Llorenç Olivé, vocal de JP de Barcelona (01/10/2012)

Martí Gasull aplicà la màxima que els grans objectius s’aconsegueixen treballant, dialogant, fent pedagogia, sense estridències, però sense renúncies i des del dia a dia.

Llorenç Olivé, vocal de JP de Barcelona / 01/10/2012

Un dels quadres més coneguts i universals de Miró i que marca una línia en la seva obra pictòrica és “La masia”. Ell mateix expressava que representava un resum de la seva obra i que era un punt d’inflexió en el que vindria. De la representació d’una imatge local i rural se n’ha derivat en el temps, una plasmació al món, al més universal i cosmopolita, obert a tothom.

Fa una vintena d’anys, una colla de joves, al voltant dels Lluïsos de Gràcia van voler iniciar un projecte per també explicar-lo als altres. Alguns també el veurien com un fet local o rural. Aquells joves volien reivindicar, el dret d’existir, el dret d’expressar-se, el dret de comunicar-se, el dret de viure en la pròpia llengua, reivindicar els drets lingüístics individuals i a la vegada col·lectius i per tant, per treballar per una societat cohesionada.

D’aquella petita idea que van iniciar es va anar creant un projecte, i d’aquelles reunions als vespres en va sortir “L’Esbarzer” i les primeres campanyes des del voluntarisme. Deia el “Capità Enciam” en aquells moments des de TV3 que “els petits canvis són poderosos”.

En Martí Gasull era un d’aquests joves, que des de l’esforç constant, la perseverança i el compromís, i també la discreció i la timidesa, representava la força d’aquelles idees. I ens aportà la màxima, que els grans objectius s’aconsegueixen treballant, dialogant, fent pedagogia, sense estridències, però sense renúncies i des del dia a dia.

Després del col·lectiu L’Esbarzer en sortí ja formalment la Plataforma per la Llengua, una organització forta, i que els últims deu anys ha estirat el país, suplint a vegades des de la societat, el que des d’altres instàncies no s’avançava.

Treballant l’autoestima i el reconeixement, la Plataforma per la Llengua ha tingut la virtut de treballar des de la defensa del que alguns voldrien veure com un patrimoni individual i identitari i reduït, a fer-lo col·lectiu i universal. Que la defensa dels drets lingüístics, que també a vegades cal recordar que parlem de drets humans, no es podia fer d’altra manera que des de la universalitat, des de la cohesió social; i que les reivindicacions nacionals, van al costat de les reivindicacions socials.

Des d’un primer moment van tenir clar que la defensa de la llengua va al costat de la igualtat d’oportunitats de totes les persones. El treball que el Martí Gasull ha portat a terme i que és el llegat que els seus companys tiraran endavant, ara amb més força des del testimoniatge, ha anat sempre acompanyat des de la complicitat i el partenariat amb altres entitats, i tenint un treball constant amb les associacions i especialment les creades darrerament per persones vingudes de diferents orígens d’arreu del món.

Al costat de campanyes de l’etiquetatge en català o del cinema en català, hi ha la força del “no em discriminis: parla’m en català”; per posar en reconeixement l’esforç que persones d’arreu fan per incorporar-se a la societat. Per tal de conscienciar al conjunt de la societat catalana, que totes les persones en formem part i tallar inèrcies històriques, on el físic de les persones no han de marcar distàncies i trencar amb un paternalisme mal entès, que és una altra forma d’exclusió. Recordo no fa massa, una anècdota on una persona d’origen estranger s’expressava en català (molt correcte), a una persona catalanoparlant, que se li dirigia en castellà, i tota la conversa va ser en aquest sentit i qui mantenia el bilingüisme passiu, mantenint el català com a llengua vehicular era la persona que un dia va emprendre el procés migratori.

El treball en la creació de la Casa Amaziga, espai pel reconeixement i la dignificació de la llengua amaziga, la llengua del nord de l’Àfrica i que és el patrimoni lingüístic de la majoria de catalans que han vingut del Marroc, ha estat un altre àmbit on la implicació del Martí Gasull i la Plataforma per la Llengua ha estat fonamental.

I també la feina efectuada des de les parelles lingüístiques, per fomentar el coneixement mutu i la comunicació, ha estat una altra línia per treballar per promoure també la plena ciutadania de totes les persones de recent arribada, o també les col·laboracions amb l’administració des de la diversitat religiosa o la immigració.

Ara fa uns dies ens arribava la notícia de la mort d’en Martí en un desgraciat accident a l’Himàlaia. Durant l’article he parlat en plural, perquè segurament ell mateix diria que un projecte és la suma de l’esforç de moltes persones i sensibilitats, però de segur que la seva empremta hi és present. Quaranta-tres anys són molt pocs anys per marxar, com també ho han fet altres persones joves darrerament que tenien moltes coses per fer i dir. Feina de tots és agafar el testimoni d’ells, per seguir endavant i treballar per aquesta societat, i aquest país en que tots creiem.