· Presentació de l'Agenda Llatinoamerica 2014 a Badalona (5 de desembre de 2013)

Hora: 19 h
Lloc: Associació de Veïns del Centre (carrer del Magatzem, 37. Badalona)
Organitzen: Justícia i Pau de Badalona, Religioses de la Sagrada Família d'Urgell, Agermanament amb Nicaragua de l'Escola Jungfrau, Xarxa de Laïcs, Ateneu de Sant Roc, Grup de Solidaritat "És l'Hora" de Sant Adrià

Badalona amb Àfrica és una iniciativa d’un grup de persones i entitats que tenen vincles amb aquest continent. Ens hem unit per conèixer, reflexionar i compartir amb els ciutadans de Badalona la seva realitat diversa, amb la convicció ferma que qui coneix comprèn i qui comprèn actua.

Perquè tenim un deute: Àfrica, un continent utilitzat i espoliat

El món desenvolupat ha construït bona part del seu benestar sobre els africans i els seus recursos.

L’expansió europea va provocar que, des del segle XV, el continent es convertís en un mercat d’esclaus on les persones es podien comprar, vendre i transportar a les regions més llunyanes i es podien fer servir com a animals de càrrega. Aquest procés d’esclavitud, no només va privar el continent de 30 milions de persones en els seus millors anys productius, sinó que també va comportar un dels més grans desastres humanitaris de la història, amb conseqüències vigents encara avui.

De la mateixa manera, les actuals fronteres polítiques dels països africans van ser concebudes a finals del segle XIX en funció dels interessos econòmics i expansionistes d’Europa, exercint un control polític i ideològic sobre aquests territoris i drenant les matèries primeres cap als ports del Nord.

D’altra banda, aquest procés de colonització, inicia una retòrica occidental encara present: sota el discurs de civilització, inversió i progrés, en ocasions s’amaga la invasió, l’explotació i la manipulació dels pobles africans.

Fins ara, la independència d’aquests països no ha significat un control efectiu i democràtic dels seus recursos sinó que les antigues metròpolis colonials, els nous països poderosos i grans multinacionals poden continuar aprofitant-se del continent.

  • Què volem:

Des de Badalona amb Àfrica volem mostrar les dinàmiques i dilemes que viu el continent, especialment al Sud del Sàhara, i proposar una reflexió que vagi més enllà de les imatges de misèria, violència i immigració que ens arriben diàriament.

Justícia per a l’Àfrica

Com és que hi ha fam en països rics en recursos naturals?

Com és que hi ha tantes armes a l’Àfrica si no se n’hi produeixen?

Qui compra diamants africans sabent que el seu tràfic és un dels factors que alimenten conflictes armats en alguns països subsaharians?

Per què és tan difícil aconseguir que l’ONU s’impliqui amb prou recursos allà on la seva presència és més necessària?

Qui permet que els grups farmacèutics obtinguin grans beneficis amb unes patents que impedeixen que milions de persones amb sida tinguin accés als medicaments?

Quines grans potències han assumit les seves responsabilitats pels efectes produïts per la colonització? Quin impacte té l’ajuda internacional?

És tan important com sembla?

Quin és el grau de compromís dels dirigents africans amb els seus pobles?

Les polítiques dels països rics i les nostres actituds com a ciutadans i com a consumidors importen. Ningú no parla d’aquests altres cayucos o pasteras, d’aquests grans vaixells que, provinents de l’Àfrica, solquen els mars farcits de fusta per als nostres mobles, coltan per als nostres telèfons, coure per a les nostres instal·lacions elèctriques, cautxú per als nostres cotxes...

La seducció pel consum molts cops ens fa passar per alt el cost real del que comprem.

Coneguem i respectem l’Àfrica

Quants de nosaltres podem esmentar algun dels 95 monuments africans declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO?

Quants podríem anomenar un premi Nobel africà, un escriptor, un músic o un pintor del continent?

La imatge que habitualment ens transmeten els mitjans de comunicació és parcial, sovint incorrecta, i reforça estereotips que no faciliten el coneixement de la realitat quotidiana de les persones sinó que fomenten prejudicis o actituds paternalistes. Més enllà de l’imaginari de les guerres, de l’explotació del seus recursos naturals, de les malalties i la fam, existeix també un continent ric en tradicions, valors i manifestacions culturals, amb un entorn natural privilegiat.

Ja es hora de donar protagonisme a les africanes i africans en qualsevol anàlisi dels conflictes al continent, ja que les seves poblacions, com arreu del món, no són passives sinó dinàmiques davant de situacions diverses, inclús en cas de guerra.

  • Què fem:

Badalona amb Àfrica us proposa un conjunts d’activitats per tal d’apropar-vos a aquest continent des d’una perspectiva àmplia, reflexiva i crítica.

Mitjançant conferències, jornades i actes lúdics com concerts, narració de contes i altres activitats, pretenem contribuir a trencar els estereotips existents i alhora fomentar la visió que una altra Àfrica és possible. Perquè el seu futur està en mans dels africans, però també depèn d’allò que estiguem disposats a compartir i a canviar cadascun de nosaltres.

I perquè un pas necessari per al canvi és estar informats, us convidem a tots els ciutadans, col·lectius, entitats i institucions de la ciutat a sumar-vos a les iniciatives impulsades per Badalona amb Àfrica.

Més informació a http://bdnafrica.blogspot.com/

Nota de premsa:

JUSTÍCIA I PAU DE BADALONA DENÚNCIA PUBLICAMENT LA DECISIÓ DE SUSPENDRE DURANT UN ANY LA CONSTRUCCIÓ DE LOCALS RELIGIOSOS PER PART DEL GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BADALONA REGIT PER ALCALDE JAVIER GARCIA ALBIOL ALUDINT QUE AQUEST NO ÉS EL SEU "MODEL" ACTITUD TOTALMENT DISCRIMINATÒRIA INFRINGINT L´ARTICLE 18 DELS DRETS HUMANS:

Tota persona te Dret a la llibertat de pensament, de consciència i de Religió; aqueste Dret comporta la llibertat de canviar de Religió o de conviccions i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus

SOM MOLTS ELS BADALONINS QUE CREIEM QUE EL MODEL D'UNA BADALONA UNIVERSAL PASSA PER NO EXTRAPOLAR CASOS DE PERSECUCIÓ DE LES NOSTRES COSTUMS I RELIGIÓ CRISTIANA COM ÉS EL CAS D'ALGUNS DELS PAÏSOS QUE PROCEDEIXEN ALGUNS DELS IMMIGRANTS I QUE RESIDEIXEN ACTUALMENT A LA NOSTRA CIUTAT NI TAMPOC ORGANITZAR CREUADES DE LA NOSTRA GUÀRDIA URBANA PER TOTA LA CIUTAT ESPECIALMENT ALS BARRIS ON VIUEN MÉS IMMIGRANTS

ÉS PER AIXÒ QUE DEMANEM A LA RESTA DE PARTITS POLÍTICS QUE S´OPOSIN A AQUESTA DECISIÓ ESPECIALMENT AL PARTIT DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOCI POLÍTIC AL GOVERN D'AQUESTA CIUTAT

 

Possiblement, aquests dies de campanya electoral els aspirants a governar ens facin discursos sobre nacionalisme sí o nacionalisme no, independència sí o independència no. Voldria fer unes reflexions desde el punt de vista com a cristians catalans amb cor universal, com deia Sant Pau.

Després dels deu primers anys d´aquest nou segle caldria revisar alguns punts que hauríem de demanar els cristians del nostre país, Catalunya, davant dels que fins ara ens han governat o dels que ho pretenen fer-ho.

Punts que haurien de servir per la extensió del regne de Déu a casa nostra, un Regne basat amb la cultura de la pau i noviolència, un Regne que demanem al nostre Pare cada dia amb la pregària del Parenostre.

Des de la vessant profètica, els cristians no hauríem de cansar-nos de demanar, i si cal denunciar:

· Demanar el dret a la vida, la defensa de la família com a element natural i fonamental a la nostra societat, el dret a escollir els pares l´educació de llurs fills, el dret a circular i escollir el lloc de residència amb totes les seves conseqüències.

· Defensar les no retallades a les despeses socials per la crisi , on la pobresa aumenta dia a dia a casa nostra.

· Denunciar quan no es compleixi el cent per cent del 0,7 com també la reducció i condonació del deute dels països més empobrits.

· Demanar per la reducció progressiva de la despesa militar espanyola per transformar-la en inversió social, com també per la no intervenció militar de l'exèrcit espanyol en els conflictes arreu del món.

· Demanar treballar per l´eliminació dels paradisos fiscals, on els més rics i també alguns governants hi tenen els seus diners, com també per la transperència dels polítics amb les seves gestions de govern. Que la lluita contra el frau fiscal i la corrupció siguin la seva prioritat.

· Denunciar quan els fons públics i subvencions arriben a empreses que vulneren els drets humans.

· Finalment, hauríem de demanar que vetllin per la nostra natura catalana, que la petjada ecològica que deixarem als nostres progenitors sigui reduïda el mínim possible.

Possiblement en els temps actuals els experts en economia, Escoles de Negocis, ens diran que fan falta guies amb més força-domini i sense escrúpols que líders sensibles o generosos.

La trajectòria política de Barack Obama té un punt d'inflexió en el moment que és elegit president dels EUA. Aquell bon noi amb ideals referenciats amb el gran líder per la pau Martin Luter King no té res a veure amb l'actual president del país més capitalista del planeta. Crec que va ser una precipitació concedir-li el Premi Nobel de la Pau, quan just acabava de començar el seu mandat com a president del seu país Les seves promeses en les seves campanyes electorals per canviar un món millor al final van cedir davant els interessos dels agents econòmics nord-americans.

Això és més greu per tots els que ens hem sentit enganyats en què crèiem que el canvi d'un home com George Bush dominant, poderós sense concessions, responsable de milers de crims contra la humanitat, veiem en aquest home una esperança de canvi en el planeta.

Ni Al Capone ni George Bush, líders de força i poder, mai van ser proposats per guanyar el Nobel de la Pau si ho van ser Teresa de Calcuta i Mahatma Ghandi que van guanyar gran prestigi per la seva generositat i lluita per la pau al món però que potser en un entorn competitiu-econòmic van ser catalogats com "febles".

De res serveixen els arguments que ens dóna del desplegament de les forces armades que té el seu país en trenta-cinc països en conflictes bèl · lics locals o internacionals, de vegades a través de l'OTAN o directament, dient que són de “caràcter humanitari” on diàriament moren homes i nens civils.

Com la reticència que té a l'hora d'aplicar la taxa Tobin sobre les transaccions borsàries, els de Wall-Street no li hauran pogut permetre, tot fruit de l'especulació i un dels elements de la inestabilitat ecònomica mundial.

La història li recordarà com el primer president dels EUA de raça negra home d'aspecte amable, cortès, que va enganyar al món i que al final va ser absorbit pel sistema capitalista i que per exigències del guió va passar a ser una simple titella dels més forts.