Emili Aldabó, col·laborador de JP (12/07/2011)
Àfrica, que no respon a la lògica del sistema capitalista imperant, sobreviu gràcies a mecanismes redistributius.
Emili Aldabó, col·laborador de JP / 12/07/2011

Serge Latouche en el seu llibre “L’Altra Àfrica” es qüestiona a sí mateix perquè si Àfrica és un vaixell a la deriva amb més de 800 milions de persones, no tots són esquelets famolencs que escapen de la guerra o viuen de la caritat internacional.

Àfrica, que no respon a la lògica del sistema capitalista imperant, sobreviu gràcies a mecanismes redistributius, d’ajuda mútua i de solidaritat. L’economia informal, les conegudes “tontines” (likelemba al Congo), consistents en préstecs o dons de diners, facilita que moltes famílies i persones de manera individual, i les dones especialment, puguin respondre a l’exclusió a través d’altres formes d’organització econòmica.

La consolidació del social i les relacions de parentesc, front l’individualisme, és el que ho fa rutllar. El pilar fonamental és l’esperit de donar i rebre, i els vincles entre les persones.

Com sabeu, la llengua és una clara expressió de les arrels culturals d’una comunitat. M’agradaria explicar-vos una curiositat. Resulta que a les principals llengües d’Àfrica sud-sahariana no existeix un mot per designar la paraula “pobre”. Les paraules que s’utilitzen per traduir-la sovint volen dir “orfe” o absència de suport social, més que absència de mitjans econòmics. 

És doncs pobre qui es manté al marge de les relacions socials? Estem en un moment on tenim la necessitat urgent de restaurar i inventar noves relacions i concepcions de la riquesa i la pobresa. Potser cal pensar en una altra forma de viure.