Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera, membre de Justícia i Pau Barcelona

Londres, entre l’optimisme i la realitat, el pessimisme i l’esperança

A finals de la setmana passada hi va haver eleccions municipals a la capital del Regne Unit, Londres. Sabem que les va guanyar un candidat laborista, d’origen treballador, i sobretot sabem que és musulmà. De les tres característiques del candidat la que més ha cridat l’atenció als mitjans de comunicació és la religió que practica. De fet, quan hi ha eleccions a una altra capital europea no se’n fa tanta cobertura als mitjans i és molt probable que desconeguem qui són els o les alcaldes/esses de Berlín, París, Varsòvia o Brussel•les, per exemple.
En l’aspecte religiós és en el que vull incidir en aquest article ja que en tinc una opinió dividida entre l’optimisme i la realitat, el pessimisme i l’esperança.

D’una banda, l’elecció de Sadiq Khan com el primer alcalde d’una capital europea practicant de l’Islam i de pares immigrants és una notícia cal destacar. Aquest és també el cas de l’actual alcalde de la ciutat de Rotterdam als Països Baixos, nascut al Marroc i musulmà. Aquestes són lliçons de democràcia i esperança que contraresten l’augment de la xenofòbia i els discursos islamòfobs arreu d’Europa. Parlo d’optimisme quan persones que representen l’existent diversitat i interculturalitat tenen representació política i aporten l’esperança necessària per desafiar aquells que ens volen dividits.

D’altra banda, la realitat ens fa tornar a tocar de peus a terra, la seva elecció ha esdevingut notícia no pel seu programa electoral progressista o per la seva defensa dels Drets Humans, sinó per la religió que professa. El to sorprès de la premsa davant del fet que sigui musulmà denota les pèssimes esperances d’acceptar la interculturalitat en l’àmbit polític. Els europeus, que ens creiem estar tan globalitzats i oberts al món, no hem acabat de pair que vivim una realitat diversa i que aquesta s’ha de traslladar a les institucions polítiques des del món local fins al nacional i de la Unió Europea.

“No entenc perquè la gent s’espanta amb els canvis, a mi m’espanta que no n’hi hagi” deia John Cage, i a això, Albert Einstein afegí que “la ment és com un paracaigudes, no serveix de res si no l’obres”. Apliquem-nos-ho.

Laura Ribera
11/05/2016