Darrerament es parla del corredor mediterrani. La geografia mundial del comerç té un centre on gravita el comerç marítim entre Europa i Àsia.

Aquest centre de gravetat és el Mar Mediterrani. Desembarcar les mercaderies als ports europeus i distribuir-les a tot Europa és la ruta que presenta menys costos econòmics en diners i en estalvis de temps.
Per aquesta qüestió el Mediterrani torna a tenir importància comercial.
Es pot dir que la mundialització afavoreix d'una forma definitiva els països riberencs del Mediterrani.

 

Per aquesta qüestió (estalvi de costos i temps) la Unió Europea prioritza la construcció i posada en marxa del Corredor Mediterrani. Per a l'Estat Espanyol es tradueix en la construcció d'una via fèrria d'ample europeu que vagi des de la frontera catalana amb França, fins a Almeria.

Això vol dir que passaria per les Comunitats de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. És a dir per territoris de la Perifèria de la Península, on estan situats els seus ports i per on el comerç i la indústria han estat i són molt presents.

Però, que significa l'existència del Corredor Mediterrani? Significa la creació de riquesa (augment del PIB espanyol) i la creació de centenars de llocs de treball .

Els productes agrícoles de l'horta peninsular podrien estar en un sol dia de viatge als mercats europeus amb l'avantatge de la qualitat per la seva frescor i disponibilitat. La indústria que és molt important en els territoris afectats, baixaria els costos del transport en les seves exportacions a Europa i Àsia. La veritat és que la riquesa dels països sempre ha entrat pels ports que han desenvolupat d'antuvi comerç, indústria i llocs de treball.

Els trens tindrien una longitud de vagons d'1 km. Pel que haurien de remodelar-se totes les estacions i fer les infraestructures necessàries. El recorregut de la línia posaria en contacte tot el transport entre la mateixa línia i els eixos transversals que engloba les principals ciutats de la ruta, pel que arribarien a una transversalitat que es traduiria en l'augment del PIB de totes en conjunt.

Una conseqüència immediata del Corredor és la disminució del CO₂ a l'aire I un descens de 5 punts del consum de petroli i 1 punt del ferrocarril. Per tant és una qüestió gens banal en la situació actual i futura de la qualitat de l'aire.

Suposem que l'augment del PIB estatal fora entre un 3% i un 5%. Això seria un total de 30 o50 mil milions d'euros que entrarien a la caixa de l'Estat cada any. Si es destinessin a millorar les pensions, a l'augment del salari mínim es podria produir l'augment del poder adquisitiu del 50% de ciutadans de l'Estat que actualment cobren una mitjana de 1000 euros mensuals i no arriben a final de mes i que estan perdent poder contínuament. I també se’n beneficiaria la indústria que té uns costos d'energia que graven els seus productes de forma indiscriminada en relació als països Industrials d'Europa.

Continuarem....

Justícia i Pau Sant Just