Article de Anna Sangrà, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

 

La cara oculta del racisme

Per sort, a la nostra societat poques persones s’autoreconeixen obertament com a racistes, xenòfobes, masclistes, homòfobes, antisemites, feixistes o un llarg etcètera. Per desgràcia, cada dia ens arriben casos de discriminació i vulneració dels drets i ens indiquen que el segment dels qui no aposten per la diversitat és més ampli del que ens pensem.

La setmana passada dos joves varen denunciar una discoteca de Montornès del Vallès per discriminació, doncs asseguren que no els van deixar entrar al local de festa  degut al seu color de pell. Els casos de discriminació i els discursos d’odi racial són un símptoma de la intolerància d’una societat, de la voluntat de seguir establint una clara diferenciació entre grups socials. No obstant, els casos com el de la discoteca són, per dir-ho de manera senzilla, la punta de l’iceberg del racisme. Existeixen molts nivells de racisme més enllà de la prohibició, la manifestació verbal o l’agressió. Tot i així, el fet d’ésser menys visibles no converteix aquests altres racismes en inexistents.

El racisme és ben present a la publicitat, per exemple amb els Conguitos, un producte de l’empresa Lacasa. Aquestes boles recobertes de xocolata prenen el nom seguint la suposada similitud entre el producte i les persones congoleses. A més, la imatge que decora l’embolcall és una caricatura d’una persona amb grans llavis, la qual en versions anteriors anava acompanyada fins i tot d’una llança. Podríem seguir en aquesta mateixa línia amb el producte Colacao, d’Idilia Foods, el qual ha modernitzat la imatge dels esclaus cultivant cacau que acompanyava l’envàs per una un xic més suau però encara clarament discriminatòria. A la vegada, generacions senceres han crescut cantant el jingle d’aquest cacau en pols “Yo soy aquel negrito del África tropical...”. Us recomano que feu una ullada amb atenció a la imatge de tots dos productes.

Alhora, el racisme també apareix en el llenguatge més informal al carrer, amb paraules com ara “moro, xino, paki, panxito, negret”... que segons sembla no som capaços de detectar com a discriminacions racials o clarament despectives cap a una nacionalitat en concret.

Pel que fa al tema de la nacionalitat tampoc ajuda gens que alguns mitjans de comunicació busquin destacar intencionadament la nacionalitat del delinqüent, quan de fet la majoria dels casos es tracta d’una informació que no és necessària per a la comprensió de la noticia. Aquest fet només serveix per promoure que la societat associï delinqüència o criminalitat amb estrangeria.

Aquests són alguns exemples dels molts tipus de racisme submergits, els que ens passen més desapercebuts i que són els que menys es denuncien. Segurament perquè en part hem après a conviure amb ells sense veure’ls, ignorant-los i finalment s’han acabat diluïnt. Això no significa però que no haguem de treballar per eradicar-los des dels àmbits de socialització: l’escola, la família, els grups d’amics, el lloc de treball, els grups esportius i un llarg etcètera.

Ens convé treballar el racisme des de la base per així  ésser capaços de construir una societat més respectuosa cap a les diversitats, on la tònica sigui la interacció com a iguals i la no-discriminació.

 

Anna Sangrà