dimecrescassolada noenelnostre 72"Estan gasejant una gent que fuig d'una guerra" ens diu la infermera de Castelltersol, Gemma Poca, des del campament d'Idomeni.

La Via dels Balcans està tancada i la ruta de Líbia cap a Itàlia torna a ser de les més transitades. "Nou naufragi al Mediterrani", d'ençà que vam començar l'any més d'un miler de persones ja han mort al Mediterrani. Entre els refugiats s'hi troben molts nens i adolescents.

Los jóvenes del Instituto de Sant Just Desvern han preparado una mesa redonda en la que Justícia i Pau Sant Just ha sido invitada. La mesa trtará de como actúan las ONG  enfrente a situaciones de pobreza, hambre e injusticia, entre otros. Al terminar el acto se invitará a todos los participantes a una merienda solidaria.

Dia: 24 de febrero
On: Casal de Joves (Avenida Indústria 34, 08960 Sant Just Desvern, Barcelona)
Cartel del acto (En catalán)

El proper dissabte dia 14 de març de 2015, a les 9 del vespre, tindrà lloc a la Parròquia dels Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern un sopar solidari dins de la campanya “Lluitem contra la pobresa”. Els diners recaptats es destinaran a finançar el projecte de Mans Unides per el PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL I SEGURETAT ALIMENTÀRIA A 35 COMUNITATS RURALS EMPOBRIDES DE MONGUEL (Mauritània).

El próximo sábado día 14 de marzo de 2015, a las 9 de la noche, tendrá lugar en la Parròquia dels Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern una cena solidaria dentro de la campaña "Luchamos contra la pobreza" de Mans Unides. El dinero recaudado se destinará a financiar el proyecto de Manos Unidas para el PROGRAMA DE DESARROLLO INTEGRAL Y SEGURIDAD ALIMENTARIA EN 35 COMUNIDADES RURALES EMPOBRECIDAS DE MONGUEL (Mauritania).

  • Día: 14 marzo 2015
  • Lugar: Parròquia dels Sants Just i Pastor (Calle de l’Església, 4, Sant Just Desvern)
  • Organiza: Mans Unides y Justícia i Pau Sant Just
  • Invitación

 

De l'any 1  a l'any 1000 els habitants del nostre planeta van de 250 a 350 milions de persones. Un augment ja important, que obliga a desplaçaments de tribus a fi de cercar nous assentaments i conquerir noves terres per a millorar el seu nivell de vida.  

Els cultius de la terra alimenten a la població igual que actualment. A l'igual que la ramaderia i la pesca. L’aigua es un be indispensable per a la vida i el poblats i viles s’instal·len als llocs on hi abunda (rius, llacs i mars).
  
Els mercats són el lloc on es fan intercanvis de productes (trueque) i es bescanvien els bens artesanals (utensilis per treballar, pel transport, la ramaderia i els cavalls a més dels estris per a la llar, etc.). Eren la base de l’economia i l’embrió del comerç. 
 
El comerç va prenen forta embranzida, conjuntament amb la manufactura- de productes i estris per al vestir, ferramentes i utensilis agrícoles i d’altres activitats com el transport de mercaderies en els vaixells al llarg del mar i rius. En el futur les viles i les ciutats seran protagonistes i a través del comerç i la manufactura obtindran poder i riqueses que els portaran a convertir-se, amb els anys, en ciutats-estats.

Les conquestes territorials, les invasions i els desplaçaments de pobles sencers succeeixen a lo llarg dels segles. N'hi ha que venen d'Àsia a Europa i d'Àfrica a Europa. D’Europa del Nord a Europa del Sud, aquestes invasions es fan a vegades per necessitat de traslladar-se per motius com poden ser la manca d’aliments per anys successius de males collites, també per obtenir riqueses a base de conquesta i guanyar terres i també per tenir nous esclaus per aconseguir demanar rescats i augmentar la  mà d’obra gratuïta.

A les viles hi havia periòdicament problemes importants de salut. Principalment epidèmies causades per la manca d’higiene. Les aigües residuals fecals transcorrien pels carrers a cel obert i es desconeixien els avantatges de la higiene. La pesta feia estralls i les taxes de mortalitat infantil són de les més altes d’aquesta etapa. La medicina havia de treballar sovint en situacions límit.

El poder estava en mans dels reis, nobles i caps de tribus. En el cas dels reis el poder afirmaven que el tenien per voluntat de Déu i, per tant, era absolut i sense limitacions per exercir-lo i també eren els administradors de la justícia. I el sistema d’enriquiment  de les elits s’ha basat en una gran part de les seves manifestacions en l’explotació de les persones (impostos i productes de la terra) i el control de la seva llibertat personal (esclaus i serfs), la total propietat de la terra, dels boscos i els animals i l’obligació de reclutar homes per a la guerra a petició dels senyors feudals i molts d’altres.

La lluita per aconseguir espais de llibertat pels pobles davant del sistema dominant de les elits, ha estat constant a fi de conquistar parcel·les de poder  a lo llarg dels segles. Hem de dir que avui el 75% dels pobles del planeta estan sotmesos actualment al poder econòmic del sistema de capitalisme salvatge i d'un sistema especialment injust, ja que han empobrit els pobles fins a provocar enormes desplaçaments de població i de migracions a fi de fugir de la fam, les enfermetats i les guerres.

Encara queda molt per avançar i restituir la llibertat i la justícia a més de 3500 milions d’habitants del planeta. D'un total de 6500.            

  En els anys que van des del naixement de Crist (any primer de l’era cristiana), fins a l'any 1000, els habitants del planeta passen de 250 a 350 milions de persones. És a dir, hi ha un creixement en relació al any 1 de 100 millions de persones en un periode de 1000 anys de temps.

  La mort acompanyava quasi quotidinament al poble a l’Edat Mitjana. El fluxe de tota una sèrie d’esveniments feia que la mort fos molt coneguda. Les guerres, les epidèmies i la fam n'eren les causes més usuals.

  La propietat de la terra, majoritàriament en mans del senyor, obligava a un treball continuat al camp a la vora i sota la protecció del castell. Els servents eren obligats a contribuir personalment en les guerres i incursions dels senyors i havien de donar una part important de les seves collites als senyors (contribucions i impostos).

  La dependència dels senyors feudals era gran. Si bé hi havia homes lliures, també existien esclaus que es compraven i venien en comerç, que es movia per tot Europa. També és l’època de la roturació dels grans boscos, a fi de proporcionar terres a l’agricultura.

  En aquest context, les riqueses s’acumulaven en mans senyorials i llur repartiment es feia en els seus cercles propers, i els pobles depenien massa sovint de la benevolència d’aquests. Els problemes sorgien en els anys de males collites, les epidemies i les guerres, en els quals els servents i els esclaus quedaven a mínims de renta per a la seva subsistència.

 En ocasions, davant l’arbitrarietat dels senyors feudals, l’Església (molt influent) va proclamar una bula, mitjançant la qual ningú podia ser perseguit o mort al voltant de les esglesies (dins d’un espai de determinats metres). Aquesta és una de les causes de la formació de les parròquies.

  La pena per la no observació d’aquest precepte era l’excomunió. A Catalunya, l’Abat Oliva va instituir el Pacte de Pau i Treva; aquest pacte data de mil anys. La treva de Déu prohibia la lluita des de la tarda de dijous fins al matí de dilluns, sota pena d’excomunió.

 El teixit social apunta cap a una divisió de classes. Els clergues (oratores), intercessors entre el món terrenal i el mon eclesial, que fan arribar al cel les oracions i frenes i que il.luminen la terra interpretant la paraula de Déu.

   Els senyors (bellatorres), guerrers actuals amb la missió de mantenir l’ordre i defensar els serfs (laboratores) perquè treballin el camp.

06/02/2014