L'any 2005 la Comissió de Presons de Justícia i Pau publicà un estudi sobre les condicions per a l'exercici de la llibertat religiosa dins dels centres penitenciaris catalans i sobre les característiques de l'assistència als reclusos que presten les diferents confessions religioses (Església catòlica, Consell Evangèlic, Consell Cultural Islàmic...). L’informe s’ha fet amb l'ànim d’examinar les mancances i dificultats exitents actualment per a l'assistència religiosa als reclusos i els obstacles que es presenten per a la realització de pràctiques religioses individuals i col·lectives dins dels centres.

L'any 2005 la Comissió de Presons de Justícia i Pau publicà un estudi sobre les condicions per a l'exercici de la llibertat religiosa dins dels centres penitenciaris catalans i sobre les característiques de l'assistència als reclusos que presten les diferents confessions religioses (Església catòlica, Consell Evangèlic, Consell Cultural Islàmic...). L’informe s’ha fet amb l'ànim d’examinar les mancances i dificultats exitents actualment per a l'assistència religiosa als reclusos i els obstacles que es presenten per a la realització de pràctiques religioses individuals i col·lectives dins dels centres.

En aquest sentit, la realització d’aquest estudi preten contribuir a un millor coneixement de la realitat, promoure el respecte d’aquest dret dels interns, que es resolguin les dificultats exisitents i afavorir una millor oferta en tots els centres.

La recerca ha consistit, principalment, en la recollida de dades clau mitjançant una enquesta a una selecció de reclusos (138 interns de diferents centres penitenciaris de Catalunya); una segona enquesta adreçada als assistents religiosos que presten assistència als interns (sacerdots, pastors, imams, voluntaris...) i una tercera als directius de cada centre. Les enquestes van ser realitzades majoritàriament entre el mes d’octubre de 2004 i el febrer de 2005. També es contactà amb els responsables o coordinadors de l’assistència religiosa de les diferents institucions, esglésies o comunitats religioses que actuen en l’àmbit penitenciari de Catalunya.

Resum de l'informe

Presentació

L’any 2004, la comissió de presons de Justícia i Pau, atenta sempre a analitzar la situació de les presons catalanes, va decidir prestar atenció a un aspecte important, però sovint oblidat, com és l’exercici de la llibertat religiosa dins de la presó i l’assistència religiosa als reclusos.

La qüestió ens semblava considerable, perquè es tracta d'un dret fonamental dels reclusos, recollit a tots els textos nacionals i internacionals de drets humans i en les recomanacions internacionals en matèria penitenciària. Alhora, partíem de la convicció que el servei que poden prestar, i que de fet ja presten, les confessions religioses dins de les presons és de gran importància per contribuir a una vida més digna i humana dins dels centres i contribuir a la reinserció social dels interns. Per això, amb aquest estudi preteníem també afavorir que l'Administració penitenciària catalana i el personal penitenciari valorin més aquesta tasca i prenguin les mesures adequades per facilitar-la i dotar-la de la major qualitat possible.

Introducció

La llibertat religiosa és un dret fonamental de la persona, reconegut en tots els textos internacionals de drets humans i, evidentment, també en la Constitució espanyola de 1978 (art. 16).

La detenció o empresonament d'una persona no pot suposar cap excepció per a aquest dret, emanat directament de la dignitat humana, que ha de ser  respectada en tota persona sigui quina sigui la seva situació i amb independència de la seva conducta o dels actes delictius que hagi comès. Per això, l'art. 25.2 Constitució espanyola afirma que els condemnats que compleixen pena de presó gaudeixen íntegrament de tots els seus drets constitucionals, amb la lògica excepció de la llibertat deambulatòria, així com de les limitacions imposades per “la condemna, el sentit de la pena i la llei penitenciària”. Tampoc les persones subjectes a la presó provisional perden aquest dret, ja que són ciutadans en ple exercici dels seus drets constitucionals i han de ser tractats com a presumptes innocents fins que no hi hagi una sentència condemnatòria ferma (art. 24 Const.).

Per garantir aquest dret, les recomanacions internacionals en matèria penitenciària proposen que es vetlli per oferir una adequada assistència religiosa a totes les persones privades de llibertat en centres penitenciaris o de detenció. En aquest sentit, també la legislació penitenciària espanyola obliga a l’Administració a vetllar perquè tots els interns que ho sol·licitin gaudeixin d’aquesta assistència.

Però no és solament una qüestió de drets. El lliure exercici de la llibertat religiosa i una adequada assistència religiosa als interns per part de les persones adients de les diferents religions reconegudes, a més d'un dret, pot repercutir de forma molt positiva en els processos personals, en el clima i en la convivència en l’interior dels centres, humanitzant la vida penitenciària i afavorint condicions adequades per a la reinserció social dels interns. I l'Administració, com sabem, està obligada a promoure les condicions per a la reinserció social dels penats (art. 25.2 Const).

Una adequada atenció per membres qualificats de les diferents religions és potencialment un factor de promoció dels valors de la convivència, del respecte mutu, del autoconeixement de les persones i de valors altruistes i, per tant, un factor que reforça una execució resocialitzadora de la pena de presó.

Malgrat aquestes potencialitats de la dimensió religiosa en l’àmbit penitenciari, Justícia i Pau havia detectat des de feia anys que l’Administració Penitenciària catalana no disposava d’una política clara en aquest àmbit i que no atorgava, ni per part del centre directiu ni per part dels comandaments i el personal, la suficient importància a aquesta matèria. Per aquesta raó, sospitàvem que es produïen disfuncions i mancances importants i que es desaprofitaven les potencialitats d’aquesta realitat per afavorir la convivència i la reinserció social dels interns. D’altra banda, vam detectar un cert desconeixement per part de la mateixa Administració respecte de les característiques de la demanda d’atenció religiosa per part dels interns i de l’abast i condicions de l’oferta religiosa efectivament disponible en les presons del nostre país, habitualment confosa dins de l’àmplia i variada dinàmica del voluntariat penitenciari.

Objectius

Aquesta investigació es va proposar assolir els següents objectius:

- Examinar la normativa internacional, estatal i catalana que empara i/o regula l’exercici del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit penitenciari, així com les normes i criteris específics de la Secretaria de Serveis Penitenciaris de la Generalitat en aquesta matèria. 

- Conèixer l’oferta efectivament disponible d'assistència religiosa als centres penitenciaris catalans: detectar les diferents institucions i comunitats que desenvolupen actualment serveis de caràcter religiós i les característiques d’aquests serveis. 

- Conèixer la demanda per part dels reclusos d’assistència religiosa: aspectes generals de l’adscripció religiosa dels interns, demanda d'atenció religiosa individual, demanda de pràctica religiosa i de formació. 

- Conèixer les condicions en que es presta atenció religiosa individual als interns dins dels centres penitenciaris catalans, i detectar les dificultats i problemàtiques que es donen. 

- Conèixer les condicions en que es realitzen les pràctiques i activitats religioses col·lectives organitzades les diferents institucions i comunitats en els centres penitenciaris de Catalunya, per tal de detectar les dificultats i problemàtiques que es donen. 

- Conèixer les condicions que ofereixen els centres per a l’exercici de la llibertat religiosa en altres àmbit de la vida, en particular pel que fa a les pràctiques religioses individuals (pregària, meditació...), l'alimentació o la formació, per tal de detectar els obstacles i dificultats.

A partir dels resultats d’aquest estudi, ens vam proposar formular un conjunt de propostes i recomanacions a l'Administració, per tal de promoure un nivell adequat d’atenció religiosa en els centres penitenciaris catalans, així com un major grau de respecte a la llibertat religiosa dels interns, com a element que contribueixi a la bona convivència en els centres i a la reinserció social dels interns.

Metodologia utilitzada

Per a la realització d’aquesta investigació, s’han utilitzat els següents mecanismes i instruments:

1. Estudi de la normativa estatal i internacional en matèria de llibertat religiosa i, en particular, les previsions relatives a l’àmbit penitenciari, així com dels Acords entre l’estat espanyol i les diferents confessions religioses.

2. Requeriment d’informació i entrevista amb la Sots-directora General de Programes de Rehabilitació i Sanitat i amb el Cap del Servei de Rehabilitació, ambdós de la Secretaria de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació del Departament de Justícia.

3. Enquesta als sots-directors de Tractament de cadascun dels centres penitenciaris de Catalunya, excepte els centres oberts.

4. Entrevista amb responsables de l’atenció religiosa penitenciària de les diferents institucions i comunitats que desenvolupen actualment activitats religioses als centres penitenciaris de Catalunya: Església Catòlica, Consell Evangèlic de Catalunya, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, Testimonis de Jehovà.

5. Enquesta individual a sacerdots, pastors, imams i altres assistents religiosos de les diferents institucions i comunitats que desenvolupen actualment activitats religioses en els centres penitenciaris de Catalunya.

6. Enquesta a una selecció d’interns de diferents centres penitenciaris. En total han estat 238 enquestes personals. Les enquestes es van realitzar, en la seva immensa majoria, en els mesos d'octubre a març de 2004. S’han distribuït enquestes a interns de tots els centres penitenciaris, exclòs els centres oberts (la demanda religiosa dels quals pot canalitzar-se per altres vies) procurant una representació proporcional de totes les religions i de diferents perfils personals (joves i adults, homes i dones).

7. Finalment s’han recollit impressions i opinions de voluntaris de presons, familiars i professionals dels centres penitenciaris de Catalunya.

Resultats

En aquest informe hem posat de manifest que els tractats i recomanacions internacionals, així com la legislació vigent al nostre país proclamen la llibertat religiosa com a dret fonamental de tota persona, del qual no pot ser exclosa pel fet que estigui sotmesa a detenció o empresonament. Això inclou no solament la llibertat de creences, sinó també la possibilitat de manifestar-les de forma pública o privada mitjançant la pràctica, el culte i l’observança dels ritus, sense que puguin ser objecte de cap discriminació.

Les recomanacions de diferents institucions internacionals (Nacions Unides i Consell d’Europa) estableixen que per l’exercici adequat d’aquest dret dins de l’àmbit penitenciari és necessari que els reclusos rebin, si ho desitgen, l’assistència religiosa de persones reconegudes de la seva confessió. Si hi ha un nombre suficient d’interns, els assistents han de poder actuar amb caràcter permanent. Aquests assistents han de poder organitzar activitats i serveis religiosos i els interns tenen el dret de participar-hi. Alhora, els interns tenen el dret de poder satisfer les exigències de les seves creences, disposar de llibres i publicacions adients i rebre una alimentació que prengui en consideració aquestes creences.

D’altra banda, l’exercici de la llibertat religiosa no és solament un dret dels reclusos, sinó que permet oferir-los un ajut important i fer una aportació molt positiva en el medi penitenciari. En efecte, el serveis i l’assistència que presten les confessions religioses dins dels centres penitenciaris són una contribució important per dignificar i humanitzar la vida dels reclusos, per promoure els valors cívics i la convivència, per combatre el deteriorament psicològic que sovint comporta la privació de llibertat, per ajudar concretament els interns en moltes dimensions de la seva vida, per fer de pont i atendre a les seves famílies i impulsar o col·laborar en el seu procés de reinserció social. Aquesta constatació és una raó de més per facilitar i donar suport a la tasca que realitzen aquestes entitats religioses.

La nostra recerca ens ha permès constatar que, en els últims anys, el perfil religiós dels reclusos a Catalunya és cada cop més plural i complex, degut sobretot a l’entrada creixent de reclusos de nacionalitat estrangera. Encara que la majoria dels interns són catòlics, es dóna una presència important i de tendència creixent de musulmans, cristians evangèlics i, en menor mesura, ortodoxos. Aquesta diversitat obliga a fer un esforç especial per facilitar que els interns disposin del suport de les diferents religions a les que pertanyen.

Des de fa anys, l’administració penitenciaria catalana procura i facilita la prestació d’atenció individual i serveis religiosos per part les confessions majoritàries o més importants. En alguns casos ha establert convenis o acords de col·laboració i contribueix econòmicament als costos d’aquests serveis (Església Catòlica, Consell Evangèlic i Consell Cultural Islàmic). També facilita l’entrada regular d’altres comunitats (ortodoxos i testimonis de Jehovà) o procura l’entrada puntual de membres d’altres comunitats quan hi ha una demanda. Així, en la major part dels centres de Catalunya existeix una àmplia i diversa oferta d’atenció individual i de serveis religiosos per part de les religions majoritàries (catòlics, evangèlics, musulmans, cristians ortodoxos i testimonis de Jehovà) i es pot afirmar que un 20% ó 30% de la població reclusa es beneficia regularment de forma directa d’aquestes activitats.

En termes generals, els interns que demanen atenció individual poden rebre-la a través de membres de les confessions presents actualment en els centres. Ara bé, hi ha algunes llacunes importants en alguns centres, on no hi ha presència o no és suficient, en particular pel que fa a l’atenció dels musulmans i dels cristians ortodoxos, així com dels interns que es troben en el denominat “primer grau” o “règim tancat” Altres disfuncions són les dificultats freqüents que troben els assistents religiosos per a localitzar als interns en els centres més grans, així com l’absència de despatxos adients per la visita individual, que obliga a molts assistents i voluntaris religiosos a parlar a peu dret pels passadissos o en qualsevol racó.

Per altra banda, hi ha una gran presència d’entitats i comunitats religioses que organitzen regularment pràctiques religioses col·lectives als centres (eucaristia, culte, oració comunitària...), així com d’altres activitats no estrictament de caràcter religiós (educatives, culturals, esportives..), en les que participen un alt nombre d’interns.

Ara bé, hi ha problemes importants pel que fa a la realització de serveis religiosos: no existeixen espais específics per celebracions i ritus religiosos i s’utilitzen locals pensats per altres funcions i que no reuneixen les condicions adequades, per falta d’espai o de mobiliari adequat, interferències externes, incompatibilitat d’horaris, etc.

Finalment, un altre qüestió a considerar és l’oferta alimentària dels centres, ja que la normativa penitenciària exigeix que l’alimentació dels interns prengui en consideració les seves conviccions filosòfiques i religioses. Ara bé, en el cas dels centres penitenciaris catalans, malgrat que els convenis amb les empreses adjudicatàries del servei de menjador ho contemplin genèricament, l’oferta existent no sempre satisfà els requeriments dels interns que pertanyen a les religions majoritàries (en particular, catòlics i musulmans).

Recomanacions

Totes aquestes deficiències ens porten a demanar al Departament de Justícia un major esforç per garantir i dignificar l’assistència religiosa a les presons.

En primer lloc, si bé el Departament de Justícia ha dictat ja una primera normativa important al respecte (Instrucció 1/2005 de la Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari), pensem que caldria incorporar-la al futur reglament penitenciari català (almenys en els aspectes essencials), així com també les principals exigències que reclama l’atenció religiosa dels interns, d’acord amb les recomanacions internacionals.

Pel que fa a les mesures concretes que cal aplicar, creiem que és necessari garantir una presència suficient d’assistents de les religions majoritàries a tots els centres i en tots els règims de tractament, formalitzant acords de col·laboració amb totes elles i assumint-ne els costos (de personal i materials), ja que es tracta d’un prestació més que l’Administració ha de garantir. Cal assegurar la disponibilitat necessària a cada centre o mòdul per part d’assistents reconeguts de les principals confessions, els quals han de gaudir de despatxos adients per rebre privadament i dignament als interns.

Entenem que l’assistència religiosa ha de ser considerada una activitat més en el marc del tractament penitenciari i, per tant, ha de ser planificada dins del conjunt de les activitats dels centres, amb l'adequada participació dels assistents religiosos. Així s'evitarien incompatibilitats d'horaris, es corregirien les actuals disfuncions i es garantiria el desenvolupament adequat de les activitats religioses. A més, els interns han de ser degudament informats de tota l’oferta religiosa existent des del moment d’ingressar en els centres. Igualment, caldria vetllar perquè el personal penitenciari entengui la importància d’aquests serveis i hi presti la col·laboració necessària.

D’altra banda, tal i com expressament estableix la citada Instrucció 1/2005, cal adequar espais específics multiconfessionals per a la realització digna de serveis i celebracions religioses en tots els centres, equipats amb el mobiliari i estris adients. Aquest punt resulta d’especial importància en l’actualitat, atès que el Departament de Justícia ha engegat un pla de construcció de nous centres penitenciaris, ens els quals no hi poden faltar aquests espais.

A més, cal vetllar perquè els interns puguin celebrar ordenadament les pràctiques més importants de la seva religió, col·lectives i individuals, en els horaris i dies pertinents. En particular, cal facilitar la pregària o meditació individual, mitjançant els espais i les previsions adequades.

Finalment, és important fer un major esforç per garantir una oferta alimentària que s’adeqüi a les creences de les religions majoritàries.