Mª Dolors Oller Sala, vocal de la Junta de JP Barcelona (03/12/2012)

Els ciutadans han tornat a interessar-se per la política després d’una etapa de recels i desafecció.

Mª Dolors Oller Sala, vocal de la Junta de JP Barcelona / 03/12/2012

Interpretar els resultats d’unes eleccions sempre té la seva complexitat, doncs hi ha vàries lectures possibles. No és doncs la meva intenció fer una anàlisi acurada sobre el resultats i la complexitat del mapa polític resultant. Tan sols faré unes poques consideracions, posant l’accent en alguns temes que crec que són importants per a la reflexió. I en un article d’opinió com aquest només podem fer algunes breus consideracions sobre els resultats electorals i el nou panorama polític que s’obre. Així, podem constatar:

- Un rècord de participació (69,56%), la més alta des del 1980: quan la ciutadania percep que en unes eleccions s’hi juguen coses importants, acut a les urnes. També hi ha hagut menys vots en blanc, la qual cosa mostra que alguns han trobat aquesta vegada la seva opció electoral.

- La voluntat del poble de Catalunya és molt plural, molt diversa: hi ha “moltes” Catalunya. Els resultats mostren una “fotografia” força fidedigna de la societat catalana, malgrat les evidents distorsions de la voluntat dels electors que la fórmula electoral introdueix i que es manifesten a l’hora de traduir els vots en escons.

- Els resultats ens diuen molt clarament que el dret a decidir guanya consistència dins la societat catalana. I no tant perquè això es tradueixi en una majoria aclaparadora d’escons a favor al Parlament (de fet, els escons dels partits favorables a la consulta no arriben als dos terços), sinó per la gran diferència de vots obtinguts per les forces polítiques que reivindiquen aquest dret en comparació amb les que no el reivindiquen; el dret ara resulta, doncs, molt més legitimat per l’augment de la participació, que ha fet pujar en vots aquesta reivindicació. En aquest sentit, les eleccions han estat positives, doncs ens donen la possibilitat de visualitzar les preferències dels ciutadans en aquest punt: ara ningú podrà posar seriosament en dubte que el poble català vol una consulta al respecte.

- Una novetat ha estat l’entrada al Parlament de l ’independentisme anticapitalista a través d’una formació antisistema –la CUP- que ha canalitzat el vot indignat i un clar contingent de vot jove, desacomplexat, i que té el propòsit de portar al Parlament una nova manera de fer política.

- És notori també el fet que les urnes han situat la tensió dreta-esquerra a l’interior del sobiranisme, cosa que ens mostra que la crisi ha posat les reivindicacions socials en primer pla i que les retallades han passat factura. D’aquí podem concloure que tot projecte de construcció nacional que giri l’esquena a l’eix social, té poques possibilitats de reeixir.

Aquestes constatacions ens porten a veure com és d’urgent el regenerar la política, aprofundint en la democràcia. Els ciutadans han tornat a interessar-se per la política després d’una etapa de recels i desafecció, de tal manera que l’acabament del divorci entre la societat i els seus polítics està en mans d’aquests, que no poden permetre’s de generar nova frustració. S’albira una altra manera de fer política, més democràtica, que pugui fer-se des de les institucions i des de la societat, comptant amb ella. Els polítics han de ser menys autistes de cara a la voluntat ciutadana i més humils: han de saber escoltar i adonar-se de les necessitats reals de la població. Així mateix, cal que prenguem tots consciència que no pot haver-hi un projecte de construcció nacional que no vagi lligat a un projecte inclusiu de país, cohesionat socialment, perquè no hi pot haver alliberament nacional si no hi ha alliberament social. I tot això no serà possible si no arrelem la política en una ètica solidària que trenqui amb la identificació del ser amb el tenir.