Article de Joan Febrer, coordinador de la Comissió de Justícia i Pau de Menorca

 

Identitat catòlica

En el conjunt de Nicaragua, els darrers 27 anys els catòlics han passat del 90% al 46,4% del total de la població, mentre que els adscrits a una o altra de les esglésies evangèliques ha pujat del 4 al 32,6% (segons enquesta de «Nuevo Diario» 15-07-17). Aquest canvi es pot explicar pel reconeixement constitucional de la llibertat religiosa; però també cal tenir en compte que en temps de la revolució sandinista, el govern de Reagan des dels Estats Units (anys 80-90) va promoure i finançar a Nicaragua el proselitisme d’esglésies evangèliques fonamentalistes que fessin de contrapès a les comunitats catòliques de base animades per la teologia de l’alliberament i simpatitzants amb el sandinisme (Vegeu «Documento de Sta. Fe»).

A la costa caribenya, on se situa la ciutat de Bluefields, el pluralisme confessional és més antic i arrelat. El fet de ser colònia britànica afavorí una més gran llibertat i els missioners de l’Església morava hi arribaren abans que els catòlics. Avui es conten a Bluefields una cinquantena d’esglésies de variades denominacions evangèliques que engloben boni la meitat de la població de les diferents ètnies, mentre que l’altra meitat majoritàriament de població mestissa hispanoparlant és catòlica. Pel que jo he percebut, a nivell civil hi ha una bon nivell de convivència respectuosa entre uns i altres. L’Església catòlica i les esglésies més arrelades i institucionals (com la morava, l’anglicana, la baptista) mantenen una bona entesa ecumènica, mentre que amb les altres denominacions les relacions són més conflictives.

Com fan les altres esglésies i denominacions evangèliques, també l’església catòlica manté molt viva la seva pròpia identitat; açò es pot veure no solament en la litúrgia, per cert molt ben cuidada, sinó també en els actes devocionals i populars, singularment en la devoció a la Mare de Déu i al Santíssim, o en la recent creació d’una Ràdio catòlica del Vicariat apostòlic. Dins d’aquest context, vaig notar una preocupació apologètica per saber respondre les crítiques o acusacions dels evangèlics sobre la Mare de Déu, els sants, la presència eucarística i altres temes. De fet la Bíblia és la base comuna i compartida per uns i altres, però es mantenen obertes qüestions polèmiques i els catòlics es preocupen per saber contestar les seves objeccions.

Un diumenge de capvespre celebrava l’Eucaristia en una petita comunitat recent constituïda a un barri de la perifèria (dit Lomas Frescas), i mentre cantàvem, pregàvem i escoltàvem la Paraula de Déu, ens arribaven cants d’altres esglésies al mateix Déu que nosaltres. Açò passava en una barriada afectada per múltiples deficiències en els carrers, l’habitatge, els serveis públics. L’ecumenisme, necessari com a diàleg basat tant en les diferències com en les convergències, té també un ampli camp en la cooperació fraternal per la millora de les condicions socials i personals de vida de la població. Al cap i la fi en els oïdes de tots ressonen les mateixes paraules de l’Evangeli: «vaig tenir fam, i em vau donar de menjar. El que fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu».

Joan Febrer (Ferreries)

La catedral catòlica Ntra Sra del Rosario de Bluefields