JuditMontenegroArticle d'opinió de Judit Montenegro, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Cinc anys de l’inici de la guerra de Siria, Europa escull pagar per no veure

Aquest dimarts es compleixen cinc anys de l’inici de la guerra a Síria.

Creuant el Mediterrani, les runes i enderrocs són substituïts per parets i sostres de plàstic. Tendes de campanya i campaments deixen milions de mares, pares, nenes i nens entre la intempèrie i un fi paraigua. Gana, fred, pluja i rutes que mai no acaben, rutes que acaben en tragèdia.

No poden passar, han aturat tots els trens de l’Estació de l’Est de Budapest. No poden passar, una nova tanca els ho impedeix. No arribaran a passar mai, han mort al Mediterrani. Poden passar, però els requisaran els seus objectes de valor. Poden passar, arriscant la seva vida en viatjar de nit fins a les illes gregues. Alguns ho han aconseguit i els enderrocs són substituïts per nous plàstics i nous campaments, però aquest cop en terra alemanya.

I ara, què? Ja han passat cinc anys. Cinc anys eterns del trauma de la guerra, la fugida, la migració i l’esgotament. El dret d’asil?
Els estats on arriben tenen la potestat d’oferir-los protecció. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut. La ciutat d’Homs és, avui en dia, el símbol del no-res. I la guerra segueix. Ha creat més de 4 milions de refugiats.
Però el missatge de la Unió Europea i alguns dels seus líders és rotund: “Europa no pot acollir més refugiats”. Sembla ser que va ser sota aquesta idea que els caps d’Estat i de Govern dels vint-i-vuit països van forjar l’acord amb Turquia la setmana passada. S’hi va acordar retornar al país turc tot estranger que arribi il·legalment a les costes gregues, fins i tot els sirians. A canvi, la UE es compromet a portar des de Turquia a un nombre de refugiats equivalent al d'expulsions. El tracte també incloïa les condicions per a Europa d’augmentar els 3.000 milions destinats a Turquia perquè contingués millor el flux de persones que fugen de Síria, eximir els seus ciutadans de la necessitat de visat per viatjar a la UE ja al juny i avançar en el procés d'adhesió de Turquia a la UE.
Europa va tancar un acord il·legal. Evidentment, va haver de rectificar i ha anunciat que rebaixaran el pacte.

Però què està passant, a Europa? Sembla mentida que, havent armat els rebels sirians, no puguem ajudar a totes aquelles persones que fugen de l’infern i la mort creada. Sembla mentida que, sense aconseguir negociar la pau a Síria, Europa sigui incapaç d’ajudar aquells que no poden esperar més temps la pau.
Cinc anys després, l’odi creix i partits xenòfobs estan en auge.
Cinc anys després, les morts a Síria i de sirians no s’han aturat.
Cinc anys després, la Unió Europea concedeix asil només al 12% dels 1,8 milions de sirians que el sol·liciten, segons ACNUR. Segons les dades aportades per aquesta organització, els refugiats sirians que han optat per acudir a la UE buscant protecció internacional són menys del 6% del total de sol·licitants d’asil.
Cinc anys després, Europa escull pagar per no veure.

Judit Montenegro (@juddsterr)
15/03/2016