Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau (11/11/2010)
En relació al conflicte del Sàhara Occidental, el Govern espanyol mira, un cop més, cap a un altre costat.
Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 11/11/2010

En relació al conflicte del Sàhara Occidental, el Govern espanyol mira, un cop més, cap a un altre costat. La UE no fa res, l'ONU proposa una reunió que probablement no és res més que de cara a la galeria. No hi ha ningú a qui l'escandalitzi els més de 10 morts i centenars de ferits i desapareguts resultat de l'atac al campament sahrauí de l’Aiun, punta de l'iceberg d'un conflicte que no ha estat seriosament abordat en els seus 35 anys d'història.

El Marroc està mostrant el que és, una democràcia de mentida que anteposa la seva ambició al respecte dels drets humans, que utilitza la violència enfront d'una acció pacífica de milers de sahrauís que busquen una solució al conflicte entre ambdues parts, que ha de ser també responsabilitat d'Espanya. Curiosament, el Marroc va guanyar aquest territori mitjançant una aparentment acció no violenta i una política de fets consumats, que va deixar els sahrauís sense la possibilitat de triar el seu futur tal com ho van fer tantes altres colònies del continent africà.

És cert que la realpolitik pesa, desgraciadament, més que el que el sentit comú dicta que s'ha de fer, ja que Espanya no vol posar en joc a Ceuta i Melilla, la gran quota pesquera a la qual té accés, el (des)control de l'arribada de pasteres i l'estabilitat de centenars de milers de marroquins que viuen en territori espanyol, a qui no crec que hàgim de fer responsables del que facin les autoritats del seu país d'origen i alguns dels seus compatriotes.

Però no és suficient raó perquè es mantingui una exagerada condescendència del Govern davant una ocupació molt similar a la de Palestina per part dels israelians. Perquè existeix al Sàhara una política d'expansió d'assentaments marroquins, perquè s'ha aixecat un mur de separació en territori sahrauí, perquè les Nacions Unides dóna la raó al poble oprimit, però no fa res perquè es compleixin les seves resolucions…

No val mirar cap a un altre costat i dir que la responsabilitat és de NNUU o de la UE o de França, que és a qui semblen fer més cas les autoritats marroquines. El Sàhara no és la illa Perejíl, ni falta que fa. El sahrauí és un poble oprimit que va canviar de botxí després de la Marxa Verda. La expotència colonial espanyola té l'obligació de prendre cartes en l'assumpte i de prioritzar la consecució d'un acord que faci justícia amb els centenars de milers de sahrauís que viuen, o bé com a refugiats, o bé com a estrangers en el seu propi país. Més encara si és l'aclaparant majoria de la societat espanyola qui ho demana.