L'economia ecològica, creada pel pensador Nicholas Georgescu-Roegen, és la que modifica el procés econòmic de desenvolupament perquè té en compte les relacions entre el conjunt dels éssers vius i la biosfera

JOAN SURROCA I SENS..
Membre de Justícia i Pau

Foto: Nicholas Georgescu-Roegen va avançar-se al seu temps amb propostes agosarades, com per exemple el retorn a una agricultura ecològica. Foto: EL PUNT

L'economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994) animava a sortir del «cercle viciós de la maquineta d'afaitar», pel qual ens aferrem a l'absurd d'afaitar-nos més ràpid cada matí per així tenir temps suficient per treballar en una màquina que afaiti més ràpid i a la vegada guanyar temps per treballar en una altra màquina que encara ho faci més de pressa... i així fins a l'infinit. Em fa pensar en aquell bon amic impressor de Vic que m'explicava com n'era de feliç quan componia els textos amb el vell sistema de caixes, lletra per lletra. Un viatjant el va convèncer que una nova màquina l'alliberaria de tant treball i el que fins llavors feia en un dia ho podria enllestir en una hora. Però la veritat va ser que per pagar aquell nou invent va haver d'incrementar la jornada de treball i, just quan començava a respirar, el viatjant maleït li va oferir un nou sistema sofisticat i caríssim, que forçosament es va haver de quedar sota l'amenaça que, si no ho feia, quedaria bandejat per la competència. Les hores de treball s'allargaven dia a dia fins que ho va pagar amb un fulminant infart, afortunadament no mortal. No fem prou cas de la vella saviesa que ens aconsella treballar per viure i no al revés.

L'exemple de la maquineta d'afaitar ja ens deixa endevinar que Georgescu-Roegen no va ser un economista convencional. En observar que els problemes actuals més greus no són ni estrictament econòmics ni estrictament ambientals, va manejar diverses disciplines que el conduïren a crear la bioeconomia, que és la manera de relacionar el metabolisme industrial de la societat humana amb la biogeoquímica del nostre planeta. En altres paraules, és l'economia ecològica, que no s'ha de confondre amb l'economia mediambiental. Aquesta darrera s'aprofita del mal ús que fem del progrés per trobar sistemes que minimitzin els efectes contaminants; és un nou negoci fet a costa de les barbaritats. L'economia ecològica, en canvi, modifica el procés econòmic de desenvolupament perquè té en compte les relacions entre el conjunt dels éssers vius i la biosfera.

Georgescu-Roegen es va avançar un temps a l'esclat de consciència ecològica dels inicis dels anys setanta, quan aparegué l'informe Meadows, per encàrrec del Club de Roma, on es posaven en consideració els límits del creixement. També aleshores es va publicar el Manifest per a la supervivència i va tenir lloc la Cimera d'Estocolm, en la qual va intervenir Georgescu-Roegen exposant tesis agosarades en aquell temps, com la proposta de prohibir la fabricació d'armament per assassinar-nos a nosaltres mateixos o bé de tornar cap a una agricultura ecològica.

Per debatre i avançar en aquesta línia de pensament, per sort seguida per altres estudiosos, s'han organitzat les jornades amb el títol genèric: Descolonitzar l'imaginari del desenvolupament sostenible que se celebraran a Barcelona del 7 a l'11 de març i que prometen obrir una llum d'esperança i alternativa a la fórmula del creixement econòmic il·limitat i la degradació ambiental. Entre els diferents ponents, destaca la presència de Serge Latouche, el qual també oferirà una conferència divendres dia 9 a la Casa de Cultura de Girona. Latouche és professor emèrit d'economia a la Universitat de París Sud, copresident de La Ligne d'Horizon i és un dels més importants teòrics vius de la línia oberta per Georgescu-Roegen, però amb evidents diferències que el porten a seguir preferentment el pensament d'Ivan Ilitx.

Després del seu pas per Laos, observà que el creixement econòmic és un absurd un cop satisfetes les necessitats bàsiques, el que cal és saber practicar l'art de viure, la joia de viure. Latouche és més partidari de parlar d'a-creixença que no pas de decreixement. En tot cas «decreixement» no és més que una paraula que invita a trencar amb la religió del desenvolupisme. Latouche critica una societat de drogoaddictes del creixement, d'esquizofrènics que volen casar dos objectius contraposats: créixer sense fi i ser ecològics. Amb això sí que estan d'acord Georgescu-Roegen i Latouche: «Aquell que creu que un creixement infinit és compatible amb un món finit, és un boig o un economista!»

EL PUNT – 6 de març de 2007