Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de JP Barcelona (13/12/2011)
Des de diferents sectors s'està treballant per promoure una auditoria ciutadana del deute.
Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de JP Barcelona / 13/12/2011

Fa onze anys a l'Estat espanyol se celebrava una consulta sobre l'abolició del deute extern dels països del Sud. Ara, qui viu endeutat és l'Estat espanyol, i és qui segueix les directrius internacionals d'ajustaments econòmics.

És important recordar i tenir clar que el deute dels estats no és quelcom nou: al llarg de la història molts estats han patit crisis del deute com la que actualment està patint Europa, i fins i tot, l'Estat espanyol, en l'Espanya dels Àustries ja es va viure una situació similar, salvant les distàncies històriques. Per tant, on rau el problema? En el creixement desmesurat, en poc temps, del deute de l'estat.

L'import exacte del deute de l'economia espanyola és difícil saber-lo, però agafant com a referència informes elaborats per diferents institucions estrangeres es pot estimar que a maig del 2011 podem dir que el deute espanyol ronda els 4,25 bilions d'euros. Aquesta xifra representa el deute total, i no vol dir, com sembla si un es mira les pressions internacionals per a les polítiques de retallades i de rebaixa del dèficit, que aquest sigui un deute majoritàriament públic.

Així, si mirem les dades facilitades pel mateix Banc d'Espanya, del total del deute, el que deuen les administracions públiques representa menys de 700.000 milions d'euros, el de les famílies espanyoles és una mica menys del bilió d'euros i el de les empreses és de 1,3 bilions. Per tant, el deute contret pels bancs espanyols entre ells o amb creditors internacionals es mou entorn a 1,35 bilions d'euros. D'aquesta manera, veiem que el deute adquirit per actors privats representa el 84% del total.

Però, quina part correspon a deute extern? El que es deu a creditors internacionals, a data 31 de març de 2011, puja a 1,7 bilions d'euros. Però, de nou, podem veure que el deute extern públic només representa el 18% del total, deixant el 82% com a deute extern privat, en un moment d'estancament de l'economia i amb quasi 5 milions de persones aturades. Però qui són aquests creditors estrangers?

Segons un informe del Banc Internacional de Pagaments (BIP), els bancs alemanys tenen el 22% del deute extern net (restant al deute brut el que se'ls deu als creditors espanyols des de l'exterior), i els francesos un 20%, seguits dels d'EUA, els de Gran Bretanya i els d'Itàlia.

Però si majoritàriament és el sector privat qui té deute extern, per què els creditors internacionals estan pressionant el Govern per fer reformes, retallades i privatitzacions, com si així es solucionessin tots els mals? El fet és que el govern central s'ha mostrat disposat a avalar i garantir gran part del deute privat dels bancs, així les pressions internacionals s'han focalitzat en les finances públiques, perquè si finalment la banca privada espanyola no paga el deute, és l'Estat qui haurà de rescatar-la.

D'aquí s'entenen les pressions rebudes per part de Merkel, Sarkozy i Obama, juntament amb la Comissió Europea, per tal que el govern espanyol prioritzés el pagament del deute, fins al punt de fer una reforma express de la Constitució, on quedés recollit que davant de qualsevol pagament, allò prioritari és pagar el deute.

Davant d'aquesta situació, la ciutadania hi podem dir molt, i hem de fer-ho. Per això des de diferents sectors, xarxes i col·lectius s'està treballant per promoure una auditoria ciutadana del deute. Perquè som nosaltres qui tenim dret a decidir quin és el deute que paguem i quin deute no és nostre i per tant, no hem de pagar.