Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau (10/04/2012)
Les societats anònimes gegants presumeixen de transparència, responsabilitat i, si volen, d'ètica, res més lluny de la realitat.
Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 10/04/2012

El divendres 30 de març es va fer la Junta del Banc Santander. Van anunciar milers de milions de beneficis, dels quals 5.000 seran els oficials sobre els quals calcular el repartiment de dividends. L'aplaudiment dels milers d'accionistes presents al Palau de Congressos de Santander davant l'anunci del repartiment de diners frescos es va convertir en una ovació. Botín, obligat a mantenir l'aspecte seriós d'un gran banquer, no podia deixar escapar una ganyota de satisfacció davant l'ovació dels seus fidels, companys en el camí de la cobdícia. L'escenificació d'una Junta d'accionistes d'una gran societat anònima ha de ser una festa, en què el seu president llança un missatge polític, aquest any que el Govern ho està fent bé. Cada any el missatge és el mateix, no sabem si perquè el govern ho fa bé en una anàlisi a posteriori, o perquè el govern fa el que se li ha dit que ha de fer, que evidentment està bé pel Sr Botín, si és ell qui ha marcat les directrius del govern. Tota aquesta parafernàlia és necessària per llançar un missatge d'optimisme i eufòria al mercat, amb el qual aconseguir futurs clients i inversors i, a més, algunes portades en els mitjans de comunicació.

Les societats anònimes gegants presumeixen de transparència, responsabilitat i, si volen, d'ètica, res més lluny de la realitat. Aquest any la campanya Banc Santander sense armes, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Federació Setem, ha participat per quart any consecutiu a la Junta del Santander. El seu objectiu va ser el de sempre, dir-li al Sr Botín que no està bé fer-se ric amb diners bruts, com el procedent de la venda d'armes, i que a més és cada vegada més gent la que sap que el Santander és un actor clau en el negoci armamentístic i, potser ho tinguin en compte per ficar els seus estalvis en un banc tan poc ètic.

Les intervencions realitzades van ser quatre, més de 20 minuts de retrets i veritats dites a la cara d'una de les persones més poderoses del món. La seva resposta de poc més d'un minut (i gràcies), negant-ho tot, però sense demostrar res. A un costat de Botín estava Matias Rodríguez Inciarte, fix del Club Bilderberg, on es reuneixen els que veritablement tallen el bacallà. I a l'altre Alfredo Sáenz, condemnat pels tribunals però ràpidament indultat pel Govern espanyol, perquè les lleis no estan fetes per a complir amb segons qui.

Cal dir que aquest any el Banc Santander va tallar la retransmissió en directe (que es podia seguir per Internet) just quan van començar les intervencions dels accionistes crítics, entre elles les quatre aquí esmentades. De què té por el totpoderós Banc Santander, per censurar unes crítiques que Don Emilio Botín qualifica de falses? Serà que hi ha alguna cosa de veritat en tot això? Potser valgui la pena seguir donant la tabarra, també des de dins. Això sí, sense caure en complicitats amb els qui sabem que són part del problema, no de la solució.