La Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració expressa la seva profunda preocupació perquè amb la proposta de reforma del Codi Penal i, concretament, amb els canvis en l’article 318 bis, s’estableix com a delicte ajudar persones immigrants que es troben en situació irregular. Aquest punt del Codi Penal parla de perseguir i castigar penalment els i les ciutadanes que ajudin persones d’altres països fora de la UE a entrar al país, ja sigui per quedar-s’hi o per accedir a un altre estat membre.

Des de la Plataforma creiem que aquest avantprojecte criminalitza la solidaritat i l’ajuda humanitària donat que aquestes persones immigrants són molt vulnerables. A més, els canvis introduïts en l’article 318 bis entren en contradicció amb l’article 195 del mateix Codi Penal, en el qual es fa explícita l’obligació de totes les persones d’ajudar qui es troba desemparat i en perill. Aquest article també és incoherent amb la Constitució espanyola i amb els Tractats Internacionals de Drets Humans que el nostre país ha signat per a garantir la protecció dels drets fonamentals de les persones.

Una situació de greu inseguretat jurídica
En concret, l’article 318 bis de l’avantprojecte de reforma del Codi Penal proposa penalitzar a:

a) “qui intencionadament ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a entrar al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre entrada o trànsit d'estrangers, serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de sis mesos a dos anys [...]”

b) “qui intencionadament, i amb ànim de lucre, ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a romandre al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix, vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre estada d'estrangers serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de sis mesos a dos anys”.

En relació a l’apartat a), la proposta de reforma del Codi Penal contempla que el Ministeri Fiscal "podrà abstenir-se d'acusar per aquest delicte quan l'objectiu perseguit fos únicament donar ajuda humanitària". Ara bé, aquest text, en deixar en mans de la Fiscalia la decisió de perseguir o no aquestes accions sense establir cap criteri, obre un ampli marge per a la discrecionalitat i permet que efectivament les esmentades conductes de solidaritat i hospitalitat puguin ser sancionades penalment.

Encara que el Ministeri Fiscal s'abstingués de perseguir aquestes conductes, la simple previsió legal d'aquesta possibilitat deixarà les persones i organitzacions humanitàries que atenen aquests col·lectius en una situació de greu inseguretat jurídica. Per això, la norma pot generar un fort efecte dissuasiu sobre els qui tenen capacitat d'atendre aquelles persones, la qual cosa generarà o intensificarà la seva exclusió social. No es poden aixecar murs entre les persones Més enllà de la valoració jurídica d’aquesta reforma, volem expressar la nostra greu preocupació per la tendència que estan prenent les polítiques migratòries al nostre país.

L'assistència humanitària i la solidaritat no poden ser penalitzades en cap cas quan són mogudes per sentiments d'hospitalitat i altruisme. L'entrada en el Codi Penal d'aquestes pràctiques seria devastadora per a una societat com la nostra, que precisament en els greus moments que estem vivint se sosté gràcies a aquests valors. La penalització d'aquests valors i actituds en funció de l'origen o la situació administrativa de les persones ateses suposaria una de les perversions més greus en què pot caure una legislació.

Condicionar l’hospitalitat, l’acollida i la solidaritat a criteris administratius suposa una nova forma “d'apartheid”. L’article 318 bis de la proposta de reforma del Codi Penal planteja un marc legislatiu pervers, ja que estigmatitza persones que es troben en una situació de molta vulnerabilitat, aixecant murs i establint compartiments dins de la societat. Com transmetre en les nostres escoles o famílies que aquests valors són fonamentals si, al mateix temps, considerem que són delictes quan es posen en pràctica envers determinades persones?

Seguirem practicant l’hospitalitat
Tant en el Nou com en l’Antic Testament l’hospitalitat es destaca com un valor fonamental, especialment amb aquells i aquelles que es troben en una situació vulnerable. Si l'avantprojecte prospera podríem afirmar que poques lleis xocaran tan frontalment amb la pràctica de l’Evangeli, que té com a màxima expressió la caritat. Per això, com a entitats cristianes ens comprometem a seguir realitzant la nostra tasca independentment de la reforma del Codi Penal. Per a nosaltres, hi ha un mandat moralment superior: “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25, 35).

28 de febrer de 2013

****************

La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants està formada per:

ACO, Càritas, Cintra-Benallar, Convivim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, Delegació de Pastoral Social de Barcelona, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-Studium, Fundació Pere Tarrés, GOAC-HOAC, Grup de Juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb Immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Bayt-Al-Thaqafa, Iniciatives Solidàries, Comunitat de Sant Egidi, Fundació la Salut Alta i Comunitats de Vida Cristiana de Catalunya.

Els premis Artemio Precioso sorgiren el 2009 amb l'objectiu de reconèixer les persones, la vida de les quals, personal o professional, està vinculada a la defensa del medi ambient i/o la pau. Des de llavors, Greenpeace ha concedit aquest premi anteriorment a l'escriptor Manuel Rivas i al periodista Gustavo Catalán.

Els premis, que s'otorguen bianualment, es lliuraran el 2 de març al Museu Marítim de Barcelona.

Greenpeace considera que Arcadi Oliveres "forma part d'aquest grup d'intel·lectuals compromesos, activistes socials i pacifistes que fan reflexionar les noves generacions i les inspiran a canviar el món. Per la seva lluita en el context en què vivim i per encarnar la denúncia al model que ens està destruint, li farem aquest petit homenatge".

Artemio Precioso, incansable activista ambiental, fou un dels fundadors de Greenpeace España. 

Més informació

Les entitats Justícia i Pau i el Grup de Juristes Roda Ventura, dedicades a la defensa i promoció dels drets humans, volem expressar la nostra greu preocupació davant les diferents reformes legals aprovades o en preparació per part del Govern espanyol en relació al funcionament del sistema judicial.

1. L’art. 8 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret de tota persona a un recurs efectiu davant dels tribunals que l’emparin d’actes contraris als seus drets legítims. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics reconeix: el dret de tota persona a ser escoltada públicament i amb garanties per un tribunal competent, independent i imparcial en el cas que sigui objecte d’una acusació, o per determinar els seus drets de caràcter civil (art.14.1); el dret a ser assistida d’advocat que la defensi en una causa penal, el qual li serà nomenat d’ofici si no té mitjans suficients per pagar-lo (14.3.d).

2. En el mateix sentit, la Constitució espanyola consagra la justícia com a “valor superior” de l’ordenament jurídic (art.1.1.) i reconeix a tota persona el dret a rebre una tutela judicial efectiva per part dels tribunals per tal de protegir els seus drets i interessos legítims (art. 24.1) així com el dret a defensar-se amb totes les garanties i a ser assistida d’advocat (art.24.2). També estableix que tota persona podrà demanar, a través d’un procediment preferent, la tutela de les seves llibertats i drets fonamentals davant dels tribunals (art. 53.2).

3. Aquests drets i principis consagren la importància de l’accés efectiu de tota persona a la Justícia i el paper clau dels tribunals en una societat democràtica per tal de garantir la protecció del drets i llibertats individuals, la seguretat jurídica, el respecte a la dignitat de les persones, la submissió dels poders públics a la llei, per tal que les relacions humanes es regeixen pel dret i la justícia.

4. En els últims mesos, el Govern espanyol, tot allunyant-se dels principis i regles esmentades, ha aprovat o anunciat diverses normes que, sumades a les problemàtiques existents i encara mal resoltes, posen en perill el respecte al dret a la tutela judicial efectiva i poden significar un greu obstacle al funcionament del poder judicial. Així, considerem especialment criticable la instauració d’un sistema de taxes per accedir als tribunals, taxes que difícilment podran ser assumides per persones de classe mitja o baixa i que, en molts casos, els portaran de fet a renunciar a la defensa dels propis drets.

5. Les probables conseqüències d’aquestes normes són especialment preocupants. D’una banda, pot comportar un greu efecte de desprotecció dels drets i llibertats ciutadans, davant desviacions de poder de les administracions públiques. D’altra banda, pot generar una tendència a canalitzar els conflictes interpersonals per vies que poden comportar un notable increment de la conflictivitat social.

6. L’alarma social que han generat les mesures impulsades pel Govern és de tal envergadura que s’hi han mobilitzat en contra la judicatura, diversos col·lectius del funcionariat, col·legis professionals i amplis sectors cívics afectats per la mesura. El sistema de taxes per accedir als tribunals pot ser “el tret de gràcia” a un sistema que actualment camina amb greus dificultats, agreujades per la crisi econòmica i una ineficàcia endèmica, que mai s’ha volgut resoldre com la ciutadania necessita.

7. A tot això cal afegir el projecte de reforma de la Llei d’Assistència jurídica gratuïta que, a fi de complir els objectius de dèficit, prioritza la reducció de costos públics per sobre del dret fonamental de defensa. Tanmateix, no amplia significativament l’accés gratuït als tribunals i a la defensa d’ofici, a la vegada que, en alguns supòsits, fins i tot els restringeix, i posa traves per interposar recursos davant els tribunals superiors. El text afegeix un nou element restrictiu de l’accés a la gratuïtat, com és la carència de “patrimoni suficient”, un terme ambigu que crearà inseguretat jurídica.

8. D’altra banda, aquest avantprojecte de Llei tampoc no ofereix solució al problema de la deplorable i humiliant retribució als advocats d’ofici, que cobren amb excessiu retard i molt per sota del que mereix la dedicació i qualificació del seu servei, la qual cosa impedeix gaudir d’una defensa jurídica de qualitat i en igualtat de condicions amb les altres parts del procés. Al mateix temps, s’atribueix a l’advocat una càrrega inconvenient, en obligar-lo a denunciar als propis clients en les situacions d’abús en l’exercici del dret. Això col·lisiona amb el deures del secret professional i de la confidencialitat entre client i advocat, a la vegada que perjudica la necessària confiança en què aquesta relació s’ha de sustentar.

9. El Govern espanyol segueix sense afrontar eficaçment els greus problemes de sobrecàrrega de treball que enruna el sistema judicial i que sovint allarga de manera insuportable el temps dels processos, per manca de recursos suficients, mitjans adequats i reformes necessàries. Les actuals tendències legislatives i pràctiques judicials no van gens en la bona direcció de desenvolupar eficaçment i en temps oportú el sistema judicial, essencial en un estat democràtic i de dret, pel contrari, en lloc d’alleujar la sobrecàrrega de treball, pressionen indegudament les persones per tal que renunciïn a les seves reclamacions judicials o que arribin a acords extrajudicials poc satisfactoris per als seus drets.

10. En un sentit similar, és també molt preocupant la tendència de les instàncies judicials superiors a dictar resolucions estereotipades o amb poc rigor que, en lloc de respondre a la funció de garantia de la tutela judicial efectiva i del dret de defensa, mostren índexs esfereïdors de resolucions d’inadmissió a tràmit dels recursos de cassació i empara. Cal denunciar que, pràcticament i en la via del fets, s’ha eliminat el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, mecanisme establert per la Constitució com a garantia per a la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans.

11. Per totes aquestes raons, i per tal d’evitar un major deteriorament en el drets fonamentals dels ciutadans a una tutela judicial efectiva i a la defensa, Justícia i Pau i el Grup de Juristes Roda Ventura fem una crida:

a) a l’atenció de la opinió ciutadana, i especialment als sectors cívics, professionals i administratius més afectats a obrir un debat polític i afrontar seriosament i en profunditat les actuals mancances del sistema judicial,

b) al Govern i als grups parlamentaris a revisar les lleis i mesures adoptades recentment, 

c) al Govern i al Consell del Poder Judicial a prendre urgentment les mesures més adequades i eficaces per a garantir una tutela judicial efectiva a tots els ciutadans.

Barcelona, febrer de 2013

********************

Persones adherides:

Jaume Saura
Javier Selva
Joan Mere.lo
Luis del Castillo
David Aineto
Jaume Pelegrin
Jaume Antich
Marius Roch
Eva Labarta
Miguel Arenas 

Comunicat en relació amb la reforma del Codi Penal que tipifica l'ajuda a l'entrada, trànsit o permanència d'estrangers a la UE

El passat 27 de setembre de 2012 la Comissió General de Justícia i Paz a Espanya va difondre un comunicat en el qual ens pronunciàvem molt críticament en relació a diversos aspectes de la reforma del Codi Penal que va anunciar el Govern, en particular la introducció de la denominada "presó permanent" i la "custòdia de seguretat".

En data d'11 d'octubre de 2012 es va adoptar, per part del Govern, l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Reforma del Codi Penal. Després d'analitzar l'esmentat Avantprojecte, la Comissió General de Justícia i Paz, d'acord amb la seva missió institucional de promoure i defensar els drets humans i la justícia social des de la perspectiva de la doctrina social de l'Església, considera un deure mostrar la seva profunda preocupació davant determinats aspectes d'aquesta reforma.

D'entrada, reiterem el que ja afirmem en el nostre comunicat en relació amb la "pena permanent revisable" i la "custòdia de seguretat". Al nostre judici constitueixen una resposta penal no respectuosa cap a la dignitat humana, contraria al deure de reinserció social dels penats i incompatible amb el principi de seguretat jurídica. El Consell General del Poder Judicial s'ha pronunciat de forma similar en data recent.

Però en aquest moment alertem de la tipificació en l'Avantprojecte de dos nous tipus penals que, al nostre judici, suposarien també un greu error, de conseqüències socials altament perjudicials. Es tracta de la nova redacció de l'article 318 bis, mitjançant el qual es preten castigar penalment, a qui "intencionadament ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a entrar al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre entrada o trànsit d'estrangers", així com qui "intencionadament i amb ànim de lucre ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a romandre al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre estada d'estrangers".

Al nostre judici, compartit amb moltes altres organitzacions i col·lectius, l'esmentat precepte, malgrat establir que el Ministeri Fiscal "podrà abstenir-se d'acusar per aquest delicte quan l'objectiu perseguit fos únicament donar ajuda humanitària", no tanca la possibilitat que efectivament es persegueixin i castiguin conductes solidàries i humanitàries, motivades per elementals deures ètics, consistents en l'ajuda, suport, acolliment, hospitalitat o atenció de qualsevol tipus (alimentària, social, econòmica, sanitària, psicològica...) a aquestes persones, que solen trobar-se en situació molt precària i vulnerable.

I tot i que el Ministeri Fiscal s'abstingui de perseguir aquestes conductes, la veritat és que la simple previsió legal d'aquesta possibilitat deixarà les persones i organitzacions humanitàries que atenen a aquests col·lectius en una situació de greu inseguretat jurídica.

Si s'aprovés aquesta norma, es podria generar un fort efecte dissuasori sobre els qui tenen capacitat d'atendre a aquelles persones, deixant-les en situacions molt perilloses per a la vida, la integritat física o la salut. A més, en pretendre perseguir qualsevol relació tant solidària com contractual amb aquestes persones, es podria provocar o intensificar la seva exclusió social.

Per això, fem una crida al Govern a fi que corregeixi adequadament el referit Avantprojecte de text legal per evitar els problemes que aquí assenyalem.

23 de gener de 2013

 

Eduard Ibáñez

Dissabte passat dia 19 de gener, les tres federacions catalanes d'ONG, la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, la Federació Catalana d'ONG per la Pau i la Federació Catalana ONG pels Drets Humans, (de les quals en forma part Justícia i Pau, que en va ser cofundadora), van acordar simultàniament fusionar en una sola federació totes les ONG membres i totes les finalitats i activitats que duien fins ara per separat cada una de les tres federacions.

Aquesta fusió dóna continuïtat i consolida un procés de col·laboració de les tres federacions iniciat ja fa anys. L'objectiu pretén donar de més força i més presència pública al sector, tenint en compte que la cooperació al desenvolupament, la promoció de la pau i la defensa dels drets humans són activitats profundament interrelacionades entre elles. Alhora, aquesta fusió permetrà intensificar la col·laboració en un sector durament afectat per les retallades en les subvencions i pel descens general d'ingressos, que amenaça la continuïtat de moltes ONG.

Per fer efectiu aquest acord, les federacions varen acordar la modificació del estatuts de la "Confederació Catalana d'ONG", una entitat creada fa uns anys per les tres federacions als efectes de coordinació entre elles, i que a partir d'ara, amb uns nous Estatuts, tindrà com a membres associats a totes les ONG que compleixin els requisits.

Ara s'obre un període durant el qual les tres federacions històriques transferiran progressivament a la nova entitat les seves activitats (excepte aquells projectes que s'hagin compromès a finalitzar individualment cada una), i les ONG membres passaran a ingressar progressivament en la nova federació. Un cop completat aquest procés, les tres antigues federacions iniciaran un procés de dissolució i liquidació.