleg per evitar intervencions militars i conflictes armats, que l'exèrcit europeu hauria de suposar la desaparició dels exèrcits de cada estat i que cal cercar solucions a nivell polític. Em sobtà la seva afirmació que, els polítics, davant d'una votació que només admet el sí o el no, han de consultar la seva consciència i decidir en pocs moments. I dic que em sobtà perquè, pocs dies abans, dos eurodiputats socialistes, Raimon Obiols i Josep Borrell, votaren en contra de la "directiva europea de retorn" i un tercer, Martí Grau, s'abstingué. El partit ha decidit fer un informe per saber per què trencaren la disciplina de partit i decidir si els ha de sancionar. Llavors, aquesta consulta a la consciència per decidir el vot, com queda? Cal que siguem conscients que per construir un món millor, a nivell individual, com digué Arcadi Oliveres, "el que hem de fer és informar-nos bé, fixar-nos objectius assolibles, organitzar-nos i posar-nos a treballar". Així de fàcil. No ens podem pas quedar amb els braços plegats.

Xavier Merino i Serra, membre de Justicia i Pau
DIARI DE GIRONA – 2 d’agost de 2008