Els mitjans de comunicació del dia 23 ens informaren de la proposta de directiva sobre el retorn d'immigrants irregulars que aprovaren els vint-i-set estats membres de la Unió Europea i que haurà de ser discutida i aprovada pel Parlament Europeu i els ministres de Justícia i Interior. Aquesta proposta de directiva inclou apartats que, al meu parer, conculquen clarament el contingut i l'esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de l'ONU l'any 1948, aviat farà seixanta anys, a la qual es van adherir els estats que ara componen la UE.

Els articles d'aquesta directiva, que permetrà d'internar els sensepapers en centres de detenció durant 18 mesos, sense que se'ls garanteixi assistència jurídica gratuïta, on veig més clara la vulneració són el 1r, el 2n, el 5è, el 6è, el 7è , el 9è i altres. El 1r, fonament i resum de tota la Declaració, diu: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets". I el 5è: "Cap persona no serà sotmesa a tortura o a tractes cruels, inhumans o degradants".

Es calcula que a la Unió Europea hi viuen uns vuit milions d'immigrants sense papers i que cada any n'hi arriben entre mig milió i un milió més. La directiva no obligarà els governs que ja tinguin en vigor lleis que siguin més flexibles, sinó que representarà un marc de màxims que no es podrà excedir. Així, per exemple, els deu estats de la Unió Europea que tenen legislat un període de detenció il·limitat, Gran Bretanya, Irlanda, Suècia, Finlàndia, Estònia, Dinamarca, Holanda, Grècia i Malta, no podran sobrepassar els divuit mesos que marcarà aquesta directiva. Ara bé, els estats que tenen una normativa menys dràstica, sí que la podran endurir fins als màxims de l'europea.

Cal reconèixer que la immigració pot presentar o presenta problemes greus per als països d'acollida, però l'enduriment de la legislació en contra d'aquesta immigració és un pegat que no resol el problema de fons i perpetua la injustícia.

Crec que el problema de fons és el grau de pobresa extrema en què viuen molts dels habitants dels països més pobres del planeta, que passen fam i pateixen dèficits greus en l'atenció sanitària, l'educació, l'habitatge... Una mirada al "Mapa Peters", que classifica els països mitjançant l'índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, il·lustra de les diferències brutals entre els països més pobres i els més rics. La fugida del seu país dels qui passen fam i pateixen misèria cap a països on, teòricament, lliguem els gossos amb llonganisses, és inevitable i imparable.

Cal tenir en compte que la situació de pobresa de la majoria d'aquests països ve de l'època en què els països europeus van explotar-ne les riqueses i se'n van emportar els guanys sense reinvertir-los als pobles colonitzats. En donar-los la independència es van fer tractats que permeteren que les grans empreses dels països colonitzadors poguessin continuar explotant lliurement i a fons les antigues colònies. Veiem que l'explotació de minerals va portar la guerra a Ruanda i Burundi l'any 94; un conflicte greu, també per minerals, ha causat centenars de milers de morts a la República Democràtica del Congo i és molt silenciat al nostre món. I, així, molts altres que fóra llarg d'enumerar.

És el nostre primer món el qui ha causat el problema de la misèria i la fam i som nosaltres els qui hem de treballar per resoldre'l. Si tenim en compte que per poder tenir tota la humanitat el nostre nivell de consum caldrien tres planetes i només en tenim un i, a més, sobreexplotat i immergit en una crisi greu d'efectes imprevisibles, és clar que el creixement del tercer món només serà possible si el primer món renuncia a una part important del seu nivell de riquesa. La visió dels immigrants que viuen enmig nostre en situació de pobresa, ens recorda la nostra responsabilitat i, segurament, és per això que ens fan nosa, que no els volem, que volem que restin "invisibles" als seus països d'origen.
Cal el repartiment equitatiu de la riquesa d'àmbit mundial: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets". La pregunta clau és: què he de fer davant d'aquesta situació de fam i misèria que impera a molts llocs del món? Ser solidari i cooperar. Cal ser conscient, però, que no n'hi ha prou de donar el que ens sobra. Ser solidari i cooperar representa compartir. I compartir és dividir la riquesa del món i que cadascú n'agafi la seva part.

Tenim dret al consum de tot allò que ens cal per viure d'una manera decent. No tenim dret, però, a praticar el consumisme irracional que, d'alguna manera, ens han imposat. Fa poc llegíem en un diari que els britànics llencen a les escombraries una tercera part dels aliments que adquireixen. Cal que ens sensibilitzem a fons d'aquest problema global que, d'altra banda, també posa en perill la supervivència del planeta i de l'espècie humana i que exigim als nostres representants en els governs que treballin activament per millorar l'acolliment dels immigrants al mateix temps que malden per crear les condicions que, a la llarga, la facin innecessària.

No oblidem l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets".

Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau


DIARI DE GIRONA – 2 de juny de 2008