Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau (16/03/2011)
Els militars han ocupat el país a petició de la monarquia de Bahrain perquè els ajudi a contenir i reprimir les protestes no violentes de la població.
Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 16/03/2011

Fa uns dies, tropes d’Aràbia Saudita van creuar el pont que uneix el país amb la illa-Estat de Bahrain; els militars han ocupat el país a petició de la monarquia de Bahrain perquè els ajudi a contenir i reprimir les protestes no violentes d’una població que demana més drets polítics i socials. Els ciutadans de Bahrain fa més d’un mes que estan concentrats a la plaça de La Perla, la majoria dels manifestants o concentrats són chiis, comunitat que suposa els dos terços de la població i que es queixa de discriminació per part dels governants que són sunites.

Els grups opositors qualifiquen la presència dels 1000-2000 soldats saudiis com una ocupació. El govern iraní ha deixat clara la seva oposició a la presència militar saudí a Bahrain i ha avisat que estarà atent als esdeveniments, i el ministre d’Afers Exteriors iraní ha amenaçat que si no es respecta els manifestants, el seu país “no es quedarà de braços creuats” davants dels esforços saudites per “exterminar” els chiites de Bahrain. Cal tenir present que la majoria de població iraní es chiita i que la majoria de població d’Aràbia Saudita és sunita amb minories chiites. Fins i tot un exministre saudí ha deixat clar que no permetran que caigui el rei de Bahrain.

És evident que les tensions van en augment, els manifestants i opositors temen la repressió amb l’ajut dels militars saudites, la monarquia tem la tenacitat i la força de la població i tem la pèrdua de poder que li pugui representar. Tots podem témer la internacionalització del conflicte, de fet Aràbia Saudita ha entrat militarment en territori d’un altre país per ajudar la monarquia i Iran amenaça amb intervenir militarment si s’actua contra la població chiita. L’augment de tensió va en paral·lel a la radicalització de les protestes i de les reivindicacions. Fa un mes les peticions eren de reformes democràtiques i una monarquia constitucional; ara comencen a sentir-se veus que criden derrocar a la monarquia.

Davant d’aquestes protestes, la resposta del govern de Bahrain ha estat la de decretar l’estat d’emergència al país, la resposta d’Aràbia Saudita ha estat la d’enviar militars a Bahrain per restablir “la llei i l’ordre”.

L’actuació d’Aràbia Saudita és un clàssic de manual. Quan la població no pot més i es rebel·la contra formes de govern autoritàries i no democràtiques, els governants utilitzen l’exèrcit per reprimir la població, que demana llibertats, que demana gaudir de drets, que demana treball, que demana dignitat, etc. Pels governs autoritaris l’amenaça és la seva població, que qüestionin la seva continuïtat en el govern. Quan això succeeix la manera de mantenir-se en el poder passa per l’ús de la força militar o la violència.

Aquests dies els mitjans de comunicació recollien declaracions dels diferents presidents i polítics europeus criticant l’ús de la violència del govern de Gadafi contra la població per mantenir-se en el poder. Cap dels governs autoritaris de la zona ha estat fent declaracions de suport als manifestants, tot ells temen que els hi passi el mateix, que els seus ciutadans es rebel·lin front a les seves formes autoritàries de govern.

La monarquia d’Aràbia Saudita, no exempta d’aquests temors, porta anys adquirint armament d’Estats Units i la Unió Europea, un 41% dels EUA i un 52% de la UE. De la Unió Europea el principal exportador és França, seguit del Regne Unit i Alemanya. El 2009 la UE va autoritzar exportar-li material de defensa per valor de 5.041 milions d’euros, en vehicles militars i tancs, armes foc i municions, bombes granades i míssils.

Pel que fa a Espanya les exportacions de material de defensa a Aràbia Saudita ha estat de 74 milions d’euros (7,4 milions €/any de mitjana). El 2009 eminentment Espanya va exportar-li municions d’armes lleugeres i algunes peces d’aeronaus.

Cap d’aquests governs autoritaris podrà mantenir-se en el poder sense l’ús de la violència i sense utilitzar les armes. Armes amb les quals reprimirà i ofegarà les reivindicacions populars. Armes que, amb quasi tota seguretat, hauran estat fabricades en qualsevol país europeu.