Llorenç Olivé, vocal de la junta de JP Barcelona (19/10/2011)
Al qui no té res ja no se li pot tallar ni retallar res més.
Llorenç Olivé, vocal de la junta de JP Barcelona / 19/10/2011

Fa pocs dies, vaig tenir l’ocasió, després de molt de temps, de tornar a visitar la seu i els espais de l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac. Aquest és un programa d’integració social de la Companyia de les Filles de la Caritat, que treballa amb i per les persones sense recursos i d’exclusió social. Amb aquelles persones que estan més al marge de la societat. Les qui ja han tingut la darrera oportunitat, però que tenen dret a una altra oportunitat, i que tenen, malgrat tot, dret a la dignitat.

Aquesta entitat, juntament amb altres que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones sense sostre de Barcelona, va fer l’any 2008 un treball sense precedents per tal de saber de quina realitat s’estava parlant, a fi d’apropar la disparitat de recomptes que hi havia entre les diferents entitats i institucions sobre el nombre real del col·lectiu.

Durant una nit d’hivern, un equip de voluntaris de les entitats que treballen per la inclusió de les persones i conjuntament amb l’ajuntament de Barcelona van fer “una escombrada” pels carrers i parcs de la ciutat per veure quina era la dimensió real del problema.  En aquella batuda es va veure que al voltant de 600 persones vivien i dormien als carrers de la ciutat. De com es va fer el treball i de les valoracions que se’n van extreure, en teniu una bona explicació al llibre Qui dorm al carrer? Una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre.

Tot això es feia en aquest proper i llunyà 2008. Proper, perquè només fa tres anys, d’això. Llunyà, perquè ja fa tres anys. En l’any que s’iniciava la crisi econòmica, l’any que entràvem en aquest llarg túnel del qual no es veu una sortida propera. Un llarg túnel semblant metafòricament al que passen les persones sense sostre.

Ara, en un moment que la crisi està fent estralls a sectors de la societat que mai haguessin pensat que també podien entrar al llindar de la pobresa, la Xarxa d’Atenció a Persones sense sostre de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona volen fer una nova diagnosi al carrer per veure quina és la dimensió real a final d’aquest 2011. Superant, així, “molts riscos polítics” que hi ha en fer un treball en aquest sentit, i que aporta valentia per part de l’administració i de les entitats, per fer visible una realitat difícil i oblidada, que sovint preferim deixar així, oblidada, i que té una complexa i complicada solució.
 
Segur que aquest nou recompte ens ajudarà a prendre consciència com a societat d’un problema que passa desapercebut i aliè a nosaltres, tot i que és present als carrers, als caixers automàtics o als portals de les cases, encara que “saltem” l’obstacle quan hi passem pel costat. I veurem com estem tres anys després. En aquest moment, diferents estudis ens recorden que un de cada cinc catalans és en la pobresa, però després d’anys de crisi possiblement la problemàtica dels sense sostre és molt més greu i més àmplia en alguns segments de la societat.

Aquests dies, les entitats que formen part de la xarxa estan fent un esforç per tenir prou voluntaris per fer la feina en una nit freda, una feina que portarà en el treball que en surti una dada freda en els números, que són persones. Però que ens portarà una escalfor, també. L’escalfor de veure que quan treballen conjuntament les entitats privades i l’àmbit públic es pot anar molt enllà. Escalfor de veure que, en moment de crisi i de situacions extremes, moltes persones s’aboquen des del voluntariat i la professionalitat per encarar les situacions. I escalfor també per recordar i mantenir-nos ferms, que en moments de contenció pressupostària en els projectes per part de tots cal defensar també aquelles accions que són necessàries, i que no poden tenir retallades, perquè al qui no té res ja no se li pot tallar ni retallar res més.

Un dels compromisos que va emprendre la Xarxa d’Atenció a Persones sense sostre de Barcelona l’any 2010, en el marc de l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, era seguir treballant des de la inclusió social per tal que el 2015 cap persona no dormi al carrer. Amb les accions de totes i cadascuna de les entitats i de les persones que hi treballen de segur que s’avançarà en aquest objectiu.