Mª Dolors Oller Sala, membre d ela Junta de Justícia i Pau (25/09/2012)
Només des de la Pau i amb la Pau es pot garantir el respecte a la dignitat de cada ésser humà, un respecte que cal que tingui en compte la riquesa de la diversitat.
Mª Dolors Oller Sala, membre d ela Junta de Justícia i Pau / 25/09/2012

El dia 21 de setembre es celebra a tot el món el “Dia Internacional de la Pau”, instituït per l’Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant resolucions de 1981 i de 2001, a fi d’afavorir la Cultura de Pau, que ens és tan necessària. L’edició d’aquest any ha estat dedicada a la reflexió i a l’actuació en favor d’una Pau sostenible per a un futur sostenible. La Pau és un bé molt preuat, és un anhel del cor humà; l’aspiració a la Pau la podem trobar en les diverses cultures i tradicions religioses i laiques. Tot el referent a la Pau no pot separar-se de la dignitat de la persona humana i dels drets que li són inherents. Només des de la Pau i amb la Pau es pot garantir el respecte a la dignitat de cada ésser humà, un respecte que cal que tingui en compte la riquesa de la diversitat. Meta de la convivència social, la Pau és un valor i un deure universal, fruit de la justícia i l’amor que es transforma en solidaritat.

Parlar de Pau és parlar de molt més que de la simple absència de guerra (pau negativa). Per a que hi hagi una veritable Pau és imprescindible defensar un marc de justícia social capaç de garantir el dret de tothom a l’accés universal dels béns, qüestió aquesta d’estricte justícia (pau positiva). Però la justícia no pot arribar a expressar-se d’una manera plena si no s’obre a la força més profunda que és l’amor. La Pau és obra de la justícia i de l’amor que es manifesta en la solidaritat, que no és altra cosa que l’empatia compassiva que viu com a pròpies les necessitats dels altres, en especial dels més febles i es col·loca asimètricament a favor d’ells. Per això, podem dir que la cultura de la solidaritat està estretament unida al valor de la Pau, i porta al compromís de l’acció, a la responsabilitat envers els altres. En aquest sentit, la Pau ha d’expressar un compromís concret i tangible de solidaritat.

Per promoure la Pau cal tenir en compte el bé comú que en època de globalització ha esdevingut universal. Promoure el bé comú en totes les seves dimensions és promoure la Pau, car la persona no es pot realitzar com a tal prescindint de la seva naturalesa social, és a dir, del seu ser “amb” i “per” els altres. En realitat, la promoció del dret a la Pau, un dels drets de nova generació el subjecte del qual és la humanitat sencera, assegura el respecte de tots els altres drets, perquè afavoreix la construcció de societats en el si de les quals les relacions de col·laboració per tal d’afavorir el bé comú van guanyant terreny. El treball per la Pau porta a la humanitat a ser i reconèixer-se com a família en la Casa Comuna de la Terra.

Això no obstant, la Pau no depèn solament d’estructures jurídiques, polítiques i econòmiques  justes. Certament que això és important, però la construcció de la Pau comença posant les seves bases en el cor humà. La Cultura de la Pau només avançarà si es viuen personalment els esmentats valors que s’han de portar a la vida social, valors que donen lloc a unes actituds que determinen la visió del món i orienten la relació amb els altres. Per això, podem dir que la Pau està relacionada amb el conreu de la interioritat o, si voleu, de l’espiritualitat, entesa com aquell vessant de l’ésser humà que el fa un permanent cercador de sentit, obert a l’Infinit.

A més, si com hem esmentat no hi pot haver justícia sense Pau, tampoc pot haver-hi Pau sense perdó, cosa que requereix un procés de maduració ètica i això ateny a la persona. El perdó és una decisió personal, una opció del cor que trenca l’ instint espontani de retornar mal per mal. Tant per concedir-lo com per acceptar-lo fa falta una gran força espiritual i valentia moral. El perdó obre el cor humà a la irrupció de la novetat, fa confiança en l’altre, en la seva capacitat de renovació, i conté fortes dosis de gratuïtat, indispensable aquesta per a conviure. Sense apostes fermes per la gratuïtat en les nostres relacions interpersonals i també entre col·lectius humans, no hi pot haver justícia. La gratuïtat funda comunitat, trenca les barreres i els límits, condueix a la comunió. Entrar en la lògica del do en tots els àmbits de la realitat ens fa fecunds i ens pacifica, fent-nos capaços d’escoltar a l’altre, de dialogar amb sinceritat. Només des d’un cor pacificat, desarmat, es pot construir la veritable Pau, tasca permanent que requereix el compromís del dia a dia, però tasca que s’ha de viure des del do, des del saber que hi ha quelcom que ens transcendeix, que ens impulsa i ens fa anar més enllà de nosaltres mateixos, li posem el nom que li posem, quelcom que no podem manipular, car si ho fem, destruïm tota possibilitat d’humanització. I d’això en tenim constància històrica.

En clau cristiana, l’arrel de la Pau està en la Persona de Jesús i és comunió amb els altres i amb l’Absolut a qui Jesús -tot vivint aquesta filiació des de la fraternitat- anomenà Pare. I això és ser realment persona: descobrir-nos com a fills del do, que ens realitzem en la donació, car participem en el Ressuscitat de la mateixa Vida de Déu, que és donació inesgotable. Jesús no sols ens revela qui és Déu sinó també qui és l’ésser humà, quina és la nostra veritable identitat: som fills de Déu, invitats, des de la llibertat, a viure arrelats en Qui ja Viu endinsat en Déu per sempre i es fa present arreu com a Font d’Amor que dóna Vida. Una Font de comunió que ens fa reconèixer-nos com a germans, per sobre de qualsevol diferència, i que ens possibilita ser constructors de Pau, transmissors de la Seva Pau, essent també cadascú de nosaltres Pau perquè podem viure de la seva Vida que s’entrega a través nostre.

“Feliços els qui treballen per la Pau: Déu els anomenarà fills seus!”(Mt 5, 9).