Els passats 19 i 20 d'abril, Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia organitzaren la jornada «Per un ordre mundial més just», per donar resposta a temes d’actualitat a la llum del pensament social cristià. Aquest any es dedicà a les finances, en el context actual de crisi econòmica i financera.

Les jornades varen analitzar la responsabilitat del sistema financer en la crisi, les reformes que s'haurien d'introduir per evitar noves crisis i les exigències ètiques que han de respectar les finances per contribuir favorablement a l'economia real i al bé comú. També es va tractar de les actuals iniciatives de finances ètiques dedicades a canalitzar l'estalvi en favor d'iniciatives socials i es va presentar el projecte FIARE-Banca Ètica.

Les Jornades s'emmarquen també en la campanya de Justícia i Pau sobre aquesta temàtica.

A la jornada hi participà el bisbe Mario Toso, Secretari general del Pontifici Consell Justícia i Pau des de l’any 2009, el qual parlà de la necessitat d'una reforma financera i monetària internacional (vegeu videos de les intervencions).

Arrel de la seva intervenció, Cristianisme i Justícia ha publicat un quadern en què recull la opinió de monsenyor Mario Toso sobre les finances al servei del bé comú i de la pau.

Per novè any consecutiu la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), de què forma part Justícia i Pau, presenta l’informe sobre la situació de la tortura a l'Estat espanyol el 2012, en el qual es recullen i s'analitzen 288 situacions (casos),  en què es van produir agressions i/o maltractaments contra 851 persones (denunciants).

Aquestes xifres no coincideixen amb el nombre de causes penals obertes per tortura i/o maltractaments, ja que una mateixa denúncia pot donar lloc a una o a diverses causes, depenent de les circumstàncies. Alguns casos han estat exclosos per petició dels agredits, altres perquè la informació rebuda és insuficient o no estava prou contrastada. També cal tenir en compte que un nombre de casos de tortura i/o agressions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o Funcionaris d’Institucions Penitenciàries (FIIPP) no es denuncien mai, ni davant dels tribunals de justícia ni davant de cap altra instància, pública o privada, especialment per part de col·lectius com el de les persones migrants i/o preses.

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) és una plataforma integrada per organitzacions que lluiten contra
la tortura i en defensa dels drets humans, agrupades amb l'objectiu principal de vetllar per l'aplicació i el seguiment dels mecanismes internacionals de prevenció de la tortura a l'Estat espanyol.

Informe complet

(Nota de premsa de Xarxa d'Entitats per la RD del Congo, de què forma part Justícia i Pau)

En la declaració aprovada es proposa a la Fundació Mobile World Capital, responsable del Congrés Mundial de Mòbils (MWC) que té lloc a Barcelona, que inclogui en el seu pla d'activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació de recursos naturals per fabricar els aparells.

A més, es demana al Parlament de Catalunya que faci les gestions necessàries davant del Govern espanyol i la UE perquè impulsin legislacions que impedeixin la utilització de minerals obtinguts il·legalment de la zona del conflicte.

Des de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo valorem positivament que el Parlament es pronunciï sobre aquesta qüestió i reconegui la poca responsabilitat i transparència de les empreses fabricants de telefonia mòbil en la seva cadena de subministrament. La Xarxa d'Entitats per la RD del Congo impulsa la campanya “No amb el meu mòbil” que demana més transparència en la cadena de subministrament per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, sobretot el coltan, no procedeixen de zones en conflicte i que la seva compra no està contribuint a la violació dels drets humans a la RD del Congo, que disposa del 80% de les reserves mundials. 

És en aquesta línia que considerem la declaració del Parlament “un primer pas”, que obre la porta a disposar d'espais per poder explicar al sector de la telefonia mòbil i a la societat les nostres demandes, però és un “primer posicionament insuficient que demana continuïtat”. Des de la Xarxa seguirem amb les nostres demandes de més transparència i responsabilitat i amb la presentació de declaracions institucionals als ajuntaments catalans.

13 ajuntaments catalans ja s'han adherit a la moció

Fins al moment, són 13 els ajuntaments catalans que han aprovat aquesta declaració institucional (Lleida, Sabadell, Mataró, Figueres, Manresa, Igualada, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Castellar del Vallès, Vilassar de Mar, Caldes de Montbui i Llancà).

Amb la campanya i la presentació de declaracions als ajuntaments catalans es vol cridar l’atenció de tots els usuaris i usuàries de telefonia mòbil i de la societat en general, donar a conèixer la situació d’injustícia que pateix la població congolesa provocada, en part, per les condicions d’explotació i d’expoli dels recursos naturals de la RD del Congo. La campanya de la Xarxa denuncia la manca de responsabilitat social corporativa i de transparència de les empreses transnacionals.

La campanya “No amb el meu mòbil” se suma a un moviment de denúncia internacional impulsat per organitzacions no governamentals que ha aconseguit l’aprovació pel Congrés dels Estats Units d’Amèrica d’una llei (Llei Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act) que obliga les companyies que utilitzen coltan a determinar si prové de la RD del Congo o un país fronterer i, si es el cas, establir si ha finançat grups armats a l’est del país. La llei també obliga a informar públicament sobre els sistemes de control dels proveïdors i a auditar els informes. A l’estat de California, als EUA, s’ha aprovat una legislació similar; al Canadà la regulació es troba en discussió i a l’Unió Europea s’està preparant una iniciativa sobre l’extracció responsable de minerals provinents de zones de conflicte.

La Xarxa d’entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. Està formada per l'Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, la Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels-Kasando, VSF Justícia Alimentària Global i persones expertes i coneixedores de la regió.

Barcelona és, des de l’any 2011, seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil - Mobile World Congress (MWC) i ho serà fins l’any 2018. Amb motiu de la celebració a Barcelona de la sisena edició del Congrés, al febrer, la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo es va mobilitzar durant tota la setmana per  exigir més responsabilitat a les empreses de telefonia mòbil amb el lema “EXIGIM RESPONSABILITAT en l'extracció de minerals i la producció dels aparells i TRANSPARÈNCIA en la cadena de subministraments de minerals”.

La Conferència de Comissions Justícia i Pau d’Europa, que representa 30 comissions estatals, entre les quals hi ha Justícia i  Pau d’Espanya, ha impulsat l’acció concertada «Una visió a llarg termini que posa l’economia al servei de la societat».

Tot apunta, un cop més, que la crisi financera que està vivint el món i les seves conseqüències dominaran el paisatge econòmic, social i polític durant aquest any. La Conferència de Comissions de Justícia i Pau d’Europa, aprofitant l’experiència de 31 països europeus, desitja proposar un canvi radical. La seva visió és la d’una societat en la qual tota activitat econòmica doni resposta a les exigències de la justícia i el bé comú. I aquesta responsabilitat recau fonamentalment en els membres del govern, que han de legislar i dotar cada govern de les estructures necessàries per donar suport a aquesta visió.

Segons la Conferència de Comissions de Justícia i Pau d’Europa, no es pot oblidar que el sector financer s’ha de posar al servei de l’economia real, que ha d’estar al servei de la societat, que al seu torn existeix per protegir i promoure la dignitat i el benestar de la persona humana. L‘alteració d’aquest sistema de valors veu assegurat el futur de les institucions financeres a costa de les necessitats i el benestar de les persones, de les famílies i, fins i tot, de les generacions futures. A mesura que es descobreixen nous escàndols financers, es fa cada cop més evident que s'ha permès que aquest sector hagi operat saltant-se els límits que regulen aspectes primordials de la vida social. I quan falla el sector financer, la societat acaba pagant un preu molt alt i la càrrega es distribueix injustament.

Una conseqüència positiva de la crisi ha sigut la demanda pública de transparència i de regulació independent de l’activitat financera. Ho han reclamat activistes, denunciant els costos de secretisme i falta d’honradesa en àrees com la fiscalitat i la comunicació dels beneficis en els països en desenvolupament. Hi ha una consciència més gran que els països europeus estan pagant un preu per haver fallat en l’administració d’aquestes pràctiques. Encara que es reconeix la contribució positiva realitzada per les empreses i l’activitat financera a la societat, el govern ha de garantir que aquesta contribució sigui justa i equitativa. A escala global, els governs han d’obligar les empreses a publicar els seus comptes sobre la base de cada país. Igualment s’ha d’abordar el problema dels paradisos fiscals si es vol aconseguir un model econòmic més just i sostenible per al futur.

En conseqüència, la Conferència de Comissions de Justícia i Pau d’Europa fa una crida als nostres governs per a:

· Acordar i adoptar conjuntament un Codi de Conducta Ètica que afecti les institucions financeres, que posi l’accent en la transparència, la rendició de comptes, els drets humans, la contribució fiscal i la justa distribució dels beneficis.

· Revisar una conducta legal per establir un cos normatiu internacional, independent de les entitats financeres i amb un fort èmfasi en les consideracions ètiques.

· Identificar on es necessita una regulació més gran -a escala nacional i internacional- a fi de garantir que l’activitat econòmica s’ajusti a les exigències de la justícia.

· Introduir una legislació que obligui a la divulgació completa i transparent de tots els aspectes de l’activitat econòmica de les empreses, eliminant així l’evasió fiscal i els paradisos fiscals.

· Complir amb les nostres obligacions internacionals en l’àrea de la justícia econòmica, mantenint el nostre compromís d’assignar el 0,7% del PIB a l’Ajuda Exterior al Desenvolupament.

Després de gairebé 40 anys al centre de la ciutat, la seu de Justícia i Pau de Barcelona deixarà el carrer Rivadeneyra i s'ubicarà al carrer Roger de Llúria, 126.

El canvi es farà en el transcurs del pròxim mes.