Dolors Oller, vocal de la Junta de JP Barcelona (05/03/2012)
Aquestes darreres setmanes hem assistit a accions de denúncia i sensibilització de l'opinió pública amb relació a una pràctica legal contra els drets humans: la situació que es viu als centres d'internament per a estrangers.
Dolors Oller, vocal de la Junta de JP Barcelona / 05/03/2012

Aquestes darreres setmanes hem assistit a accions de denúncia i sensibilització de l'opinió pública amb relació a una pràctica legal contra els drets humans, indigna de qualsevol estat que es proclami Estat de Dret: la situació que es viu als centres d'internament per a estrangers (CIES). Entitats veïnals, el moviment social contra el racisme i la xenofòbia, una àmplia gamma d'ONG, sindicats i diversos partits han denunciat persistentment, des de la seva creació per la primera Llei d'estrangeria (1985), tant la seva existència com la vulneració de drets en el seu funcionament, conscients que al darrere de tot això s’oculten drames personals i familiars i molt patiment.

L’arrel del problema està en la mateixa Llei d'estrangeria, que permet l'internament preventiu i sistemàtic de persones en situació administrativa irregular. Però és també la pròpia Llei, corroborada per sentències del TC, com la 115/1987, la que especifica que l’internament en un CIE ha de ser una mesura excepcional, per a casos molt concrets, i reconeix altres vies d’actuació, com ara pagar una multa. Ara bé, l’internament s’ha convertit en la pràctica habitual, de manera que en l’obsessió pel control i expulsió de persones migrades el Govern de l’Estat espanyol està infringint la seva llei.

Cal tenir en compte que la privació de llibertat és el major exercici repressiu admès en una societat democràtica i, per tant, ha de ser exercit des de la més absoluta garantia dels drets fonamentals. En cap cas és admissible que les persones privades de llibertat per una falta administrativa no tinguin, com a mínim, les mateixes garanties per a la protecció dels seus drets de què gaudeixen els presos amb condemna. Però el cas és que aquests centres s'han convertit en presons encobertes i ha hagut d’haver-hi dues morts, una en el CIE d'Aluche (Madrid) i una altra en el CIE de la Zona Franca de Barcelona, perquè aquesta cruel situació hagi arribat a l'opinió pública. Fins i tot, des del diari El Periódico de Catalunya s'ha engegat una campanya de recollida de signatures per demanar al Ministeri de l'Interior que acabi amb aquests llimbs legals en què es troben aquests centres, i és la primera vegada que un mitjà espanyol utilitza aquest sistema de mobilització popular.

La situació que es viu en els CIE no ens pot deixar indiferents, perquè han esdevingut espais d'impunitat contraris als valors democràtics més elementals; molts dels internats, a més, han anat a raure allí després de batudes realitzades per la policia, que els ha detingut pels seus perfils ètnics a fi de ser identificats. Per tant, a l’inici de la detenció hi ha un tracte discriminatori per part de la policia que vulnera el valor de la igualtat, un dels valors superiors del nostre ordenament jurídic, que vertebra el nostre sistema democràtic. La nacionalitat, única circumstància que diferencia els immigrants dels espanyols, no pot generar una tan intensa diferència de tracte que trenqui el dit valor. Hi ha qui ha titllat aquestes situacions de "racisme institucionalitzat", perquè de ben segur que no s'admetria un tracte semblant referit als ciutadans nacionals.

Per altra banda, la situació de les persones deixades en llibertat després dels seixanta dies de retenció que permet la llei és molt greu. Recuperen el seu dret a la llibertat, però amb un ordre d’expulsió pendent que els impedeix qualsevol possibilitat d’aconseguir papers o una feina amb contracte. Se’ls condemna, doncs, a l'exclusió social, produint-se el contrasentit que els CIE, creats per controlar, també generen situacions d’irregularitat dins un sistema que se suposa creat per combatre-les.

A més de dos anys de la reforma de la Llei d'estrangeria, no s'ha aprovat encara el reglament preceptiu, indispensable per a garantir els drets humans dels internats i acabar amb l'arbitrarietat de la seva gestió, i s’ha consolidat un model molt repressiu, exclusivament policial, cosa que provoca una acusada tendència a privilegiar les mesures de seguretat i el control policial del centre.

Aquestes setmanes ha estat present en l'opinió pública el debat sobre el compliment de la legalitat als CIE.  És evident que l'Estat de Dret no es pot aturar a les seves portes. El fenomen immigratori ha de ser regulat i ordenat des del respecte rigorós als principis constitucionals i a l’ordenament jurídic que ha d'inspirar-se en aquests principis. En aquest sentit, és esperançador el que digué fa pocs dies el ministre de Justícia sobre prompta regulació d'aquest reglament que posarà fi a aquest buit legal. També cal, però, revifar el debat sobre la seva legitimitat. Perquè la gran pregunta pendent continua sent si han d'existir. Dit en altres paraules, té legitimitat l'estat -en aquest cas l'Estat espanyol- per a prendre la decisió d'expulsar, tenint en compte l'art. 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans de les NU, que consagra el dret a la lliure circulació de les persones? Els països poden tenir el dret a decidir quantes persones de fora necessiten en funció solament de les seves necessitats econòmiques? Fins a quin punt pot exigir uns requisits determinats, en funció dels seus interessos, per l'admissió d'una persona? No és aquesta una utilització instrumental de la persona contrària a la dignitat humana i als drets que li són inherents?