Eduard Ibáñez, director de JP Barcelona (26/03/2012)

No és gens fàcil, però existeixen ja nombroses experiències i propostes que mostren que una economia diferent és possible.

Eduard Ibáñez, director de JP Barcelona / 26/03/2012

Article publicat a la revista “Foc Nou”, núm. 448, febrer 2012

És evident que l’actual crisi econòmica ha comportat ja un profund impacte en la vida de moltes persones, especialment aquelles que han perdut la feina, han hagut de tancar els seus negocis o han patit una disminució dels ingressos o ajuts que percebien, de vegades amb conseqüències tan greus com la pèrdua de l’habitatge o problemes per satisfer necessitats bàsiques.

Però, a banda d’aquests perjudicats, la crisi també està afectant al conjunt de la ciutadania, en la mesura que comporta i comportarà encara més un empobriment general del país, entès, si més no, com a reducció del nivell de renda i de la qualitat i diversitat dels serveis públics i privats a la nostra disposició, modificant així moltes pautes de comportament socials i individuals.

Ara bé, no hauríem de veure la crisi exclusivament com un mal o una amenaça. En cert sentit, la crisi és una gran oportunitat col·lectiva per revisar i transformar en profunditat alguns aspectes del funcionament de la nostra economia. És justament l’oportunitat de reorientar èticament la vida econòmica per avançar cap a nous paradigmes que la posin realment al servei de les necessitats i el desenvolupament equitatiu de totes les persones i en major equilibri amb el medi ambient. Això exigeix abandonar l’obsessió pel creixement material i el desenvolupament tecnològic i eradicar el domini de l’especulació i la hipertròfia de les finances, l’endeutament, el consumisme i la depredació ecològica. No és gens fàcil, però existeixen ja nombroses experiències i propostes que mostren que una economia diferent és possible.

També des d’un punt de vista individual, tot i no veure’s directament afectat, la crisi és l’oportunitat de modificar el nostre comportament econòmic per donar-li la mateixa orientació. Això exigeix optar per un estil de vida més auster, reduint el consum de bens materials i energia i optant clarament per un consum més conscient, responsable i sostenible. Apostar pel repartiment del treball, intensificar la nostra solidaritat en termes econòmics i de voluntariat en favor d’iniciatives socials, donar preferència i suport a l’economia social i al tercer sector, canalitzar el nostre estalvi exclusivament en el marc d’entitats més transparents i responsables èticament o de finalitat social, i ser més exigents amb els poders polítics i econòmics, per tal que s’avanci globalment cap un funcionament econòmic global més estable, democràtic, just i sostenible.

En particular, per als cristians aquesta crisi i el patiment que comporta són una forta crida a ser més fidels a Jesucrist, per tal d’esdevenir una veu profètica, una mà solidària i un signe d’esperança. Ser una veu profètica que denunciï les injustícies i perversions de l’actual ordre econòmic i en defensi les víctimes; que convidi tothom a fugir de l’obsessió per la riquesa i el prestigi, a fonamentar la vida en l’ésser per sobre del tenir i a orientar de nou la mirada cap a Déu. Ser una mà solidària, que tingui cura dels més vulnerables i dels que queden al marge, que prioritzi el compartir sobre el competir i la gratuïtat sobre la recerca de guany. Ser un signe d’esperança que ofereixi Crist com la autèntica salvació per al món, malgrat totes les crisis, dificultats i sofriments, i que mostri la preferència de Déu per tots els afligits.