Estat d'opinióArticle d'opinió d'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona

Ho va preveure Aznar i ho han anat repetint després altres insignes representants de la dreta més radical, principalment l’espanyola: Catalunya es trencaria o ja es trencava, per culpa del procés. El que més m’ha sorprès, però, ha estat que l’argument l’hagin comprat, i hagin contribuït a proclamar-lo als quatre vents, persones moderades que tenia per assenyades. Fa la impressió que molta gent desitja que l’enfrontament entre amics, coneguts i saludats acabi esdevenint una profecia auto complerta.


He debatut amb persones que aprecio sobre si la societat catalana ja està trencada per la meitat. Segons alguna d’elles, sembla ser que a casa, al bar o a la feina es fan un tip de discutir i fins i tot, en alguns casos, haurien acabat suprimint les trobades. Com sol passar, tots consideren que els que s’han radicalitzat són els altres.

A algunes d’aquestes persones he mirat de fer-los veure, carinyosament, que potser el problema era sobretot seu, ja que podria ser que es neguessin a acceptar que els qui no raonen exactament igual que elles poden no estar del tot equivocats.

Diuen, i crec que és un fet comprovat mil cops, que en una guerra la primera víctima és la veritat. La qual cosa comença per la manca d’objectivitat en la major part de les informacions periodístiques. El procés no està essent exactament una guerra, sortosament. Encara no; tot i que en ambdues parts hi han hagut plantejaments que hi podien fer pensar. En els darrers mesos han aparegut comportaments diguem-ne “previolents”. Hi ha hagut, al meu parer, massa agressivitat i actituds poc democràtiques de persones que no ens hauríem pogut imaginar que actuessin així. I els he vist en totes les posicions, tant entre els defensors de la legalitat actual com entre els independentistes.

El què més m’amoïna de tot això és constatar com l’apassionament pot fer perdre el sentit de la mesura a qui sempre havia cregut (o potser ho feia veure?) que era capaç de defensar els seus posicionaments ideològics amb arguments. Es pot ser un ferm defensor de qualsevol posició i no necessàriament haver de desqualificar els qui pensen diferent. Menys encara, passant directament a l’insult, el tracte denigrant o l’amenaça a l’adversari.

Com deia aquell: reflexionem-hi, senyors (i senyores), reflexionem-hi!

Àlex Masllorens
09/12/2015