La trobada anual de comissions de Justícia i Pau de Catalunya ha tingut lloc el passat dissabte dia 1 a Girona, al centre cívic Espai Marfà, organitzada per la comissió gironina de Justícia i Pau.

La trobada ha comptat amb una molt notable presència de públic, i amb la participació de representants de pràcticament totes les comissions de Justícia i Pau del país: Barcelona, Lleida, Girona, Manresa, Cervera, La Selva del Camp, Sant Just Desvern,Terrassa, Sabadell i Maresme. També vam comptar amb la presència de la secretària general de Justicia y Paz d'Espanya, Isabel Cuenca (i membre de Justicia y Paz de Sevilla).

La jornada tenia com a títol "Drets Humans i Dret a decidir" i era dedicada a debatre, des d'una perspectiva democràtica i de drets humans, sobre les qüestions que planteja el procés polític que viu Catalunya en relació al dret a decidir. A l'inici de la trobada, es va llegir una salutació i paraules d'ànim del Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, que va excusar la seva absència per raons de salut. La inuguració va ser presidida per Albert Quintana, director de Justícia i Pau de Girona, i pel president de Justícia i Pau de Barcelona, Arcadi Oliveres, qui va tenir unes paraules de record del desaparegut company Eduard Soler, membre destacat de Justícia i Pau de Barcelona, mort ara fa un ay en accident de trànsit en terres gironines.

Va comptar amb una ponència del Magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, que va argumentar que el dret a decidir s'empara en els Drets Humans reconeguts internacionalment, i va formular les condicions sota les quals aquest dret ha de ser exercit, per tal que pugui ser avalat jurídicament, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia, tot contemplant la hipòtesi de la declaració unilateral en cas que l'estat espanyol rebutgi absolutament el procés.

Així mateix, va intervenir el filòsof Josep Maria Terricabres, qui va reflexionar sobre el fonament col·lectiu (no individual) dels drets humans i va argumentar que el procés pel dret a decidir de Catalunya ve a ser l'expressió de l'accés a la "majoria d'edat" d'un poble que, per la seva voluntat lliure, i sense necessitat d'apel·lar a la història, vol viure en llibertat i sense dependència ni submissió a un altre poble.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona, on es va debatre entorn als diversos aspectes que cal tenir en compte en l'actual procés d'exercici del dret a decidir, així com en un futur estat català independent, des de la perspectiva democràtica, des de la cultura de la pau i des del respecte als dret socials. Vam comptar amb les intervencions d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona, que va reclamar un estat català més solidari, sense excèrcit i fora de l'actual Unió Europea, organització que considerà caracteritzaza pel militarisme, la manca de democràcia i la manca de polítiques socials; Flora Ridaura, de Caritas diocesana de Girona, que va apel·lar a l'exigència de contruir un país on es respectin veritablement els drets socials i es remoguin les desigualtats socials i de gènere; Alfons Banda, del col·lectiu Pau i Treva, que reivindicà l'oportunitat de configurar un Estat sense exèrcit i veritablement coherent amb al cultura de pau; i Quim Brugué, ex director general de participació, que va destacar que el procçes que estem vivint és una enorme oportunitat per millorar la qualitat democràtica del nostre país.

La Jornada va acabar amb un dinar de germanor dels membres de les comisisons de Justícia i Pau a Catalunya, durant el qual es varen donar informacions sobre les activitats de les diferents comissions.

Més informació a http://www.solidaries.org/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=1904&cntnt01detailtemplate=noticies&cntnt01returnid=180

Com cada any, va tenir lloc ahir dia 21 de maig l'Assemblea General de socis de Justícia i Pau, màxim òrgan de l'entitat, sota la presidència d'Arcadi Oliveres.

L'Assemblea va ser informada de la memòria d'activitats i econòmica de 2012, que van ser aprovades. En particular, es va informar de les dificultats econòmiques de l'entitat causades pel greu retard en els pagaments de subvencions concedides a l'entitat per part de la Generalitat de Catalunya, així com el descens general d'ingressos. Per aquest motiu, es va aprovar una derrama extra voluntària de 25 euros per soci.

Canvi de domicili

L'Assemblea va ser informada i va donar el vist-i-plau al canvi de domicili de Justícia i Pau, que es farà efectiu el proper mes de juny. La nova seu serà al carrer Llúria 126, 3-1, de Barcelona. El canvi es deu a que el propietari de l'actual seu de Rivadenyera, els bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, han llogat l'edifici a tercers, per tal de facilitar la rehabilitació integral que aquest precisa, i han recol·locat en altres espais, sota les mateixes condicions, a totes les entitats que l'ocupaven.

Nous membres a la Junta de Govern

L'Assemblea va aprovar el pla de treball i pressupost 2013 presentats i va elegir nous membres de la Junta de Govern: Silvia Urbina, Xavier Badia, Miquel Angel Prieto i Núria Carulla.

Els passats 19 i 20 d'abril, Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia organitzaren la jornada «Per un ordre mundial més just», per donar resposta a temes d’actualitat a la llum del pensament social cristià. Aquest any es dedicà a les finances, en el context actual de crisi econòmica i financera.

Les jornades varen analitzar la responsabilitat del sistema financer en la crisi, les reformes que s'haurien d'introduir per evitar noves crisis i les exigències ètiques que han de respectar les finances per contribuir favorablement a l'economia real i al bé comú. També es va tractar de les actuals iniciatives de finances ètiques dedicades a canalitzar l'estalvi en favor d'iniciatives socials i es va presentar el projecte FIARE-Banca Ètica.

Les Jornades s'emmarquen també en la campanya de Justícia i Pau sobre aquesta temàtica.

A la jornada hi participà el bisbe Mario Toso, Secretari general del Pontifici Consell Justícia i Pau des de l’any 2009, el qual parlà de la necessitat d'una reforma financera i monetària internacional (vegeu videos de les intervencions).

Arrel de la seva intervenció, Cristianisme i Justícia ha publicat un quadern en què recull la opinió de monsenyor Mario Toso sobre les finances al servei del bé comú i de la pau.

Per novè any consecutiu la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), de què forma part Justícia i Pau, presenta l’informe sobre la situació de la tortura a l'Estat espanyol el 2012, en el qual es recullen i s'analitzen 288 situacions (casos),  en què es van produir agressions i/o maltractaments contra 851 persones (denunciants).

Aquestes xifres no coincideixen amb el nombre de causes penals obertes per tortura i/o maltractaments, ja que una mateixa denúncia pot donar lloc a una o a diverses causes, depenent de les circumstàncies. Alguns casos han estat exclosos per petició dels agredits, altres perquè la informació rebuda és insuficient o no estava prou contrastada. També cal tenir en compte que un nombre de casos de tortura i/o agressions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o Funcionaris d’Institucions Penitenciàries (FIIPP) no es denuncien mai, ni davant dels tribunals de justícia ni davant de cap altra instància, pública o privada, especialment per part de col·lectius com el de les persones migrants i/o preses.

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) és una plataforma integrada per organitzacions que lluiten contra
la tortura i en defensa dels drets humans, agrupades amb l'objectiu principal de vetllar per l'aplicació i el seguiment dels mecanismes internacionals de prevenció de la tortura a l'Estat espanyol.

Informe complet

(Nota de premsa de Xarxa d'Entitats per la RD del Congo, de què forma part Justícia i Pau)

En la declaració aprovada es proposa a la Fundació Mobile World Capital, responsable del Congrés Mundial de Mòbils (MWC) que té lloc a Barcelona, que inclogui en el seu pla d'activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació de recursos naturals per fabricar els aparells.

A més, es demana al Parlament de Catalunya que faci les gestions necessàries davant del Govern espanyol i la UE perquè impulsin legislacions que impedeixin la utilització de minerals obtinguts il·legalment de la zona del conflicte.

Des de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo valorem positivament que el Parlament es pronunciï sobre aquesta qüestió i reconegui la poca responsabilitat i transparència de les empreses fabricants de telefonia mòbil en la seva cadena de subministrament. La Xarxa d'Entitats per la RD del Congo impulsa la campanya “No amb el meu mòbil” que demana més transparència en la cadena de subministrament per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, sobretot el coltan, no procedeixen de zones en conflicte i que la seva compra no està contribuint a la violació dels drets humans a la RD del Congo, que disposa del 80% de les reserves mundials. 

És en aquesta línia que considerem la declaració del Parlament “un primer pas”, que obre la porta a disposar d'espais per poder explicar al sector de la telefonia mòbil i a la societat les nostres demandes, però és un “primer posicionament insuficient que demana continuïtat”. Des de la Xarxa seguirem amb les nostres demandes de més transparència i responsabilitat i amb la presentació de declaracions institucionals als ajuntaments catalans.

13 ajuntaments catalans ja s'han adherit a la moció

Fins al moment, són 13 els ajuntaments catalans que han aprovat aquesta declaració institucional (Lleida, Sabadell, Mataró, Figueres, Manresa, Igualada, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Castellar del Vallès, Vilassar de Mar, Caldes de Montbui i Llancà).

Amb la campanya i la presentació de declaracions als ajuntaments catalans es vol cridar l’atenció de tots els usuaris i usuàries de telefonia mòbil i de la societat en general, donar a conèixer la situació d’injustícia que pateix la població congolesa provocada, en part, per les condicions d’explotació i d’expoli dels recursos naturals de la RD del Congo. La campanya de la Xarxa denuncia la manca de responsabilitat social corporativa i de transparència de les empreses transnacionals.

La campanya “No amb el meu mòbil” se suma a un moviment de denúncia internacional impulsat per organitzacions no governamentals que ha aconseguit l’aprovació pel Congrés dels Estats Units d’Amèrica d’una llei (Llei Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act) que obliga les companyies que utilitzen coltan a determinar si prové de la RD del Congo o un país fronterer i, si es el cas, establir si ha finançat grups armats a l’est del país. La llei també obliga a informar públicament sobre els sistemes de control dels proveïdors i a auditar els informes. A l’estat de California, als EUA, s’ha aprovat una legislació similar; al Canadà la regulació es troba en discussió i a l’Unió Europea s’està preparant una iniciativa sobre l’extracció responsable de minerals provinents de zones de conflicte.

La Xarxa d’entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. Està formada per l'Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, la Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels-Kasando, VSF Justícia Alimentària Global i persones expertes i coneixedores de la regió.

Barcelona és, des de l’any 2011, seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil - Mobile World Congress (MWC) i ho serà fins l’any 2018. Amb motiu de la celebració a Barcelona de la sisena edició del Congrés, al febrer, la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo es va mobilitzar durant tota la setmana per  exigir més responsabilitat a les empreses de telefonia mòbil amb el lema “EXIGIM RESPONSABILITAT en l'extracció de minerals i la producció dels aparells i TRANSPARÈNCIA en la cadena de subministraments de minerals”.