Josep MªFisa, delegat episcopal de JP Barcelona (31/01/2012)
El pensament social de l'Església insisteix en una entitat arbitral a nivell mundial que posi fi al no compromís dels països més contaminants del planeta.
Josep MªFisa, delegat episcopal de JP Barcelona / 31/01/2012

"El planeta voreja el precipici. El consum excessiu d'uns pocs països està portant la Terra a una situació d'esgotament que, si no s'actua a temps, farà impossible la seva recuperació". Aquesta frase d'Isabel Cuenca, secretària general de Justícia i Pau d'Espanya a la revista Vida Nueva, il·lustra la decepció i frustració per part de les delegacions representatives de les diferents comunitats religioses presents a Durban (Sud-àfrica), en la 17a Cimera sobre el clima organitzada per l'ONU el novembre i desembre proppassats.

Les reflexions de Cuenca no es queden en la indignació, cada vegada més compartida, sinó que apunten a propostes que signifiquin un avenç de cara a assolir els objectius que haurien de complir-se el 2020. El pensament social de l'Església insisteix en una entitat arbitral a escala mundial que posi fi al no compromís de països que són dels més contaminants del planeta i no firmen o s'abstenen a l'hora de reduir les seves emissions.

Quines orientacions donen els darrers papes, assessorats pels experts, sobre el canvi climàtic? Afirmen que el Bé Comú demana que hi hagi una governament mundial, una autoritat que estigui al servei de tots els països. De moment tenim instàncies mundials que semblen estar només al servei dels països més rics i poderosos i al servei dels seus interessos. La Doctrina Social de l'Església no diu com ha de ser aquesta instància global, el que denuncia és la immoralitat de la dictadura de les altes finances especuladores que es mouen a pleret, sense cap mena de control i sense complir cap de les normes que s'exigeixen als petits contribuents i als assalariats.

Un ordre mundial més just al servei del Bé Comú no és un desig benintencionat, és una exigència ètica de primer ordre sense el qual la humanitat està en greu perill. Així ho expressava el cardenal d'Honduras Òscar Andrés Rodríguez Madariaga, president de Caritas Internacional: "Cada any ens preguntem cap a on anem. I és com si el món s'anés suïcidant a llarg termini. El canvi climàtic no és una qüestió marginal i nosaltres no som part d'aquesta visió. Hem de fer que la nostra veu s'escolti".

L'èmfasi de les paraules del cardenal es basa en el coneixement directe de l'efecte damnificador del canvi climàtic: desertització, manca d'aigua i la seva contaminació creixent, canvis en els règims de pluja, desastres naturals més persistents, desgel dels pols, desaparició de moltes espècies de flora i fauna... amb les conseqüències prou conegudes de desplaçaments de poblacions de milions de persones, fam, epidèmies. És més fàcil mantenir una patent d'un fàrmac que perseguir el frau i controlar els paradisos fiscals.

Darrerament, veus d'Església s'ajunten a les que demanen una taxa que gravés les operacions transnacionals per fer-les més transparents i fossin una recaptació important de recursos. I un avís que podria ser transformador: retirar els vots als dirigents polítics que no donin resposta al repte del canvi climàtic, causa importantíssima del genocidi i ecocidi actuals.