Avui comença a Dublín l’última de les conferències del procés d’Oslo, per a la prohibició de les bombes de dispersió. Més de 100 estats decidiran si caminem cap a un tractat que serveixi per evitar més víctimes causades per les bombes de dispersió o si aquest ens servirà per salvar algunes bombes, anomenades intel·ligents per alguns estats, que no casualment són els qui les produeixen.

Espanya sembla que manté en l’actualitat una posició ambigua que fins i tot sembla que pretén moure’s cap a la d’aquells que advoquen per un tractat més ampli, que firmin més països, però acceptant algunes excepcions, és a dir, acceptant que es segueixin produint les bombes de dispersió de les empreses dels països que defensen aquesta postura. Això potser sigui degut a que a Espanya hi ha dues empreses que fabriquen aquestes bombes. Es tracta de Instalaza a Saragossa i de Maxam-Expal a Àlaba. Instalaza fabrica la MAT-120, una bomba de dispersió que conté 21 submunicions, amb certs avenços tecnològics basats en mecanismes d’autodesactivació electrònica, que segons proves de laboratori presentades per l’empresa no causarien dany als civils un cop acabada la guerra. En el desenvolupament de la MAT-120 Instalaza ha invertit 12 milions d’euros. Per la seva banda, tenim coneixement de que Maxam-Expal fabrica la BME-330, una bomba de dispersió multiús.

El govern espanyol sembla que pretén defensar a Dublín que certes bombes de dispersió de característiques similars a la MAT-120, que no causen un “dany inacceptable” per a la població civil, siguin excloses. No és fàcil esbrinar què considera el govern espanyol com a dany acceptable per a la població civil, ni a quina població civil acceptaria que les bombes de dispersió ferís o matés de forma acceptable.

Davant tal situació, la pregunta que ens fem és si el govern espanyol representa realment l’opinió dels ciutadans d’Espanya amb aquest posicionament o si hi ha alguna altre consideració a tenir en compte.

En definitiva, el govern d’Espanya està davant d’una situació en la que haurà d’escollir entre salvar a les víctimes o salvar a algunes bombes de dispersió. El govern de Zapatero haurà d’escollir entre les preferències de la majoria dels ciutadans espanyols (prop de 44 milions de civils, i uns 150.000 militars) i els interessos dels dos productors d’aquest tipus d’arma tremendament letal amb la població civil. El govern espanyol té davant seu l’oportunitat de posicionar-se davant la comunitat internacional per la pau, per l’humanitarisme i per les víctimes.

Però existeixen moltes altres raons que haurien de portar a Espanya a demanar la prohibició total de les bombes de dispersió, sense exclusions, sense retards i sense excuses. El govern d’Espanya ha de complir la llei. La llei internacional i la llei nacional. La llei que des de finals de 2007 regula el comerç d’armes espanyol obliga al govern a la conseccució d’un tractat que prohibeixi totes les bombes de dispersió. El dret internacional humanitari, al qual Espanya està sotmesa, prohibeix l’ús de les armes que no siguin capaces de distingir en els seus atacs entre civils i militars. Les bombes de dispersió són una d’aquestes armes. No hi ha més que remetre’s als fets per saber quin és el seu ús. En aquest sentit no serveix l’argument de que la culpa de que hi hagi civils morts i mutilats sigui de qui van usar l’arma i no l’arma en sí. Una guerra és una situació tremendament complexa en la que els militars usaran les armes que tinguin al seu abast de la forma en que les circumstàncies els hi permetin. És per això que cal mantenir fora de la circulació tot armament que pugui matar, ferir o mutilar a nens, dones, ancians i, en definitiva, qualsevol persona no relacionada amb la guerra que per desgràcia li hagi tocat sofrir. La humanitat ja ha donat passes importants prohibint l’ús d’armes com les mines antipersona. Ara és el moment de prohibir sense ambigüitats una altre d’elles, les bombes de dispersió i el govern d’Espanya té l’oportunitat de fer-ho, si vol.

La societat civil espanyola i mundial que treballa per la prohibició de les bombes de dispersió està més forta que mai. Centenars d’organitzacions de desenes de països que produeixen, emmagatzemen, venen o són afectats per les municions de dispersió s’han donat cita a Dublín per fer arribar l’opinió de la gent corrent als representants governamentals. Espanya està representada per membres del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació, que comptaran amb l’assessorament de tècnics del Ministeri de Defensa. La presència de la CMC Barcelona i de Greenpeace s’encarreguen i s’encarregueran de fer arribar la veu de la majoria de la població espanyola a Dublín, mitjançant la recollida de milers de firmes de ciutadans, més de 150 adhesions de suport al manifest per el que es demana la prohibició total de les bombes de dispersió, mitjançant la presència en mitjans de comunicació, mitjançant la sensibilització i el diàleg amb parlamentaris. En aquest sentit el parlament català ha aprovat una resolució per la que de manera unànime demana que el govern espanyol treballi per l’eliminació de les municions de dispersió. En aquesta línia s’està treballant amb diputats i diputades del parlament espanyol per demanar els seu recolzament per a que el govern assumeixi la seva responsabilitat i no promogui amb un tractat internacional insuficient més víctimes civils a causa de les bombes de dispersió.

Del 19 al 30 de maig tenim a Dublín l’oportunitat de demostrar que som capaços de treballar per un món en pau. La societat civil mundial espanyola demana a tots els governs presents i a l’espanyol en particular que assumeixin la seva responsabilitat i prioritzin la vida de les persones als interessos econòmics i militars. El govern espanyol ha de treballar per la prohibició de la totalitat de les bombes de dispersió, perquè només així podrem estigmatitzar el seu ús i aconseguir que tots els països es vegin obligats legal o moralment a deixar de produir-les, vendre-les, emmagatzemar-les i utilitzar-les. Prohibir les bombes de dispersió és possible i necessari, pel que a nosaltres es refereix, la paraula la té el govern espanyol.