Article d'opinió de Joan F. López Casasnovas, membre de Justícia i Pau Menorca.

 

Per millorar la "marca España"

Empatia és la facultat de comprendre les emocions i els sentiments d’altri. S’esdevé per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què ens volem relacionar. És fàcil sentir un pes al cor en veure per televisió el drama de les guerres, la tragèdia dels que cerquen refugi per salvar la vida, les víctimes de tanta violència o d’un desastre natural. Posem-nos, emperò, una quarta sobre vent quan ens referim als efectes de la natura desfermada. No tothom els pateix per igual: no és el mateix habitar una sòlida llar a Miami que una instal•lació prefabricada a Haití quan els passa damunt un cicló tropical o quan el terra tremola.

 D’altra banda, la solidaritat és un sentiment que s’estira i s’arronsa com un elàstic. Augmenta a partir d’algun fet colpidor i de la difusió que en fan els mitjans, i decau amb rapidesa en la mesura que allò que passa deixa d’interessar a qui decideix què ha de ser o no actualitat. Llavors, si quelcom no guaita per la finestra de la tele, deixa de tenir existència social. Amb açò no descobrim el Mediterrani. Per més que aquest mecanisme sigui prou sabut, ens convé molt no perdre’l de vista.

L’onada de solidaritat amb Haití, un dels països més pobres del planeta, desplegada davant les conseqüències del pas de l’huracà Matthew, no hauria de tapar la memòria de com s’han gestionat malament anteriors episodis, com aquell devastador terratrèmol del 2010. En general, passats els primers dies d’empatia grossa, la gestió de la solidaritat internacional sol tenir moltes ombres i no és fàcil fer-ne el seguiment.

Tanmateix, la solidaritat no és tan sols un “sentiment”, sinó sobretot el producte d’aquest sentiment. Igual que el que deia de la poesia Gabriel Celaya, la solidaritat s’ha de traduir en fets. Aquell “posar el crit al cel” ha d’esdevenir un seguit d’actes concrets i avaluables en tocar de peus en terra.

Solidari és qui s’uneix als altres perquè considera que hi té una comunitat d’interessos i responsabilitats. Responsabilitat in solidum (o sigui, en la resistència a les forces que pugnen per deformar, alterar o destruir quelcom) és, doncs, la solidaritat, que recau en tots i cadascú. Tothom hauria de considerar que viatjam dins la mateixa nau i que l’operativitat de l’embarcació és garantia per a tot els viatgers. La moral de l’astronauta: des d’allà dalt no hi ha fronteres que valguin, s’ha d’obrar en comú perquè la Terra és ca nostra, de tots. I si en el viatge per l’espai sideral tenim un problema, aquest tard o d’hora ens afectarà a tots independentment del color de la pell o de si ens allotjam a un camarot de primera classe, a la sentina o a coberta.

Que són coses arxisabudes, sí. El vell Kant ho va expressar en el seu imperatiu categòric. Més a menys ve a dir: fes allò que, si ho vols per a tu, pugui també ser generalitzable a la gernació humana. Un ideal il•lustrat que és als antípodes de la moral del cowboy, que devasta ètnies, cultures, llengües, territoris i bisons sota l’imperi de la llei del més fort o de qui és més ràpid desenfundant les pistoles.

Solidaris amb els refugiats i els immigrants, si més no perquè, per temps, també els nostres pobles han patit guerres i emigracions. I perquè respectar els drets humans és respectar-nos nosaltres mateixos i les generacions futures (solidaritat intergeneracional), com a garantia de vida. Per açò, fins a l’hora d’ara, és tan poc fiable la UE i el mateix govern espanyol, que promociona un nacionalisme rampant des de la Moncloa urbi et orbi. La lliçó que donen dia a dia voluntaris i ONGs d’ajuda als refugiats allà en els límits del Mare Nostrum contrasta amb la passivitat vergonyant dels nostres governants, constructors de murs amb punxes esmolades. La “marca España”, sens dubte, milloraria molt si en tost d’escatainar els gols de “la Roja”, mostrassin arreu fets solidaris, com ara –i és un llindar mínim- complir amb el número de refugiats que es van comprometre a acollir.

 

Joan F. López Casasnovas

9 d’octubre de 2016