Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona, 31/08/2011 (31/08/2011)
La llibertat religiosa és un dret humà que inclou poder realitzar dignament activitats de culte
Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona, 31/08/2011 / 31/08/2011

Amb motiu de la moratòria de l'Ajuntament de Salt a les llicències per a centres de culte, s'acaba de fer públic un comunicat de les parròquies de Salt i un altre de Justícia i Pau de Girona on s'exigeix el respecte a la llibertat religiosa. Ens adherim plenament al continguts d'aquests comunicats, que són ben clars i oportuns.

Sense pretensió de jutjar aquí l'acord de l'Ajuntament de Salt, ni molt menys la seva política urbanística o d'immigració, en una situació sens dubte complexa socialment degut al fenomen migratori, la decisió ens sembla preocupant, més quan altres ajuntaments catalans han pres, recentment o en el passat, altres decisions amb les quals es limita o dificulta la possibilitat d'edificar centres de culte a diferents comunitats religioses o se les ubica en espais marginals.

És evident, i no ho volem pas negar aquí, que els Ajuntaments tenen i han de tenir la principal competència per l'ordenació urbanística i, per tant, d'acord amb criteris de seguretat, socials, migratoris, sanitaris, estètics, etc, han de poder determinar la millor forma i ubicació de qualsevol equipament en el seu municpi, incloent un centre de culte. Ara bé, autoritzar un centre de culte, no és com donar la llicència a bar, una botiga o un xalet. Els centres de culte són els espais on es desenvolupa un dret humà fonamental, el culte religiós i, per tant, els municipis no poden denegar indefinidament ni restringir excessivament l'atorgament de llicències per centres de culte, de tal manera que s'impedeixi de fet a una comunitat religiosa resident al municipi la possibilitat de disposar en un lloc raonable d'un espai de culte adequat. 

És més, els Ajuntaments han de facilitar a les comunitats religioses residents que ho demanin i ho necessitin la possibilitat de disposar d'espais de culte dignes i proporcionats a les seves necessitats. Facilitar no vol dir financiar, però sí ajudar a trobar l'espai idoni i a tramitar correctament la llicència. Per tant, els Ajuntaments han tenir en compte, en el planejament urbanístic, les zones i espais on s'han d'ubicar aquests equipaments segons les necessitats de la població del municipi, tal i com exigeix la vigent Llei catalana de centres de culte, en el seu art. 4.  I, per això, dit sigui de passada, seria un greu error suprimir aquest article legal (tal i com ha anunciat el Govern).

En aquests portal ja hem tingut ocasió de parlar recentment de la importància de reclamar el ple respecte al dret fonamental a la llibertat religiosa. La llibertat religiosa va ser el primer dret humà proclamat jurídicament, i és, actualment, reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 18), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (art. 18) i altres Tractats Internacionals de Drets Humans. Per la seva vinculació a la dignitat humana, forma part del nucli dur dels drets humans fonamentals. I, d’acord amb aquests textos (incorporats plenament a l’ordenament jurídic espanyol i català), la llibertat religiosa inclou el dret a professar qualsevol religió i a canviar-ne, o no professar-ne cap, i a ser respectat per això, sense patir discriminacions de cap mena, com també el dret a expressar aquestes creences de forma individual i col·lectiva, pública i privadament, en l’ensenyament, la pràctica i el culte. Val la pena recordar-ho quan, en alguns àmbits, també a casa nostra, es posen obstacles a la creació d’espais religiosos, a la presència pública de símbols i tradicions o es nega l’expressió pública de la fe, pretenent relegar-la a la privacitat.

Vulnerar aquesta llibertat religiosa és, per tant, vulnerar la dignitat humana i alhora, generar motiu violències i conflictes. Però a més, la llibertat religiosa afavoreix que les religions, quan són viscudes amb autenticitat (i no són manipulades o instrumentalitzades) facin, com han fet i continuen fent arreu, una aportació de primer ordre a la creació de principis i valors ètics, a la convivència, a la construcció d’unitat humana, la promoció de la pau, a la cohesió social i a fer fructificar les millors potencialitats humanes per millorar el món.

Finalment, hi ha un altre element fonamental a considerar, que a ningú no se li escapa. S'entén perfectament la preocupació de molts ajuntaments per tal d'evitar una concentració excessiva d'immigrats en el seu terme, ateses les dificultats que genera la seva adequada integració. Certament, la possibilitat de realitzar les seves pràctiques religioses al nous ciutadans d'origen immigrat a casa nostra, sovint membres de tradicions ben diferents a les nostres, pot generar desconfiança i rebuig a alguns auctòctons, però caldria ajudar a la població a veure que la possibilitat de desenvolupar les pròpies pràctiques religioses, si es fa de manera autèntica i sense manipulació per part d'altres interessos, és un factor que pot contribuir i contribueix a la bona acollida, la convivència i la integració social dels nouvinguts. És evident que les autoritats nacionals han de vetllar i col·laborar per tal que això sigui així.