Rafa Allepuz, Justícia i Pau Lleida (05/07/2011)

En molts casos la mateixa llei pot ser de dubtosa moralitat.

Rafa Allepuz, Justícia i Pau Lleida / 05/07/2011

Fa temps que crec que una de les causes per les quals es perpetuen les diferències econòmiques i les desigualtats en el gaudi d’oportunitats, tot i el creixement econòmic, es troba en la premissa que dins de la llei tot està permès i tot és possible. Si analitzem els resultats de moltes actuacions hauríem de plantejar-nos la conveniència de qüestionar i de canviar moltes lleis. En aquest cas, caldria potenciar un debat social per poder establir els criteris en base als quals hem d’acceptar i legitimar les decisions, les actuacions i els seus resultats. Una interpretació molt actual d’això faria referència a les anomenades “línies vermelles”, és a dir, a allò que hem de considerar inacceptable.

Ens trobem en uns moments crítics, de convulsions i de manifestacions ciutadanes en els que aquesta reflexió és viva, com ho recull l’esperit del moviment 15M.

La situació econòmica i social crítica actual, evidenciada tant a nivell local com mundial, posa de manifest que s’han reconegut, lloat i legitimat actuacions dubtoses, discutibles i incorrectes però que s’han pogut dur a terme perquè no han estat il·legals. Moltes s’han situat al límit de la permissivitat que estableix la legislació, fet que ens ha de portar a una reflexió profunda perquè en molts casos la mateixa llei pot ser de dubtosa moralitat.

S’ha actuat sota el principi que tot el que no és il·legal està permès i que per aquest motiu no pot ser dolent. Si les lleis poden ser injustes, la permissivitat de les actuacions que se’n deriven de les mateixes respon a que no s’han utilitzat altres criteris que els estrictament legals a l’hora de valorar-les.

Una alternativa passaria per valorar el resultat d’aquestes sota premisses diferents en les que s’haurien incloure l’ètica i l’honestedat. D’aquesta manera, abans de prendre decisions s’hauria de valorar la conveniència de les mateixes i dels seus resultats. Exemples com la generació de desigualtats, la priorització dels interessos particulars sobre els col·lectius, el mal ús dels recursos disponibles, el deteriorament del medi ambient, etc. són clars. Cal plantejar-nos la conveniència de moltes de les estratègies i polítiques que s’estan portant a terme i provocar un canvi d’orientació en l’anàlisi dels seus resultats.

Si dels resultats depèn l’exercici de la llibertat i el desenvolupament de les capacitats de les persones, aquests no han de dependre únicament de les lleis, perquè tot i ser legals podrien ser inacceptables.

Això ens porta a una valoració subjectiva dels fets basada més en l’ètica i en l’honestedat. Tot el que està permès no té perquè ser acceptable sota aquestes premisses. I aquí és quan entrem en una qüestió cabdal com és la subjectivitat en base a la qual valorem i decidim. Cal més debat, més participació, més consens.

No fa gaire, el president de la Generalitat va utilitzar una apreciació totalment subjectiva sobre les “línies vermelles” que van traspassar alguns manifestants a l’entrada a la seu del parlament de Catalunya. Ben segur que tots participem de l’apreciació, tot i que amb matisos.

Però si parlem de línies vermelles, d’allò que és acceptable o no, d’allò que beneficia o no a la població, la ciutadania i a la societat en general, de resultats obtinguts i que no s’haurien d’haver produit, intentem ser més rigorosos i preguntar-nos pels límits de la permissivitat en qüestions com:

- Perquè a l’Estat espanyol el nombre de persones aturades és de 4.910.200, de les que 727.600 són a Catalunya, el que representa una taxa d’atur del 21,3% i del 19% respectivament (a més, la taxa d’atur entre els estrangers és del 32% i la de la població jove és del 45,4%)?

- Perquè 20.360.300 persones en edat de treballar no ho fan, ja siguin inactives o aturades (2.968.700 a Catalunya) - sense comptar els menors de 16 anys -?

- Perquè el nombre de llars amb tots els seus membres actius en situació d’atur és de 1.386.000 i el de llars sense cap persona activa és de 4.330.200 (un 33,1% de les llars sense cap membre que treballi)?

- Perquè Càritas de Barcelona ens informa que durant l’any 2010 va atendre 56.789 persones, de les que la meitat eren nens i joves, i que des del 2007 gairebé s’ha doblat el nombre d’usuaris nascuts a l’Estat espanyol?

La premissa que tot val dins de la llei està molt arrelada en les nostres societats. Es tracta d’una influència dominant en l’opinió pública i que ha caracteritzat el desenvolupament de les nostres societats. Cal desterrar la defensa de comportaments irregulars. La no inculpació no sempre és garantia de conducta correcta i menys de portar la justícia i l’equitat social a bon port.

La conducta cívica ha de ser reforçada amb actuacions que reivindiquin, a més de la legalitat, els comportaments ètics i honestos. Si de línies vermelles hem de parlar, prioritzem. Posem em primer lloc als més vulnerables, a la dignitat humana i al bé comú i desprès parlem.