Si fem una lleugera mirada a l'estat del món i també al de casa nostra, possiblement no veurem motius per a l'esperança ni per a l'entusiasme en el canvi:

- Més de mil milions de persones no poden llegir el seu nom perquè ningú els ensenyà d'escriure'l. Cent mil d'ells engruixiran cada dia les llistes de morts de fam comptabilitzats per l'ONU.

- El 25% de l'aigua del planeta és emmetzinada amb caràcter irreversible; a l'Estat espanyol hi ha 315 camps de golf i se n'han projectat 300 més, cosa que representa un increment del 95%; l'espoli imparable dels pous de petroli a les zones de l'Àfrica Central; l'esclavitud infantil; la desforestació de l'Amazònia i de les selves de Chiapas; la pràctica generalitzada de l'ablació al centre d'Àfrica; la discriminació de la dona, sobretot al món musulmà; les constants aplicacions de la pena de mort; el degoteig d'emigració clandestina a les fronteres de Mèxic o a les costes del sud d'Europa; els més de cent milions de mines antipersona escampades arreu del planeta; la repressió i persecució contra pobles que reclamen el dret a l'autodeterminació.
Les indústries més potents del planeta, vinculades a les grans multinacionals que són les que han emmetzinat gran part de l'aigua de la Terra i han convertit alguns rius en autèntiques venes de verí i alguns mars, com el Mediterrani, en abocadors incontrolats de tota mena de substàncies perilloses. Epson, Petrobras, Petromex, entre altres empreses del sector, extreuen amb mà d'obra barata el petroli dels països subdesenvolupats i després de refinar-lo el venen a preus fixats per lobbys, com ara l'OPEP, que ?desatenen totalment les necessitats energètiques del planeta.

Sense cap mena de dubte, encara avui, la indústria armamentísta és la que porta més beneficis als seus impulsors. Amb l'1,1% del que la humanitat gasta en armament i que representa uns 6.000 milions de dòlars, es podrien escolaritzar, avui mateix, tots els nens i nenes del món.

Els araucans del sud de Xile acusen l'empresa Endesa de ser l'aniquiladora de les seves millors terres de conreu històriques, al sud del continent. Els sindicalistes i proindigenistes llatinoamericans ens avisen de la segona colonització espanyola encapçalada per Telefónica, Repsol, Agbar, BBVA i altres empreses disposades a perpetuar l'esclavitud colonial.

I així podríem continuar, però el crit desesperat del Tercer Món xoca sempre amb la sordesa dels països rics i la gran majoria dels mitjans de comunicació manipulats pel capitalisme neoliberal violen un dels drets mes preuats de l'esser humà: el de comunicar lliurement el seu pensament.

Cal preguntar-se, és necessària una democràcia sense justícia social com la que tenim? Al nord votem però no qüestionem, mentre que al sud voten però no elegeixen.

Les últimes dècades hi ha hagut l'esperança que la socialdemocràcia sotmetria el capitalisme sense rostre humà, però vet aquí que l'efecte ha estat l'invers. El neoliberalisme ha acabat engolint bona part dels polítics i intel·lectuals pretesament progressistes del nostre continent. L'imperi té la força, les armes, els diners, la majoria dels mitjans, i en aquests camps és invencible. Però li falta la Veritat i el Dret, que estan amb les víctimes.

José Maria Vigil, a l'Agenda Llatinoamericana 2005, assenyala que: "La batalla no és mitjançant les armes, ni els diners, ni per l'enfrontament. No és per la presa del poder, sinó per la presa de consciència, pel poder de la veritat, de la convicció, de la persuasió.

Pere Casaldàliga, a l'Agenda 2009, afirma categòricament que "la utopia continua cap a un nou socialisme".

Miquel Martí i Pol confessà: "Res no és en va; que res d'allò que faig no es perd, si en el joc hi arrisco tot el que tinc, sense temor a perdre. Faig tot el que puc per adaptar-me al ritme de tots els que conec, un per un i amb esforç perquè la meva veu els sigui com un indret comú, com una taula".

Tots som corresponsables, en desigual mesura, però tots en som i tots hem d'actuar unint totes les forces alternatives i escampar pel món esperança i entusiame amb convicció i compromís.

Jordi Planas,membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 17 de maig de 2008