L'entitat Església Plural ha decidit atorgar el Premi Mn. Vidal i Aunós 2013 a una trajectòria personal a Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, pel seu recorregut de tota una vida dedicada i compromesa amb  temes socials, de justícia i solidaritat.

Els premis Església Plural tenen per objecte afavorir i incentivar totes aquelles persones i grups que treballen en silenci per omplir d’esperança i d’estimació la vida de tants homes i dones que pateixen al nostre voltant la dissort de la marginació o de la pobresa en qualsevol de les seves expressions.

En el mateix acte es lliuraran els altres dos premis que atorga Església Plural: premi a un projecte d'acció socials i el nou premi a un projecte d'economia justa, que seran anunciats pel Jurat en aquell moment.
 
El jurat dels premis Església Plural està format per: Enric Canet, Pilar Mercadé, Ramon Mª Nogués, Victoria Molins, Miquel Verdaguer, Joan Oñate, com a president d'EP, i Roser Nadal, com a secretària, sense vot.
 
Prèviament, Sor Lucia Caram i Toni Comín ens parlaran de "l'Audàcia evangèlica. La resposta cristiana al dolor de les víctimes".

Església Plural està formada per cristians i cristianes de base, principalment laics i laiques, provinents de diferents àmbits de l’Església catalana, amb una clara voluntat de treballar per a la reforma de l’Església catòlica, recollint l’esperit del Concili Vaticà II. 

El passat 9 de juny morí, a l'edat de 92 anys, Ramon Soler i Vila, persona molt vinculada a Justícia i Pau i a entitats solidàries de Moià, ciutat que fa uns dies el va nomenar fill adoptiu en un acte presidir per l'alcalde de Moià i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. El funeral tindrà lloc el dimarts 11 de juny, a les 12 h, a l'església de Moià.

Soler tenia les arrels dels avis i pares a can Soler, casa amb 300 anys d'història on vivia actualment, després de passar-hi els estius de pràcticament tota la seva vida. Des de ben jove va enfocar la seva vida al servei dels altres ajudant en tot allò que estava al seu abast, col·laborant, entre d'altres entitats, amb Justícia i Pau. A Moià va ser el fundador -i posteriorment president- de la junta de la Llar dels Avets, entitat dedicada al servei i acolliment de disminuïts físics i psíquics. També va estar vinculat a Moianès Solidari, col·laborant en diferents activitats socials i culturals que s'han celebrat al poble. Paral·lelament, va ajudar a engegar l'escoltisme i ha organitzar festivals de música per aconseguir fons per a la Llar dels Avets.

Militant històric de Justícia i Pau

En el transcurs de l'acte d'homenatge a la seva persona, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va destacar-ne tres aspectes. De primer va remarcar la família nombrosa que ha tingut -11 fills- i la dedicació i cura que n'ha tingut. En segon lloc, Oliveres va destacar el seu compromís social i l'entrega als altres en diferents apartats. I finalment, com a gran col.laborador de Justícia i Pau, de la qual fou membre de la Comissió permanent els anys 80 i esdevingué uns dels promotors de la primera campanya del 0,7 a l'Estat espanyol.

(una part d'aquesta informació s'ha extret del diari Regió 7)

Comunicat del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Els ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.

Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda, sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.

El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.

Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.

En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, és d’obligat compliment per a tots els països de la UE.

Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel·lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.

Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.

Barcelona, 4 de juny de 2013

La trobada anual de comissions de Justícia i Pau de Catalunya ha tingut lloc el passat dissabte dia 1 a Girona, al centre cívic Espai Marfà, organitzada per la comissió gironina de Justícia i Pau.

La trobada ha comptat amb una molt notable presència de públic, i amb la participació de representants de pràcticament totes les comissions de Justícia i Pau del país: Barcelona, Lleida, Girona, Manresa, Cervera, La Selva del Camp, Sant Just Desvern,Terrassa, Sabadell i Maresme. També vam comptar amb la presència de la secretària general de Justicia y Paz d'Espanya, Isabel Cuenca (i membre de Justicia y Paz de Sevilla).

La jornada tenia com a títol "Drets Humans i Dret a decidir" i era dedicada a debatre, des d'una perspectiva democràtica i de drets humans, sobre les qüestions que planteja el procés polític que viu Catalunya en relació al dret a decidir. A l'inici de la trobada, es va llegir una salutació i paraules d'ànim del Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, que va excusar la seva absència per raons de salut. La inuguració va ser presidida per Albert Quintana, director de Justícia i Pau de Girona, i pel president de Justícia i Pau de Barcelona, Arcadi Oliveres, qui va tenir unes paraules de record del desaparegut company Eduard Soler, membre destacat de Justícia i Pau de Barcelona, mort ara fa un ay en accident de trànsit en terres gironines.

Va comptar amb una ponència del Magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, que va argumentar que el dret a decidir s'empara en els Drets Humans reconeguts internacionalment, i va formular les condicions sota les quals aquest dret ha de ser exercit, per tal que pugui ser avalat jurídicament, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia, tot contemplant la hipòtesi de la declaració unilateral en cas que l'estat espanyol rebutgi absolutament el procés.

Així mateix, va intervenir el filòsof Josep Maria Terricabres, qui va reflexionar sobre el fonament col·lectiu (no individual) dels drets humans i va argumentar que el procés pel dret a decidir de Catalunya ve a ser l'expressió de l'accés a la "majoria d'edat" d'un poble que, per la seva voluntat lliure, i sense necessitat d'apel·lar a la història, vol viure en llibertat i sense dependència ni submissió a un altre poble.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona, on es va debatre entorn als diversos aspectes que cal tenir en compte en l'actual procés d'exercici del dret a decidir, així com en un futur estat català independent, des de la perspectiva democràtica, des de la cultura de la pau i des del respecte als dret socials. Vam comptar amb les intervencions d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona, que va reclamar un estat català més solidari, sense excèrcit i fora de l'actual Unió Europea, organització que considerà caracteritzaza pel militarisme, la manca de democràcia i la manca de polítiques socials; Flora Ridaura, de Caritas diocesana de Girona, que va apel·lar a l'exigència de contruir un país on es respectin veritablement els drets socials i es remoguin les desigualtats socials i de gènere; Alfons Banda, del col·lectiu Pau i Treva, que reivindicà l'oportunitat de configurar un Estat sense exèrcit i veritablement coherent amb al cultura de pau; i Quim Brugué, ex director general de participació, que va destacar que el procçes que estem vivint és una enorme oportunitat per millorar la qualitat democràtica del nostre país.

La Jornada va acabar amb un dinar de germanor dels membres de les comisisons de Justícia i Pau a Catalunya, durant el qual es varen donar informacions sobre les activitats de les diferents comissions.

Més informació a http://www.solidaries.org/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=1904&cntnt01detailtemplate=noticies&cntnt01returnid=180

Com cada any, va tenir lloc ahir dia 21 de maig l'Assemblea General de socis de Justícia i Pau, màxim òrgan de l'entitat, sota la presidència d'Arcadi Oliveres.

L'Assemblea va ser informada de la memòria d'activitats i econòmica de 2012, que van ser aprovades. En particular, es va informar de les dificultats econòmiques de l'entitat causades pel greu retard en els pagaments de subvencions concedides a l'entitat per part de la Generalitat de Catalunya, així com el descens general d'ingressos. Per aquest motiu, es va aprovar una derrama extra voluntària de 25 euros per soci.

Canvi de domicili

L'Assemblea va ser informada i va donar el vist-i-plau al canvi de domicili de Justícia i Pau, que es farà efectiu el proper mes de juny. La nova seu serà al carrer Llúria 126, 3-1, de Barcelona. El canvi es deu a que el propietari de l'actual seu de Rivadenyera, els bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, han llogat l'edifici a tercers, per tal de facilitar la rehabilitació integral que aquest precisa, i han recol·locat en altres espais, sota les mateixes condicions, a totes les entitats que l'ocupaven.

Nous membres a la Junta de Govern

L'Assemblea va aprovar el pla de treball i pressupost 2013 presentats i va elegir nous membres de la Junta de Govern: Silvia Urbina, Xavier Badia, Miquel Angel Prieto i Núria Carulla.