La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada per 14 entitats que treballen a favor dels drets humans i en concret en la denúncia i la prevenció de la tortura i altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants a Catalunya fa el següent comunicat arran de la sentència per les agressions patides per nombrosos interns després del motí de Quatre Camins l’abril de l’any 2004.

Apuntem com un fet important que aquest succés hagi arribat a judici atenent les dificultats d’investigació que habi-tualment comporta l’esclariment de fets com aquests, especialment quan es produeixen dins de centres penitenciaris.

Valorem de manera positiva que la sentència reconegui la culpabilitat de 6 funcionaris, tres per participació directa i tres per omissió, tot i que lamentem la timidesa del text, que condemna per delicte contra la integritat moral als fun-cionaris (entre d'ells al subdirector mèdic) i no pel delicte de tortura, castigat amb penes més altes, que havia estat interessat tant per les acusacions particulars com popular, i també pel Ministeri Fiscal que va modificar les seves con-clusions després de la prova practicada a les sessions del judici. Al nostre entendre, era mes procedent qualificar els fets com a delicte de tortura, ateses les condicions a les que van ser sotmesos els presos que els hi van comportar greus pati-ments, a banda d'atemptar contra la seva integritat moral. La sentència, però, representa un pas rellevant contra la impunitat en aquests tipus de delicte.

Volem remarcar la importància que significa el fet que les declaracions dels presos hagin servit com a element de prova, ja que es reconeix la veracitat del relat de les agressions patides per part dels funcionaris de presons.

Lamentem que el judici i la sentència arribin tan tard. Els 9 anys transcorreguts des dels fets són de difícil justificació i no han fet més que alimentar la sensació d’impunitat en matèria de respecte a la integritat física i moral de les perso-nes privades de llibertat, així com del reconeixement del seu dret a una tutela judicial efectiva. Aquest fet contrasta amb el temps emprat en investigar i jutjar els fets de l'anomenat motí, en el qual va recaure sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona l'any 2009 i sentència definitiva dictada pel Tribunal Suprem l'any 2010.

En aquest sentit, cal remarcar que la manca de celeritat en la investigació i enjudiciament incompleix les recomanaci-ons dels organismes internacionals contra la tortura, les de la pròpia CPDT així com la jurisprudència clara i reiterada del Tribunal de Europeu dels DDHH.

Volem recordar que en aquest judici només s’han jutjat una part dels delictes denunciats pels interns i una part dels funcionaris implicats, cosa que deixa en el camp de la impunitat tots els funcionaris que no van poder ser identificats per la seva participació i/o responsabilitats en els fets. La dificultat d’investigar delictes de tortura i maltractaments contra la població reclusa és especialment alarmant a causa de la dificultat d’identificar els agressors.

Com a CPDT expressem la nostra satisfacció perquè la sentència desvirtua les imputacions que algunes defenses dels acusats i alguns dels sindicats vinculats a l’àmbit de presons havien abocat contra l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, una de les entitats que confirmen la coordinadora.

Barcelona, 8 de juliol de 2013

Entitats que formen la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura:
Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura - Alerta Solidària - Centre EXIL - Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans - Associació Memòria Contra la Tortura - Associació Stop Bales de Goma - CGT Catalunya - Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona - Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà - Institut de Drets Humans de Catalunya - Justícia i Pau - Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona - Rescat - SOS Racisme Catalunya

www.prevenciontortura.org
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Representants de CEAS-SAHARA, Justícia i Pau, l'Associació de Juristes Andalusos pel Sàhara (AJASAHARA), l'Observatori Asturià de Drets Humans per al Sàhara Occidental i l'Observatori Aragonès per al Sàhara Occidental s'han concentrat avui a les 12 h, a la porta del Ministeri d'Economia i Competitivitat amb l'objectiu d'interposar una denúncia per a paralitzar les exportacions de nous vehicles militars amb destinació a Marroc.

En aquesta denúncia es presentaran proves que el Regne alauita els està utilitzant per a la repressió del Poble Sahrauí, el que converteix la transacció comercial en il·legal segons la normativa espanyola i els tractats internacionals contra la venda d'armes subscrits per l'Estat espanyol. La denúncia coincideix amb el viatge oficial del Rei d'Espanya al Marroc, del qual parlaran els denunciants per la seva relació amb aquestes operacions.

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, que aplega una vintena d’organitzacions que treballen entorn al fet migratori, ha elaborat un manifest amb motiu de la situació de prop de 300 immigrants que malviuen en condicions infrahumanes en naus industrials o en altres locals ocupats de Barcelona. Ja sigui per motius econòmics o perquè no tenen permís de residència, aquestes persones no han pogut accedir a un habitatge digne i s’han vist abocades a aquesta situació. Una sentència d’un jutjat de Barcelona dictada recentment ha decidit el desallotjament d’un d’aquests assentaments, al carrer Puigcerdà.

D'altra banda, la mateixa Plataforma ha volgut expressar, mitjançant una nota de premsa, la seva satisfacció davant de la resolució judicial del passat dia 28 de juny que autoritza l’entrada d’ONG en el Centre Internament d’Estrangers de Barcelona per a l’atenció social de les persones internades.

El darrer informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, posa en coneixement públic que darrera de l’impressionant edifici que Indra posseeix al barri de 22@ del Poblenou de Barcelona, o a les oficines que Sener té a la Diagonal de Barcelona, i d’altres de similars, com GMV o Rohde & Schwarz, hi ha personal que està treballant en el disseny, enginyeries o tecnologies per a avions o helicòpters de combat, blindats, vaixells de guerra o míssils per a la guerra.

L’informe revela que el sector empresarial lligat a la indústria catalana d’armes s’ha empetitit els darrers anys. Així i tot, avui dia la producció militar exclusivament catalana està en mans de 35 empreses, ocupa a 478 persones, i factura 124 milions d’euros aproximadament, a les quals cal sumar la quantia de la producció de les empreses espanyoles que tenen factories a Catalunya, com el cas d’Indra i d’altres.

L’impuls polític a l’empresa militar catalana ha estat un fracàs, malgrat haver-s’hi donat el despropòsit de subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, quan no hi ha recursos pels serveis públics més essencials. La indústria militar a Catalunya és més un desig i una ambició d’algunes empreses i d’alguns polítics de fer quallar a Catalunya aquest teixit industrial, que no pas una realitat. Perquè fora d’algunes empreses que subministren alguns components, el cert és que no ha arrelat cap fabricant de producció d’armes important a Catalunya. 

És conegut per tothom la tradicional insuficiència dels parcs públics d'habitatges per atendre les necessitats socials d'habitatge a Catalunya. Necessitats que, en els darrers anys, s'han multiplicat com a conseqüència de la crisi econòmica i l'atur. S'han produït milers de desnonaments per la impossibilitat de fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca. En paral·lel, a Catalunya, hi ha desenes de milers d'habitatges buits, la major part propietat d'entitats financeres (moltes d'elles nacionalitzades), que no estan complint amb la seva funció social.

Per aquest motiu, avui s'ha presentat una nova campanya, promoguda per Justícia i Pau, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya -entitats que formen part de la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne-, que vol aglutinar i mobilitzar el màxim nombre d'entitats, associacions i plataformes socials, per aconseguir que el Parlament legisli per garantir l'ús social d'aquests habitatges i el Govern de Catalunya articuli les mesures necessàries per crear un parc de lloguer social suficient per atendre les necessitats d'habitatge dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Manifest