Article d'opinió escrit per Miquel Àngel Prieto, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Malfia’t del teu entorn d’informació digital

Durant els darrers dies d’alta intensitat política, social i mediàtica, he dubtat d’algunes de les promeses dels mòbils intel•ligents i les xarxes socials digitals: l’accés al coneixement i la informació, la interacció social, l’apoderament ciutadà...

Per tractar d’entendre el que estava passant i com ens sentíem, algunes persones hem dedicat temps a la connexió off line: dedicar temps a trobades cara a cara, trucades telefòniques, diàlegs reposats, escriure..; fins i tot, hi va haver una convocatòria d’una marató de meditació.

Crec que és un resposta davant de les insuficiències del nostre entorn d’informació.

Els darrers anys, quasi sense adonar-nos, hem incorporat a la nostra rutina un nou dispositiu d’informació i comunicació que condiciona la manera de percebre el món i governa la nostra atenció.

La proximitat corporal i la ubiqüitat, sense límits horaris, d’aquest enginy de la microelectrònica, recorda les pròtesis biològiques que augmentava els sentits de les heroïnes biòniques.

Però, en realitat, la clau dels “superpoders” són les xarxes socials digitals. La vibració, la llum o el so emès pel mòbil anuncien un missatge dels nostres amors, familiars, amigues, persones conegudes, públiques o expertes. Les apropem al nostre dia a dia a canvi de la promesa d’autèntica interactivitat social o d’aprofundir i diversificar el nostre coneixement del món.

Mòbils, xarxes socials digitals, aplicacions i innovadores plataformes de continguts on line (YouTube, Spotify, Netflix...) conformen un nou entorn d’informació que, conjuntament amb les institucions col•lectives (família, escola, governs....) i l’ecosistema natural (clima, paisatge...), influeixen en els nostres pensaments i emocions, i en els processos de creació de sentit, organització i acció col•lectiva.

Però, la immersió en aquest nou entorn informatiu digital no està exempta de riscos.

Poc després de l’atemptat de l’estiu passat a la Rambla de Barcelona, alguns dels missatges propagats van desvelar el potencial costat fosc de les xarxes digitals, el risc de fomentar la desinformació i les emocions tòxiques. Les darreres eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica, el referèndum al Regne Unit o la situació política de les darreres setmanes a Catalunya posen de manifest que les xarxes, en moments d’alta intensitat política i mobilització social, en lloc de contribuir a la formació d’un criteri fonamentat sobre els elements en joc, poden esdevenir trinxeres, que simplifiquen la realitat, o altaveus que amplifiquen les consignes dels actors antagonistes.

La ubiqüitat del dispositiu i l’allau d’informació, sense verificar, compartida per persones a qui atorguem un cert grau de confiança o autoritat, dificulten l’anàlisi crítica de la informació i un sana distància o desconfiança de les imatges i opinions. A causa de l’ús creixent dels telèfons intel•ligents i la facilitat d’accés a internet la nostra societat ha esdevingut un enorme laboratori d’acció ciutadana en temps de xarxes. Però, sovint, els usuaris de les xarxes socials o els gestors de comunitats en línia, no estem preparats per avaluar la qualitat de la informació i els riscos socials i psicològics en escenaris de tensió.

Les usuaris hem d’assumir la nostra responsabilitat quan interactuem en els espais de sociabilitat digital. Però, en definitiva, encara tenim a les nostres mans la decisió sobre el temps i l’atenció que dediquem al nou entorn digital d’informació. Les pròtesis biòniques no han anul•lat altres opcions, per exemple, l’observació directa del nostre entorn o la participació en diàlegs cara a cara. Ambdues són imprescindibles per comprendre els matisos, complexitats i ambigüitats pròpies de la condició humana.

Miquel Àngel Prieto