Pere Ortega, membre de la Junta de JP Barcelona (08/07/2011)
A Catalunya hem tingut alguna acampada memorable.
Pere Ortega, membre de la Junta de JP Barcelona / 08/07/2011

L’ocupació de l’espai públic per manifestar opinions és tan antic com la història de la humanitat. Aquesta qüestió no caldria ni justificar-la, però sembla que sí, ja que hi ha qui opina el contrari. D'acampades, ocupacions i tancaments, des de la plaça de Tiananmen a la de Tahir n'hi ha hagut un munt en la nostra història més immediata. A casa nostra també, incloses manifestacions davant del Parlament de Catalunya en demanda de múltiples reivindicacions, que de ben segur es poden comptabilitzar per centenars.

A Catalunya hem tingut alguna acampada memorable. A la Diagonal de Barcelona l’any 1994 en demanda del 0’7% d’ajut al desenvolupament. Un èxit sense precedents que va obrir el camí a una altra acció contundent, la Consulta ciutadana per l’abolició del deute als països empobrits, declarada  il·legal per la Junta Electoral per coincidir amb les eleccions generals de març de 2000. Les dues accions eren certament il·legals, però legítimes ja que responien a demandes èticament irreprotxables. Totes dues van tenir el reconeixement de Justícia i Pau.

Ara han aparegut els indignats del 15-M que han acampat per un munt de places catalanes i espanyoles amb demandes de canvis en l'economia i la política del país, i que també han rebut el reconeixement i el suport de membres de Justícia i Pau.

Per altra banda, Justícia i Pau rebutja totes les violències: les culturals, les estructurals i contra les persones. Per tant, l’intent d’impedir per la força l’accés dels diputats al Parlament de Catalunya, així com la violència exercida per alguns manifestants, mereix el rebuig i la condemna. Ara bé, manifestar-se davant del Parlament de Catalunya, com tantes altres manifestacions que s’han convocat amb anterioritat, era legítim.

La societat s’ha transformat i ha progressat al llarg de la història gràcies als actes il·legals dels que desobeïren les lleis. Recordem que la nostra cosmogonia comença amb un acte de desobediència a Déu (Eva es menja el fruit prohibit). I és a causa d'això que hem de treballar per transformar el món.

Potser sortirem de la crisi que travessem, però si, al contrari, la crisi s'aprofundeix -i ningú no pot dir el contrari- i arribem a les situacions d’Islàndia, Grècia o Portugal, el moviment dels indignats del 15-M creixerà. Aleshores hem d’estar al costat de la gent que impulsa transformacions amb demandes de més justícia social.