DibujoEl projecte per una Europa pacífica i unida es troba en una cruïlla. Ho hem vist clarament, entre altres esdeveniments, en el referèndum del Brexit convocat pel Regne Unit el juny de 2016, que ha obert un període de dubte i incertesa. El podem interpretar com un signe alarmant de descontentament i malestar que exigeix respostes convincents. Si es vol reactivar el projecte europeu, es necessita tenir una visió nítida de les seves fortaleses i combinar-les amb un discurs públic a escala europea que abordi tant la seva identitat i futur com els valors que representa.

Sobre la base d'aquesta premissa la Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa fa les deu propostes polítiques següents:

1. Per mantenir el dret universal d'asil, el sistema comú d'asil europeu necessita ser reformat urgentment. Per Justícia i Pau s'han de respectar els principis següents: un dret sense restriccions per a sol•licitar asil; el dret sobirà i l'obligació dels estats que es van inscriure en l'acord Schengen de supervisar col•lectivament la seva frontera externa comuna; solidaritat en el repartiment de costos administratius, i un esforç humà en l'acollida a persones que sol•liciten asil. A més, la UE i els seus estats membres necessiten acordar una nova política per a la migració legal.

2. La liberalització del mercat dins el mercat comú no és en si mateix un objectiu. Per això donem suport totalment a la proposta de la Comissió Europea per desenvolupar un pilar europeu de drets socials que hauria de servir de referència per a tota la ciutadania.

3. La Comissió Europea negocia actualment diversos acords de lliure comerç. Comprenem la raó d'establir regles comercials bilaterals quan no es poden assegurar acords vinculants dins el marc multilateral de l'Organització Mundial de Comerç. No obstant això, sorprèn que una part significativa de la ciutadania europea temi que la disminució del comerç amenaci els seus llocs de treball i afavoreixi injustament empreses que produeixen els seus béns en països on els drets dels treballadors, la seguretat i les normes mediambientals són molt laxos o inexistents. Per tant suggerim que la Comissió Europea insisteixi fins a obtenir una garantia completa dels seus socis de negociació sobre el respecte de drets, normes i transparència en els tràmits legals per recuperar la confiança en un règim comercial basat en regles.

4. En un futur proper l'economia de mercat europea es transformarà per l'anomenada revolució digital. A més, la perspectiva de la digitalització i la robotització industrial generen molts interrogants pel que fa al futur del treball. Justícia i Pau, per tant, proposa que la Comissió Europea i els agents socials europeus -sindicats i empreses- organitzin una Conferència Laboral Europea per examinar les idees relacionades amb subsidis i assegurances laborals i amb la creació d'ocupació.

5. En principi, hi ha un acord sobre la supervisió europea de les polítiques econòmiques i fiscals i sobre la necessitat d'alguna forma de Tresor i Pressupost de la zona euro. Atès que és difícil aconseguir els canvis requerits en el Tractat de la Unió Europea, una manera d'actuar podria ser la negociació d'un acord intergovernamental entre els països de l'Eurozona en l'esquema d'un euro 2.0 que inclouria un criteri ferm en termes de política econòmica i fiscal per ser respectat abans d'entrar en vigor. Un procés similar es va suggerir a l'Informe de Cinc Presidents publicat el juny de 2015.

6. Un aspecte negatiu de la globalització és la tributació de les multinacionals i les persones molt riques. Justícia i Pau anticipa i espera que els estats membres de la UE puguin posar-se d'acord el 2017 amb un únic conjunt de normes per calcular els beneficis de les empreses, l'anomenada Base Tributària Consolidada Comú, que la Comissió Europea va rellançar el novembre de 2016. És més, Justícia i Pau subratlla la necessitat d'abordar el problema de l'IVA no cobrat, la suma total del qual va ser de gairebé 160 mil milions d’euros a la UE el 2014.

7. En la seva carta encíclica Laudato si' el papa Francesc va exigir una “revolució cultural” pel que fa al nostre estil de vida i les seves conseqüències per al medi ambient. Certament, avui gran part de la ciutadania europea dóna suport al progrés ecològic. Per donar suport a l'esforç cap a un estil de vida més sostenible per a la seva ciutadania, esperem que els governs de la UE i el Parlament Europeu arribin a un compromís sòlid sobre el clima el 2017 que inclogui necessàriament la reforma de l'Esquema de Comerç d'Emissions per a després del 2020, la proposta d'una decisió d'esforç compartit pel que fa a emissions originades en sectors com el transport, l'agricultura, l'habitatge i els residus, a més de la proposta recent sobre recursos renovables que estalviïn energia.

8. En aquest context donem suport a la idea d'un Pla Europeu d'Inversió Externa, com va proposar el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, en el seu Discurs de l'Estat de la Unió Europa el setembre de 2016. Els estats membres i altres parts haurien d'elaborar la seva contribució a aquest pla per arribar a la quantitat de 88 mil milions d'euros i per contribuir a implementar l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible.

9. Per defensar Europa contra el terrorisme i contribuir a prevenir i acabar amb els conflictes armats al món, i especialment amb els nous conflictes intra i interestatals del seu veïnat geogràfic, la Unió Europea necessita reforçar la seva política de defensa i seguretat comuna i també les seves polítiques de promoció de la pau. A més, necessita enfortir el seu esforç pel desarmament, la no proliferació i el control de l'exportació d'armes.

10. A vegades s'ha titllat les institucions europees de ser poc democràtiques. Certament podrien i haurien de ser susceptibles de millora. Així, una idea subscrita per la majoria dels membres del Parlament Europeu és la de triar almenys el 10% dels seus membres partint de llistes de partits transnacionals, començant a les eleccions del 2019. Donem suport a debats posteriors sobre aquesta proposta.

La política és més que la persecució del propi interès per mitjans estratègics i tàctics. En un món en trepidant canvi és necessària una reinterpretació dinàmica del paper i la responsabilitat d'Europa. Això és particularment important en una comunitat d'estats que estan fortament interconnectats. Per això, Europa necessita millorar la seva capacitat de "integrar, dialogar i generar” com va dir el papa Francesc. L'Església Catòlica, juntament amb altres esglésies i comunitats religioses i per descomptat amb totes les persones que lluiten pel bé comú, pot ajudar a reanimar l'esperit europeu de pau.

Justícia i Pau d'Europa