Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP Barcelona (20/09/2011)
Van sorgint iniciatives cíviques i legals per protegir-nos de la invasió de la nostra autonomia i llibertat.
Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP Barcelona / 20/09/2011

Darrerament surt als mitjans aquest debat: la vida privada ha de tenir o no una correlació amb la vida pública? Quins límits, si els té? Aquest conflicte s'ha fet més evident en una societat molt marcada pels mitjans de comunicació. Uns mèdia que fan que sempre estiguem exposats a la mirada de càmeres i micròfons de tota mena. Estem controlats tothora per innombrables signes o rastres que deixem contínuament: quan comprem productes amb els seus codis de barres, quan fem una operació bancària, quan truquem per qualsevol mitjà, quan enviem o rebem correus electrònics, quan viatgem... fins i tot ja no som aliens al google-map que, com "un gran hermano", ens vigila i ens fotografia. Tant és així que van sorgint iniciatives cíviques i legals per a protegir-nos de la invasió de la nostra autonomia i llibertat. Llibertat controladíssima. Sí.

Però la defensa de la nostra llibertat individual no pot ser la coartada per a la impunitat. Abans i ara, independentment de les càmeres, hi ha l'imperatiu ètic que exigeix viure en la privadesa allò que es proclama o s'exigeix públicament. Molt més quan es tracta d'un servei. A tots ens escandalitza que personalitats del món de les finances, que cobren comissions insultants, es permetin de demanar sacrificis als treballadors que no arriben a final de mes. La mentida com a estratègia, les promeses enganyoses, la utilització especulativa d'informacions, el nepotisme, la manipulació del poder, la hipocresia com a estil de vida... realment no són credencials per a professions que tenen en el seu ADN, que diem avui, una voluntat de servei i de ser model i referent per al conjunt de la ciutadania. També és veritat que els que els que viuen permanentment davant del flaix poden ser objecte de calúmnies i d'injustícies. Però la veritat i la integritat personals han d'anar sempre més enllà d'aquest risc. Per això els cristians, a més de la saviesa acumulada dels clàssics, tenim un referent ben clar que ens dóna algunes pistes sobre aquest debat: Jesús de Natzaret.