Article d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.

 

No ha guanyat ningú o ha guanyat tothom les eleccions passades. Sempre criticàvem el fet que els comentaris dels partits eren que tots havien guanyat, després d'unes eleccions. Ara s'ha fet molt difícil afirmar-ho. Perquè fins i tot els que s'han estrenat amb èxit no ho tenen gens fàcil per tirar endavant el seu programa si no és pactant amb altres. Aquests són els fets.

 

Jo penso que s'obre una nova experiència, gairebé inèdita. No pas perquè a molts municipis i en algunes autonomies no s'hagués experimentat ja la política de pactes i coalicions, sinó perquè ara serà extensiu a tota la pell de brau. Extensiu i intensiu. I es podrà comparar i valorar des de diverses perspectives, solucions molt adaptades a cada lloc. Un bon experiment.

Hi guanyem? Hi podem guanyar si serveix justament per fer el que no fan les majories absolutes i les que gairebé ho són. Debatre molt més, consensuar molt més, afinar molt més. I consultar molt més als votants. Resulta que en qualsevol programa televisiu es demana l’opinió i el vot directe dels ciutadans per temes inversemblants i, en canvi, per consultar decisions polítiques que ens afecten a tots, cal esperar unes noves eleccions en què tot ho has de posar en la confiança de les promeses.

Ha aflorat la indignació, expressada anteriorment o soterrada fins ara, després de tanta decepció. I aquest moviment de fons no discrimina gaire. Tira pel dret. Una nova generació de persones ha agafat alguns timons i ha inflat les seves veles. Caldrà molta energia i molta sensibilitat per a navegar en les aigües turbulentes de l'economia local i global. Però és un repte interessant.

I els dos eixos del moment, el social i el nacional, bufen a Catalunya amb força. Poden unir-se i complementar-se però també poden neutralitzar-se. Sigui com sigui, anem aprenent que tots dos són importants i poden exercir un potencial nou de cara a fer un treball més constructiu.

Moltes entitats socials, entre elles moltes de l'església, han fet possible que la fractura social que ens ha deixat la crisi no hagi provocat més estralls. Algunes no han resistit les retallades, però la majoria han tirat endavant amb l'esforç tenaç dels seus actors i responsables. Potser sí que comença una etapa d'una nova governança o d'una nova manera de fer política.

Quan la Doctrina Social de l’Església, els darrers papes ho han fet amb claredat, demana una governança mundial per als grans temes, més enllà de l’ONU segrestada, no vol dir, no volem dir, una manera d'encarar els temes globals amb un sentit ètic i solidari, que respongui als problemes reals i ho faci pacíficament i solidàriament? No seria una nova manera de fer política?

Josep Maria Fisa
08/06/2015