El darrer informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, posa en coneixement públic que darrera de l’impressionant edifici que Indra posseeix al barri de 22@ del Poblenou de Barcelona, o a les oficines que Sener té a la Diagonal de Barcelona, i d’altres de similars, com GMV o Rohde & Schwarz, hi ha personal que està treballant en el disseny, enginyeries o tecnologies per a avions o helicòpters de combat, blindats, vaixells de guerra o míssils per a la guerra.

L’informe revela que el sector empresarial lligat a la indústria catalana d’armes s’ha empetitit els darrers anys. Així i tot, avui dia la producció militar exclusivament catalana està en mans de 35 empreses, ocupa a 478 persones, i factura 124 milions d’euros aproximadament, a les quals cal sumar la quantia de la producció de les empreses espanyoles que tenen factories a Catalunya, com el cas d’Indra i d’altres.

L’impuls polític a l’empresa militar catalana ha estat un fracàs, malgrat haver-s’hi donat el despropòsit de subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, quan no hi ha recursos pels serveis públics més essencials. La indústria militar a Catalunya és més un desig i una ambició d’algunes empreses i d’alguns polítics de fer quallar a Catalunya aquest teixit industrial, que no pas una realitat. Perquè fora d’algunes empreses que subministren alguns components, el cert és que no ha arrelat cap fabricant de producció d’armes important a Catalunya. 

És conegut per tothom la tradicional insuficiència dels parcs públics d'habitatges per atendre les necessitats socials d'habitatge a Catalunya. Necessitats que, en els darrers anys, s'han multiplicat com a conseqüència de la crisi econòmica i l'atur. S'han produït milers de desnonaments per la impossibilitat de fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca. En paral·lel, a Catalunya, hi ha desenes de milers d'habitatges buits, la major part propietat d'entitats financeres (moltes d'elles nacionalitzades), que no estan complint amb la seva funció social.

Per aquest motiu, avui s'ha presentat una nova campanya, promoguda per Justícia i Pau, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya -entitats que formen part de la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne-, que vol aglutinar i mobilitzar el màxim nombre d'entitats, associacions i plataformes socials, per aconseguir que el Parlament legisli per garantir l'ús social d'aquests habitatges i el Govern de Catalunya articuli les mesures necessàries per crear un parc de lloguer social suficient per atendre les necessitats d'habitatge dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Manifest

L'entitat Església Plural ha decidit atorgar el Premi Mn. Vidal i Aunós 2013 a una trajectòria personal a Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, pel seu recorregut de tota una vida dedicada i compromesa amb  temes socials, de justícia i solidaritat.

Els premis Església Plural tenen per objecte afavorir i incentivar totes aquelles persones i grups que treballen en silenci per omplir d’esperança i d’estimació la vida de tants homes i dones que pateixen al nostre voltant la dissort de la marginació o de la pobresa en qualsevol de les seves expressions.

En el mateix acte es lliuraran els altres dos premis que atorga Església Plural: premi a un projecte d'acció socials i el nou premi a un projecte d'economia justa, que seran anunciats pel Jurat en aquell moment.
 
El jurat dels premis Església Plural està format per: Enric Canet, Pilar Mercadé, Ramon Mª Nogués, Victoria Molins, Miquel Verdaguer, Joan Oñate, com a president d'EP, i Roser Nadal, com a secretària, sense vot.
 
Prèviament, Sor Lucia Caram i Toni Comín ens parlaran de "l'Audàcia evangèlica. La resposta cristiana al dolor de les víctimes".

Església Plural està formada per cristians i cristianes de base, principalment laics i laiques, provinents de diferents àmbits de l’Església catalana, amb una clara voluntat de treballar per a la reforma de l’Església catòlica, recollint l’esperit del Concili Vaticà II. 

El passat 9 de juny morí, a l'edat de 92 anys, Ramon Soler i Vila, persona molt vinculada a Justícia i Pau i a entitats solidàries de Moià, ciutat que fa uns dies el va nomenar fill adoptiu en un acte presidir per l'alcalde de Moià i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. El funeral tindrà lloc el dimarts 11 de juny, a les 12 h, a l'església de Moià.

Soler tenia les arrels dels avis i pares a can Soler, casa amb 300 anys d'història on vivia actualment, després de passar-hi els estius de pràcticament tota la seva vida. Des de ben jove va enfocar la seva vida al servei dels altres ajudant en tot allò que estava al seu abast, col·laborant, entre d'altres entitats, amb Justícia i Pau. A Moià va ser el fundador -i posteriorment president- de la junta de la Llar dels Avets, entitat dedicada al servei i acolliment de disminuïts físics i psíquics. També va estar vinculat a Moianès Solidari, col·laborant en diferents activitats socials i culturals que s'han celebrat al poble. Paral·lelament, va ajudar a engegar l'escoltisme i ha organitzar festivals de música per aconseguir fons per a la Llar dels Avets.

Militant històric de Justícia i Pau

En el transcurs de l'acte d'homenatge a la seva persona, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va destacar-ne tres aspectes. De primer va remarcar la família nombrosa que ha tingut -11 fills- i la dedicació i cura que n'ha tingut. En segon lloc, Oliveres va destacar el seu compromís social i l'entrega als altres en diferents apartats. I finalment, com a gran col.laborador de Justícia i Pau, de la qual fou membre de la Comissió permanent els anys 80 i esdevingué uns dels promotors de la primera campanya del 0,7 a l'Estat espanyol.

(una part d'aquesta informació s'ha extret del diari Regió 7)

Comunicat del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Els ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.

Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda, sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.

El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.

Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.

En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, és d’obligat compliment per a tots els països de la UE.

Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel·lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.

Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.

Barcelona, 4 de juny de 2013