La crema de fotocòpies de fotografies dels reis d'Espanya, com a protesta per la visita que va fer Joan Carles I a Girona, convidat per la Universitat per a la inauguració del parc tecnològic, ha provocat una gran convulsió en els mitjans de comunicació i una reacció totalment exagerada i fora de lloc per part de l'Audiencia Nacional, successora del tristament famós Tribunal d'Ordre Públic franquista, així com dels Mossos d'Esquadra, que actuen com a subordinats de l'Audiencia Nacional. Arreu dels Països Catalans i altres zones de l'Estat, es produeixen manifestacions de suport als encausats que, habitualment, comporten més cremades de fotocòpies i nous processaments.

Cal, però, anar més enllà del fet anecdòtic de la crema de fotocòpies, que, en definitiva, forma part del dret a la llibertat d'expressió i que, agradi o no, en siguem partidaris o no, hem d'acceptar. El que cal és analitzar si una democràcia, a l'Estat espanyol, requereix que hi hagi monarquia. Cal plantejar-se si en una veritable democràcia hi té cabuda la figura d'un monarca, càrrec successori que no elegeix ningú.

En el cas concret d'Espanya el rei Joan Carles I va ser proclamat pel ferotge dictador Franco. En el moment de la transició la monarquia va ser acceptada com a mal menor, com a «garantia» de pas pacífic d'un estat totalitari i dictatorial al que anomenem democràcia. Tots els partits polítics d'esquerra que tenen representació parlamentària i que, per principis, eren republicans van acceptar-la submisament i trenta anys després, a més d'acceptar-la, la defensen. Aquesta instauració es presentà com una reinstauració, però no ho fou. Per incompatibilitat del dictador envers Joan de Borbó, la línia successòria de la monarquia anterior a la República es trencà i es va instaurar una nova monarquia. La persona designada, Joan Carles I de Borbó i de Borbó, va jurar fidelitat als «Principios Fundamentales del Movimiento», però, tot i que signà, com a rei, la Constitució Espanyola de 1978, no hi ha jurat mai fidelitat. Per tant, en cas de conflicte, la seva consciència el pot fer decantar obertament vers una altra dictadura feixista.

Sembla ben demostrat que, mentre van durar la II República i la dictadura franquista, els monàrquics espanyols van haver d'ajudar econòmicament la família reial destronada a fi que pogués subsistir. Els estudis de l'actual monarca els va pagar l'estat franquista. Malgrat les vegades que s'ha intentat, a les Corts, de saber què ens costa realment la monarquia, no s'ha aconseguit mai una resposta. I, d'altra banda, fa pocs dies, els mitjans ens deien que Joan Carles I és el quart rei més ric d'Europa.

Aquest estat que s'autoanomena laic i laïcista afavoreix la sacralització o divinització de dues figures: la monarquia i la Constitució. Podem admetre que en el moment de la transició els partits i els polítics tinguessin por i això els fes acceptar el que, en un clima de llibertat, segurament no haurien acceptat. Han passat, però, trenta anys i res no fa preveure que es pugui replantejar cap d'aquests dos temes, sagrats i intocables. El primer de ser revisat, perquè en deriva la forma de l'estat, hauria de ser la Constitució. Cada vegada, però, que algú la qüestiona, s'alcen les veus constitucionalistes que llancen anatemes i amenaces en nom de la democràcia. Cal que el poble, al marge del dictat dels partits, s'expressi amb llibertat i que, després d'un període de debat lliure i plural, el projecte de nova Constitució reculli aquestes opinions.

Davant d'aquesta problemàtica no resolta ens plantegem diversitat de preguntes que els especialistes haurien de respondre amb arguments convincents. Hi té lloc, en una democràcia, un càrrec successori? Qui o què representa? Quina legitimitat i validesa té, en el cas de l'Estat espanyol? No cal, mitjançant referèndum, demanar als ciutadans si accepten o no accepten aquesta figura? I això no s'ha de fer cada vegada que el càrrec quedi vacant, abans de proclamar-ne el successor? D'altra banda també qüestionem la causa originària de tota la situació conflictiva actual: quin sentit té que el rei fos convidat a inaugurar el parc tecnològic de la Universitat de Girona? Quina afinitat tenen ciència i tècnica amb monarquia?

Vicenç Fiol Navarra i Xavier Merino Serra, membres de Justícia i Pau de Girona.

EL PUNT – 15 d’octubre de 2007