Anna Sangra EdO

Article d'opinió de l'Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

 

Pots treballar...però això treu-t'ho

Al carrer encara queden cartells del Dia de la Dona. I així, com qui no vol la cosa, ha passat un any més i encara cobrem menys, ocupem menys llocs de poder, conciliem laboralment molt més... tot això mentre les mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçats o les víctimes mortals per violència masclista no cessen.

Ser dona encara és sinònim de desigualtat. Necessitem institucions responsables i una ciutadania compromesa per arribar a la justícia de gènere. Segons dades d’Oxfam-Intermón, a nivell mundial les dones guanyem un 23% menys que els homes, i ens caldrien més de 100 anys a aquest ritme per poder arribar a la igualtat salarial. A més, encara ocupem menys llocs de poder (per exemple, ni Catalunya ni Espanya han tingut encara una presidenta) i molts cops ens dediquen més espais a la premsa dedicats a comentar el vestuari que el contingut de les nostres paraules.

Llegia la setmana passada una noticia on parlaven de l’Amal Clooney, reputada advocada en matèria de drets humans, entre d’altres representant de Nadia Murad. El problema és que els mitjans no discutien sobre el seu discurs a l’ONU, on parlava de com hauria de reaccionar l’organització internacional més poderosa del món davant el genocidi als yazidites per part de Daesh, sinó que parlaven de com de radiant estava amb la seva panxeta d’embarassada. I com de perillosos eren els tacons que duia.

D’altres dones també són objecte de crítiques relacionades amb el seu vestuari. Em refereixo a dones musulmanes que, o bé ho tenen molt més complicat per accedir al mercat laboral, o un cop accedeixen a una feina es troben amb impediments per poder dur el hijab. Queda clar que en aquest cas la discriminació és, a més a més, religiosa. A Espanya semblava que havíem avançat després de la sentència d’un jutjat de Mallorca on s’apuntava que una treballadora de l’aeroport tenia dret a dur el hijab ja que la prohibició de l’empresa anava contra el seu dret fonamental a la llibertat religiosa.

L’article 18 de la Declaració universal dels drets humans diu que tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou entre d’altres la llibertat a manifestar la seva creença, individual i col•lectivament, tant en públic com en privat. La llibertat religiosa és un dret, però el Tribunal de Justícia de la UE, en una de les seves darreres sentències, exposa que impedir una treballadora usar el hijab “no constitueix una discriminació directa per motius de religió o conviccions”. Sentències com aquesta l’únic que fan és facilitar les discriminacions laborals per raons religioses o de gènere.

La professionalitat no es pot mesurar pel gènere ni per la preferència religiosa, ni pel vestuari de la persona. Una senyora pot desenvolupar la seva tasca d’advocada enfilada a uns tacons o atendre passatgers a un aeroport amb un hijab, i això no afecta a la seva professionalitat.

Anna Sangrà