Jordi Cots, coordinador Comissió de la Infància, de Justícia i Pau (16/01/2012)
S’ha de saber que s’està treballant en aquest Pacte, ens ha de dir què hem de fer amb els nostres infants i ha de potenciar un canvi de mentalitat.
Jordi Cots, coordinador Comissió de la Infància, de Justícia i Pau / 16/01/2012

El 29 de novembre proppassat es va presentar, al Palau de la Generalitat, el Document de bases de cara a establir un Pacte per a la Infància a Catalunya. Aquesta presentació tingué lloc en el marc de l’acte commemoratiu del Dia Universal dels Drets de l’Infant. El conseller Cleries, davant d’un públic ple de professionals de la infància, explicà llargament el contingut del Pacte; i va fer-ho amb convicció. Era un dels punts del seu programa electoral. És previst que el Pacte s’elabori en un any i que estigui enllestit el Dia dels Drets de l’Infant d’aquest 2012. Es vol redactar en un procés participatiu.

Es tracta d’un extens document de més de cinquanta pàgines. Un pacte, diu en la introducció, ha de permetre visualitzar la infància; i, en un altre lloc, que ha de promoure “una diferent percepció de les relacions quotidianes [dels infants] amb els adults”. En aquest sentit cal entendre que va més enllà dels professionals de la infància, del Govern i del Parlament. D’una manera o altra, ha d’arribar a la societat en general. S’ha de saber que s’està treballant en aquest Pacte, perquè un pacte (ja ho dèiem en el butlletí de la Comissió de la Infància de l’octubre del 2007) ens ha de dir què hem de fer amb els nostres infants i ha de potenciar un canvi de mentalitat.

Ens sembla que en aquests moments estem preparats i madurs per fer aquest pas. Tenim una bona llei d’infància, i amb tot i que, al nostre entendre, hauria d’haver estat primer el Pacte, aquest pot ajudar a interpretar-la, aplicar-la i reglamentar-la rectament. El document reconeix que encara hi ha un ampli desconeixement dels drets i deures de la infància i de l’adolescència, però deixa entreveure que s’han anat superant molts tòpics. Recorda que l’infant és el present,  conté la  correcta definició de la prevenció (a l’apartat “Infància tutelada”), i es refereix a la resiliència com a vector de les polítiques d’infància. El conseller, en la seva intervenció,  insistia que és un pacte per a tota la infància, no solament per a la infància en risc.

En aquest Document de bases es distingeixen dues parts. En primer lloc, una Introducció que afirma la necessitat del Pacte i comprèn el marc conceptual i els seus fonaments. En segon lloc, una diagnosi de la situació actual de la nostra infància i els reptes que provoca. Cada capítol d’aquesta segona secció acaba amb un resum i una proposta d’accions a emprendre. Hi ha expressades les principals preocupacions que un pacte ha de contribuir a resoldre.

Per la nostra banda, ens sembla que ja des d’un primer moment s’haurien de deixar ben establerts uns principis que han de garantir l’efectivitat del Pacte. Així, en tres punts del Document de bases es fa referència a la “perspectiva d’infància”: a la introducció, i en parlar de la Convenció i dels consells d’infants. Ara bé, són tots els departaments, totes les comissions del Parlament, els que han de tenir present la perspectiva d’infància, la qual cosa vol dir que en qualsevol decisió que adoptin, ja sigui de caràcter legislatiu o programàtic, han de pensar en les repercussions que tindran en el benestar dels infants. S’hi han d’avesar; i han de poder avaluar-ho i explicar-ho.  La “transversalitat” a què al·ludeix el document de bases a la part introductòria vol dir això.

També s’hauria d’explicitar el principi de la prioritat pressupostària, a fi d’interpretar, en tot el seu abast, l’article 15 de la llei d’infància 14/1910, el qual reprodueix l’article 4 de la Convenció i planteja la qüestió de fins on pot arribar un govern en la dedicació dels recursos de què disposa per satisfer, sobretot, els drets socials.

De totes maneres, s’ha d’entendre que quan el document de bases, en l’apartat de “Drets i deures”, afirma que “cal fer especial atenció als drets socials”, això no planteja cap prioritat conceptual. La Convenció és una norma comprensiva, ho és la llei d’infància, i el Pacte ho ha de corroborar. Tots els drets són iguals i es complementen; els drets civils coadjuven a satisfer els drets socials, i viceversa.

Aquest és un text que han d’interioritzar tots els professionals de la infància; però també hi ha d’haver la voluntat, com dèiem al principi, de fer-ho arribar a la societat en general, al carrer, on en definitiva ens juguem l’encontre entre adults i infants.