Article d'opinió de l'Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

 

La por a l’estranger

Aquesta setmana llegia a Zygmunt Bauman a Desconeguts a la porta de casa, on reflexiona sobre els refugiats i la por que provoquen a les societats occidentals, les quals els veuen com una amenaça pel benestar propi.
La por és un mecanisme que ens protegeix davant un risc. No obstant, la por només sorgeix quan considerem el fet que ens la provoca com a potencialment perillós.

Així doncs, per què existeix aquest temor del qual parla Bauman? Vivim en l’era de la informació, en la qual amb un parell de clics podem saber tots els detalls sobre un conflicte armat, què mou les persones a marxar de casa seva, quin futur els espera si s’hi queden... Per tant, podem comprendre perfectament la necessitat que tenen aquestes persones de fugir. El problema no és en si mateix la manca de coneixement, sinó d’igualtat. En poques paraules, es tracta del no reconeixement de l’altre com un igual. Des del moment en el qual entenem que una altra persona posseeix uns drets diferents als nostres creem una distinció, delimitem el “nosaltres” i apareix l’“ells”.

Anant més lluny encara, la creació d’un “ells” porta a distincions o fronteres verbals, que són les que donen pas a la intolerància i la xenofòbia, cada cop més present a les societats europees actuals. Aquestes distincions verbals legitimen les fronteres, ara ja no imaginàries, sinó físiques. Passen a donar sentit a la construcció de murs mitjançant el discurs de la por. Perquè segons aquests plantejaments, els migrants, ”ells”, són perillosos i poden alterar la nostra seguretat o nivell de benestar, i per tant necessitem que no entrin en contacte amb “nosaltres”.

Només cal fer una ullada als parlaments europeus i la presència de partits polítics anti-immigració: Regne Unit (UKIP), França (Front National), Dinamarca (DF), Àustria (FPÖ), Itàlia (Lega Nord), Polònia (PiS), Hongria (Jobbik), Bèlgica (VB), Països Baixos (PVV)...

L’últim exemple de xenofòbia occidental: Estats Units. Tot i que caldrà veure quin és el resultat de les eleccions, de moment el candidat republicà Donald Trump sembla que s’enduu el recolzament d’una gran part de la societat estatunidenca. El seu discurs migratori es vertebra al voltant del lema “una nació sense fronteres no és una nació”, així com la gran estratègia de deportar 11 milions de mexicans en situació irregular i fer que Mèxic pagui la construcció d’un mur que els separi dels Estats Units.

Tot això no fa més que posar de relleu el creixement del sentiment xenòfob a occident. Per la seva banda, els partits d’extrema dreta han entès com treure rèdit electoral a les males gestions, com la crisi de refugiats procedents d’Orient Mitjà, o el descoratjament que ha causat la crisi econòmica, per retrobar el vot populista, basat en el discurs de la por.

Ens cal, doncs, adonar-nos que les nostres societats ja són heterogènies i que la diversitat representa un valor afegit. El “nosaltres” i l’”ells” al qual fan referència constantment aquests discursos fa dècades que no existeixen. No hi ha espai per a la por quan entenem que la pluralitat no és un perill, sinó un actiu.

Anna Sangrà (@anna_sangra)