Jordi Cots, secretari de la Comissió de la Infància de JP (04/06/2012)
Entre les coses que ara més preocupen, destaquem la pobresa i l’educació.
Jordi Cots, secretari de la Comissió de la Infància de JP / 04/06/2012

Les preocupacions que arriben a la nostra Comissió de la Infància es corresponen amb la seva naturalesa com a entitat i, en general,  amb les seves possibilitats d’acció. Recordem que entre els objectius de la Comissió  hi ha la difusió dels drets de l’infant, la divulgació d’informacions i experiències i la pretensió de ser presents allà on es forgen les polítiques d’infància. És una tasca de sensibilització, modesta però volem creure que útil. Pretenem construir una cultura de l’infant; i amb això volem dir arribar a un coneixement de l’infant que ajudi a trobar-li el lloc que ha d’ocupar en la societat i a preparar el terreny per a una recepció convençuda dels drets de l’infant. Aquest és el nostre senyal d’identitat amb el qual ens col·loquem al costat de les altres associacions, grans o petites que, amb el seu carisma propi, s’ocupen de la infància.

És sota aquest prisma que estem atents als signes del temps que afecten la infància, encara que no puguem influir-hi directament. Així, entre les coses que ara més preocupen, destaquem la pobresa i l’educació, dos realitats tan relacionades. Fa pocs dies la Comissió Europea demanava al govern de l’estat que invertís més en recerca i innovació i en la lluita contra el fracàs escolar. I des de Justícia i Pau no ens cansem d’advertir respecte a la necessitat de trobar creadorament alternatives a les actuals polítiques en aquests camps.

Però hem pres part activament en la preparació del Pacte per a la Infància que impulsa el Departament de Benestar Social i Família, integrats en un grup d’experts sobre participació social, un tema sobre el qual ens hem pronunciat més d’una vegada. És previst, com ja hem comentat a través del butlletí de la Comissió, que aquest Pacte s’hagi ultimat a començaments del curs vinent perquè pugui presentar-se el 20 de novembre propvinent, el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Ara bé, aquest Pacte, si es vol que sigui eficaç,  haurà de penetrar en el cos social. I és en aquest sentit que la Comissió de la Infància creu que la societat, comptant, això sí,  amb l’aprovació del Pacte institucional, també ha d’arribar al seu propi pacte per saber que n’ha de fer de la seva infància. En un projecte que ha elevat a l’administració, proposa de fer una reflexió sobre aquells punts que més poden afavorir l’entesa entre el món dels adults i el món dels infants. És un projecte llargament elaborat, a partir dels estudis i investigacions que es van fent sobre la situació actual de la infància, les conclusions dels quals ha de poder fer seus la ciutadania.

Altrament, hem difós el nou Protocol facultatiu que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha afegit a la Convenció dels Drets de l’Infant. És un text important, que encara no és prou conegut i valorat pel gran públic. N’hem parlat en la pàgina web de la Comissió de la Infància. En varem tenir notícia a través del Bureau International Catholique de l’Enfance, i immediatament el traduírem al català perquè fos més conegut entre nosaltres. La Direcció General d’Atenció a la Infància el va propagar pel seu departament. També, per iniciativa nostra, el Secretariat de Justícia i Pau a Madrid va instar el govern central a ratificar-lo al més aviat possible. Aquest Protocol, recordem-ho, faculta els infants mateixos o els seus representants a acudir directament al Comitè dels Drets de l’Infant de Ginebra a presentar una queixa, després d’haver esgotat la via nacional. A més, pondera la institució del defensor dels drets de l’infant (a casa nostra, el Síndic de Greuges), una figura que no és prou coneguda i utilitzada pels infants i adolescents. 

Tenim la percepció, que ens ve per molts cantons, que hi ha un interès, de vegades clar, de vegades més difús, per la petita infància, pels infants de zero a tres anys. S’ha acudit a la Comissió demanant-nos que ajudéssim a difondre el que s’anomena “jocs de falda”, i altres recursos de la cultura popular per a l’educació d’aquests infants i assegurar, sobretot, el lligam mare/fills. N’hem parlat amb responsables de centres maternoinfantils i hem de veure com es pot concretar. És evident que cal atendre aquesta interpel·lació. Pot formar part del conjunt de reflexions que juguen a favor d’una major entesa entre el món dels adults i el dels infants.

Finalment, ja hem ens referit en un altre lloc a la recent aparició, en català, d’una bona història de la infància. Si ho varem celebrar és perquè aquesta història contribueix a un millor coneixement de l’infant. Sempre hem entès que la història de la infància hauria de figurar entre les matèries de formació de tots els professionals de la infància. I ens pot fer sensibles a un fet com el bicentenari de Charles Dickens que es commemora aquest any. Se n’està parlant des del punt de vista literari, però tots els que estan al costat d’infants haurien de llegir, o rellegir, aquest any, Oliver Twist, que una anglesa va qualificar de “primera carta dels drets de l’infant”. Més endavant en parlarem amb més extensió. Però ara deixem feta aquesta recomanació.