Article de Joan Febrer, coordinador de la Comissió de Justícia i Pau de Menorca.

 

Déu a Nicaragua i aquí

Arribat de Menorca a Nicaragua et sorprèn l’omnipresència del nom de Déu en l’espai públic. Taxis, camions, autobusos, furgonetes, duen ben visibles als vidres frases de caire religiós, la majoria bíbliques, com ara aquesta: «Dios es amor». I sorprèn encara més veure el nom de Déu en canals de la televisió signats com a «nicaragüense por gracia de Dios».

I fins i tot cartells oficials del govern rubricats «por la gracia de Dios». Els actuals governants sandinistes no tenen repar en anomenar Déu en els seus discursos: en la seva recent investidura com a president de la república del sandinista Daniel Ortega, la seva esposa i vicepresidenta s’expressava així: "estamos contentos, nos sentimos agradecidos infinitamente a Dios, bendecidos, prosperados y en victoria. Y aquí lo más importante es el triunfo, la victoria de una Nueva Cultura Política que promueve el cariño, el respeto, el entendimiento, la unidad de todos por el bien de todos". I acabava el seu discurs convocant els nicaragüencs a fer pinya entorn del projecte polític del FSLN «en nuestra Nicaragua hermosa, en nuestra Nicaragua libre, donde en Fe, Familia y Comunidad, en Cristianismo, Socialismo y Solidaridad de la mano de Dios vamos adelante".

A la nostra mentalitat laica i postfranquista xoca aquest ús públic del nom de Déu que sona a apropiació indeguda de l’element religiós com a legitimació d’un projecte polític, i ens duu a la memòria allò que vèiem escrit a les monedes: «Francisco Franco caudillo de España por la gracia de Dios». I encara ens repugna sentir com algú és capaç de matar al crit de «’Al·là -Déu- és gran!». En el nostre món secularitzat d’aquí el nom de Déu pràcticament ha desaparegut no solament del discurs públic sinó que també va desapareixent del llenguatge quotidià: moltes expressions tradicionals («bon dia i salut que Déu mos do», «si Déu vol», «Déu mos n’alliber», «gràcies a Déu», «Déu l’hagi perdonat»...) es van perdent. I fins i tot algú s’ha cregut obligat a demanar excuses per cantar en un acte públic la preciosa cançó pregària de la cantant argentina Mercedes Sosa «Sólo le pido a Dios» .

Els governants sandinistes saben que la societat nicaragüenca és majoritàriament creient. Segons una recent enquesta només un 0’6 % es declaren no creients a Nicaragua (El Nuevo diario: 15-07-17). Entre els nicaragüencs és molt àmpliament compartida la confiança que estem en mans de Déu i que res no succeeix al marge del seus plans. Ernesto Cardenal, en el seu llarg poema «Oráculo sobre Managua» arran del terratrèmol del 1972, es preguntava: «¿puede haber una catástrofe en una ciudad que no la mande Yahvé?». Aquesta cultura religiosa explica l’ús del nom de Déu per part d’uns governants, tot i l’ambigüitat inherent a un ús on no és clara la distinció entre la sinceritat personal i la manipulació política. «A Déu el que és de Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar» proclamà astutament Jesús quan el volien implicar en la disjuntiva a favor o contra la dominació romana d’Israel.

El segon manament del Decàleg judeo-cristià prohibeix emprar el nom de Déu en va. Els jueus piadosos s’ho han pres tan seriosament que s’han prohibit de pronunciar el nom del Déu revelat a Moisès i en el seu lloc hi han posat expressions com «el Senyor», «l’Etern», «el Nom». En aquest sentit entenem la prudència del mestre de Barbiana, el capellà italià Don Lorenzo Milani dels passats anys 60 segons el qual «cal parlar poc de Déu i tenir-lo sempre present». I amb tot, el creient no pot callar Déu si el té sempre present sense manipular-lo per al seu profit. Eliminar totalment Déu del llenguatge comporta el risc de prescindir-ne en les opcions importants de la vida i, alhora, d’empobrir el llenguatge mateix. El cantant de Xàtiva, en Raimon, en el seu concert de comiat al Palau de la Música de Barcelona va cantar, sense corregir-la, la seva primera cançó «Al vent» on diu: «... i tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu al vent del món».


Joan Febrer (Ferreries)