Article de Rafael Allepuz Capdevila, membre de Justícia i Pau Lleida.

 

Dones, treball i estereotips

L’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible inclou l’objectiu 8 de promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, la plena ocupació i productiva i el treball decent per a tots. Dins d’aquest objectiu s’inclouen 12 metes, entre les quals la meta 5 estableix que s’ha d’aconseguir un treball decent per a tots els homes i les dones i la igualtat de remuneració per treball d’igual valor.

L’OIT entén per treball decent l’accés a una ocupació amb drets i sense discriminació, en condicions saludables, amb remuneració suficient i protecció social. És a dir, un treball amb dignitat. Tanmateix, considera que el treball decent redueix les desigualtats i incrementa la resiliència, la qual cosa contribueix a construir i mantenir la pau social.

No hi ha dubte que la vulneració del principi d’igualtat de remuneració per treball d’igual valor porta a la discriminació, i aquesta circumstància és real en la nostra societat i a tot el món.

Les dificultats de realització d’aquest principi d’igualtat no es deuen a les dificultats pràctiques a l’hora de definir aquest “valor” sinó a la situació diferenciada que han tingut i segueixen tenint les dones en el mercat de treball –menor taxa d’activitat, treballs més precaris–, en l’esfera domèstica i en la societat pel fet de ser dones, és a dir, per la divisió sexual del treball.

El salari és un dels indicadors més utilitzats per a mesurar el grau de discriminació, tot i que aquesta no és només salarial. Existeix una distribució desigual del treball remunerat i no remunerat i una segregació laboral entre sectors més masculinitzats i més feminitzats, fets que porten a una diferenciació significativa en la qualitat de l’ocupació i a unes conseqüències presents i de futur que porten a que les condicions de vida de la dona, al llarg d’aquesta, siguin més precàries i vulnerables.

Acabo de llegir un article que diu que a Espanya les dones treballen gratis des del 8 de novembre fins a finals d’any. Què vol dir això? Doncs que la bretxa salarial entre homes i dones porta a aquesta circumstància, que les dones tenen uns salaris mitjans un 14,9% menors. Si fem un còmput anual i considerem que les dones són remunerades igual que els homes, tal i com es proposa des de l’Agenda 2030, aquesta igualtat només es compleix fins al dia 7 de novembre i que a partir d’aquest dia és com si les dones no treballessin (o que ho fan gratis, que és més real).

Crida l’atenció constatar que aquesta desigualtat es perpetua entre la gent jove, amb el que les disparitats s’apuntalen en aquesta franja d’edat i s’incrementa durant la transició cap a l’edat adulta. Aquesta circumstància posa de manifest desigualtats en matèria d’oportunitats i reflecteix problemes socioeconòmics i culturals profundament arrelats que posen en desavantatge de manera desproporcionada les dones.

Cal conscienciar tots els treballadors i treballadores, i la societat en general, sobre aquesta discriminació per raó de sexe que té una repercussió severa en els salaris de les dones, elevant el percentatge de dones que malgrat treballin es troben sota el llindar de pobresa i fent que quan arriben a l’edat de jubilació les seves pensions siguin un 41,9% inferiors respecte a les dels homes.

L’OIT proposa, entre d’altres mesures, fer front a les causes fonamentals de la segregació sectorial i ocupacional mitjançant l’educació i la divulgació perquè els joves i nens acabin amb els estereotips de gènere, així com oferir formació no estereotipada a dones i homes.

Serem capaços d’aconseguir-ho?

Rafael Allepuz Capdevila