Joan F. López Casasnovas, Justícia i Pau de Menorca (21/01/2013)

Exigim als governants i als alts càrrecs de l’Estat que tornin a col·locar la paraula Cultura en els seus discursos i no per fer-ne befa.

Joan F. López Casasnovas, Justícia i Pau de Menorca / 21/01/2013

La mort s’ha afegit sense pietat (quan mai n’ha tinguda la Vella Dama?) a les retallades que es fan a la cultura. Més que retalls de tisores, són ganivetades de biaix o per acorar, com ens ha recordat l’actor Toni Gomila que diuen a Mallorca a la clavada al cor en matances.

Van desaparèixer el 2012 l’impressor i artista pintor Miquel Cardona i la jurista Lola Romeo i ara la mort s’han endut en pocs dies de diferència altres dos amics meus: el filòleg i poeta Àngel Mifsud i en Josep M. Vidal, el savi incansable promotor de l’Enciclopèdia de Menorca. Se’n són anades quatre excel·lents persones, mentre individus dolents ens volen desnonar fins al sentit de les nostres paraules. Són els mateixos que s’omplen la boca de mots grandiloqüents com amor a la terra (mentre la destrossen a cops d’agressions interessades) o convivència (feta, però, d’exclusions i sotmetiment, que obren barrancs a la cohesió social). Són aquells que en nom de la llibertat ofeguen el dret a la vida dels més febles (a l’escola, a la sanitat, en la cultura, en la nostra llengua catalana).
Passats el Cap d’Any (amb desigs de pau i prosperitat) i les santantoniades (a Menorca es celebra la Diada del Poble menorquí, commemorant la conquesta d’Alfons el Franc, amb sermons cívics i homilies), potser ja sigui hora, durant el carnaval dels nostres dies breus, de fer caure màscares i caretes per veure-hi la veritat dels carotes i dels hipòcrites mascaretes.

Per dir-ho més clar: prou de mentides! Si fins i tot els “grans experts” del Fons Monetari Internacional han confessat el seu error en exigir tanta retallada! Sapiguem que en carn humana les retallades fan sang i ja en corre massa. Prou, i a defensar els drets de la majoria!

Junts, ho podem fer. Només cal que siguem molts i anem units. No és poca cosa i és difícil. Perquè per a açò cal llevar-nos les ulleres dels prejudicis que ens han gravat a foc damunt les closques, prendre consciència de la realitat i omplir una senalla plena de sentit crític. Qüestió d’educació, de cultura.

Els humans van deixar de ser només animals quan van començar a celebrar la vida i a conservar la memòria. Per açò els poderosos ens volen tornar avui a l’estadi animal, entretinguts en el no res i amb una memòria de peix que ens impossibiliti a recordar d’on venim i qui som (i qui són els altres, els qui ens exploten). Vam poder dir-nos humans quan vam entendre que viure era anar més enllà de cercar menjua i abrigall, i quan vam comprendre que esdeveníem persones si celebràvem allò que l’existència ens dóna de bo i en compartíem la memòria.

Alguns que no es mereixen els qualificatiu d’humans, però que són animals molt poderosos (taurons de les finances, llops sense feda que els llops mateixos no voldrien a les seves camades) han decidit que la gent torni endarrere i que la humanitat es vegi obligada a pensar tan sols en la seua supervivència. Per açò endeuten els països i fan prendre als governs mesures repressives. I cau sobre els ciutadans l’espectacle de la banalitat, la grolleria com a entreteniment, la competència de l’esport com si en això ens hi anés la vida.
En democràcia, tanmateix, el dret de decidir ha de ser del poble i ja no d’ells. Vulguem-nos ciutadans i mai més súbdits. Exigim als governants i als alts càrrecs de l’Estat que tornin a col·locar la paraula Cultura en els seus discursos i no per fer-ne befa. Perquè entenguin que la democràcia és impossible sense creadors ni artistes, sense persones de mirada neta i sentits vitencs capaços de gaudir d’allò que realment valgui la pena, sense ciutadans lliures.

M’encoman a la memòria i al llegat dels amics desapareguts, en Miquel i na Lola, en Josep Miquel i n’Àngel, per continuar treballant en aquest compromís humanista i revolucionari.