Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau (18/07/2011)

L’afany de lucre i la rapinya d’uns pocs causa estralls en una majoria.

Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 18/07/2011

Vivim en un món on milions de persones no tenen treball, són pobres, tenen fam, no tenen accés a les medicines...., vivim en un món on les diferències entre rics i pobres són abismals. Allà on regna la pobresa extrema neix la desesperació. Allà on s’acumula riquesa i poder sorgeixen sentiments d’enveja, actituds de ressentiment i, fins i tot, odi entre els desafavorits. En definitiva, l’afany de lucre i la rapinya d’uns pocs causa estralls en una majoria.

Les causes de tots aquests mals podem trobar-les en l'individu, en el seu egoïsme; però també podem trobar-les en unes regles i estructures socials injustes i en uns valors culturals que han impregnat la nostra ment de tal manera que fa que aquestes situacions injustes siguin percebudes com a normals.

Canviar aquesta situació requereix canvis en la moral, canvis de pensament, canvis  estructurals i canvis en l’economia mundial, no és suficient amb la beneficència individual o els ajuts.

La corrupció s’ha convertit en el càncer social més important que envaeix l’esfera pública i privada, envaeix les societats riques i pobres. La corrupció en el terreny polític soscava la democràcia. És habitual trobar-nos amb polítics que, abusant del poder que tenen i actuant com ho fa la màfia, concedeixen contractes a canvi que una part del percentatge del contracte vagi a parar a les arques del partit. Està sent habitual que els partits es financiïn a costa de la “mordida” que els empresaris paguen per licitar en l’administració pública. També hem pogut observar com algún polític ensinistrat en aquestes pràctiques acaba desviant una part dels diners cap a la seva butxaca o acceptant regals a canvi de favors o de contractes.

En el món empresarial es considera normal que per obtenir contractes s’ha de practicar el suborn i la corrupció. La conseqüència d’aquestes pràctiques corruptes en el terreny econòmic és l'increment dels costos i per tant dels productes. Les comissions es carreguen en els costos del producte.

En el terreny judicial la corrupció soscava l’estat de dret i en el terreny socials destrueix valors, valors ètics i espirituals com els de solidaritat i justícia. No sóc malpensada i confio que una majoria de població rebutja les pràctiques corruptes, però crec que no ho manifestem amb suficient força, o almenys no amb la intensitat necessària per produir canvis d'actitud. Els partits no se senten moralment obligats a separar de les llistes electorals aquells candidats acusats de rebre regals o aportacions econòmiques. Els empresaris no se senten obligats a acomiadar directius que utilitzin com a eina de venda o negociació pagar comissions.

Davant d’aquest fenomen s’ha de posar la integritat i la transparència per davant i s’ha d'augmentar l’actitud de rebuig contra les diferents formes de corrupció. No podem actuar acceptant que les coses són inevitables. La corrupció no és inevitable, cal posar valors morals per davant i posar mesures punitives per a aquells que no les compleixen.

En aquest context les tradicions religioses més antigues ens han transmès el manament de "no robaràs", que en positiu podem traduir-lo com "actua amb justícia". Traiem conseqüències del manament; cap ésser humà té dret a robar a cap altre, sigui de la manera que sigui, igual que no tenim dret a fer un ús arbitrari dels propis béns sense tenir en compte les necessitats col·lectives humanes i les del planeta.