M'han demanat unes línies sobre els reptes amb què es trobarà el nou bisbe de Girona. Com que no sóc entès en els envitricolls de l'estructura eclesial diocesana, reflexionaré una mica, com a laic, sobre alguns punts.

Crec que el nou bisbe, juntament amb els altres de Catalunya, hauria de treballar per aconseguir, ben aviat, la Conferència Episcopal Catalana. Dependre de l'espanyola, només comporta problemes i malentesos que es poden estalviar. Llavors es podria revitalitzar l'església gironina i donar-li la credibilitat que, amb la dependència de l'espanyola, ha perdut. No veig que l'estructura eclesial hagi de correspondre a l'estructura política d'un Estat, sinó que cada nació, cada poble, ha de tenir la seva, d'acord amb el tarannà propi.

Un altre repte, que els bisbes catalans no han sabut o pogut resoldre, és el de la Cope. Alguns programes d'aquesta emissora donen testimoni antievangèlic i inciten a l'odi i la politització. La seva dependència de la CEE fomenta un anticlericalisme que l'Església es podria estalviar. El cardenal Amigo ha rebatejat la Cope com a "el maldecap permanent". És significatiu que Jiménez Losantos es defineixi com a no catòlic i Cèsar Vidal, l'altra figura de l'emissora, sigui protestant.

En aquest món injust o desigual, cal una opció decidida pels pobres, opció que implica necessàriament l'esforç per canviar les estructures injustes, perquè "l'opció pels pobres és opció per la justícia" (José M. Vigil). No n'hi ha prou d'ajudar els pobres, els desheretats, els exclosos, de "fer obres de caritat". L'Evangeli demana un pas més, el de fressar camins cap a un món just en el qual tothom pugui viure amb dignitat i disposi d'allò que necessita: aliments, sostre, atenció sanitària, vestit, estudis, etc. "El fruit de la justícia serà la pau". Is 32,17.

També tindrà el repte del diàleg incondicional amb tots els membres de l'Església diocesana. El bisbe Carles en la carta del 30 d'abril de 2004, "Als germans preveres de la nostra Església Diocesana", deia, com una acusació als capellans del Fòrum Joan Alsina: "Aprofundeixen la divisió en el presbiteri i és causa de sofriment (...)". El nou bisbe ha de mirar de superar aquesta divisió mitjançant un diàleg obert amb tots els preveres, siguin de la tendència que siguin. Als preveres als quals s'acusava, els mou el zel de ser fidels a l'Evangeli d'acord amb la seva consciència i cal respectar-los-la. "Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te". (Ap 3,15-16).

Amb fidelitat total a l'Evangeli, s'han de reintroduir els ensenyaments i recomanacions del Concili Vaticà II. La reacció contrària a determinats aspectes del Concili, que s'ensenyorí de l'Església a partir del començament del pontificat de Joan Pau II, creà desil·lusió i desànim entre preveres, religiosos i laics. Cal, més que mai, una posada al dia de l'Església, un compromís amb els "signes del temps" i bandejar el temor a la novetat que manta vegada tenalla la jerarquia.

També s'ha d'aprofundir el diàleg ecumènic i l'interreligiós. Jesús, a l'Evangeli, insisteix molt en la unitat i val la pena de treballar a fons per aconseguir-la. Actualment, amb la immigració, arriben representants de múltiples religions i confessions cristianes. S'ha de fer un esforç per trobar tot allò que ens hi pot unir, per encetar el diàleg que ha de fonamentar una relació pacífica i harmoniosa. Al cap i a la fi, només hi ha un sol Déu al qual es donen diferents noms i diferents trets. És habitual que els musulmans tinguin dificultats per trobar locals per al seu culte. No se'ls podrien cedir locals que actualment l'Església no fa servir? Compartir-ne d'altres amb ortodoxos i protestants?

Davant la manca de clergues, s'hauria de reflexionar sobre camins que fins ara s'han vist com a heterodoxos i s'han rebutjat, com ara l'ordenació de dones. També s'ha de tenir en compte la proposta dels dominics belgues, feta fa pocs mesos, que demanaven que les celebracions eucarístiques les pugui presidir qualsevol persona elegida per la comunitat celebrant, ja sigui home o dona, solter(a) o casat(da) o divorciat(da). El pes de la tradició, en coses que molts teòlegs consideren discutibles o opinables, no pot immobilitzar l'Església? Hi ha, també, un problema de comunicació de l'Església amb el poble.

Cal que la jerarquia, els preveres, en la predicació i evangelització tinguin presents els temes més socials i actuals, com ara pau i desarmament, fam i pobresa, desigualtats socials, conservació del planeta, etc. De vegades s'utilitza un llenguatge que no és el de la societat, que queda desfasat i costa d'entendre. Sóc conscient que algunes de les coses que he dit és difícil que les pugui resoldre un bisbe sol, però la col·legialitat ha de fer possible de parlar-ne i assolir-les amb plantejaments d'obertura, diàleg, confiança i, sobretot, sense por.

Xavier Merino, membre de Justícia i Pau de Girona
DIARI DE GIRONA – 17 de juliol de 2008